José Ignacio Goirigolzarri Tellaeche (Bilbao, 1954) s'acomiada de la banca. El president de CaixaBank presentava aquest dimecres el seu cessament davant del consell d'administració del banc català després de quatre anys al capdavant de l'entitat (des de l'absorció de Bankia) i després de gairebé cinquanta anys lligat al sector financer.
El banquer ja es va retirar als 55 anys, quan estava a BBVA, però el seu descans va ser breu i va tornar a l'arena tot just dos anys després, el 2012, per reconduir la situació de Bankia. A BBVA va ser conseller delegat gairebé vuit anys, entre el 2001 i el 2009. Després d'uns anys de retir, i ja alliberat de la clàusula de no competència amb BBVA, se li va proposar assumir la presidència de Bankia en un moment complicat per a l'entitat, que va haver de ser intervinguda enmig de la crisi econòmica per la seva alta exposició al sector immobiliari i la seva elevada morositat.
Goirigolzarri, que estava centrat en la promoció de l'emprenedoria a Llatinoamèrica i en les seves classes de filosofia, va rebre primer la trucada del llavors president de Bankia, Rodrigo Rato, i després del ministre d'Economia, Luis de Guindos, per sanejar l'entitat. Un repte que va acabar acceptant "per responsabilitat social", segons ha explicat en diverses ocasions, ja que econòmicament el seu futur estava resolt amb la indemnització de BBVA i un milionari pla de pensions.
A Bankia hi va estar gairebé una dècada, fins a la fusió amb CaixaBank. Durant la seva etapa a l'entitat madrilenya va dur a terme un important pla de sanejament i reestructuració, però es va encarregar també de netejar la seva imatge, molt afectada pels problemes de la sortida a Borsa i les targetes black, entre altres assumptes. Fins i tot va popularitzar les corbates verdes (que era el color corporatiu) entre tots els treballadors, ell inclòs.
En pocs anys, Bankia va passar de ser considerada un dels problemes més grans del sistema financer europeu a convertir-se en una entitat rendible. I ho va fer amb Goirigolzarri al capdavant, un dels banquers de més prestigi del sistema financer espanyol. És admirat per totes les persones que han treballat amb ell, que destaquen la seva afecció a la plantilla i que és un banquer "dels de veritat", a qui li agrada trepitjar les oficines i ser al terreny.
Llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat Comercial de Deusto i diplomat en Finances i Planificació Estratègica per la Universitat de Leeds (Regne Unit), el bilbaí va iniciar la seva trajectòria professional com a professor de la Universitat Comercial de Deusto, a l'Àrea de Planificació Estratègica (1977-1979).
Va ser el 1977 quan va ingressar al Banc de Bilbao, on va passar a formar part del Comitè de Direcció de BBV, i va ser designat responsable de banca comercial a Espanya i de les operacions Llatinoamericanes el 1994. Set anys després, va ser nomenat conseller delegat del Grup BBVA. Un període en què també va passar pels consells de BBVA Bancomer a Mèxic, CITIC Bank a la Xina i CIFH a Hong Kong. I en aquest va ser vicepresident de Telefónica i Repsol. Finalment, va acabar deixant l'entitat el 2009 per discrepàncies amb el llavors president del BBVA, Francisco González.
Goirigolzarri té un perfil seriós i no es fica en embolics. En totes les seves aparicions públiques, fos a BBVA, a Bankia o a CaixaBank, s'ha mostrat sempre molt prudent. En l'etapa actual, de fet, assumeix un paper més didàctic i explicatiu que, per exemple, Gonzalo Gortázar, el conseller delegat de CaixaBank.
Però malgrat el seu tarannà i la seva serenitat, "Gori" també és capaç de despertar les rialles del públic i recorre a la broma quan cal. Un dels moments més recordats pels periodistes va ser el de l'última roda de premsa de Bankia, celebrada el gener de 2020, en la qual va haver de recórrer al "tra tra" de Rosalía per sortir del joc de paraules en el qual se l'havia ficat.
Goirigolzarri renuncia a totes les seves funcions en el Grup CaixaBank
La sorprenent renúncia de Goirigolzarri com a president de CaixaBank afectarà totes les seves funcions en el grup. "Es desvincula voluntàriament també de les responsabilitats que ocupava en el Grup CaixaBank", ha explicat l'entitat en un comunicat aquest dimecres.
Goirigolzarri forma part actualment del consell d'unes 27 empreses, segons figura a la memòria anual de CaixaBank, tot i que només rep remuneració de CECA (la patronal de les excaixes d'estalvi), on és vicepresident, a més del banc que presideix.
Però també és president de FEDEA, vicepresident de COTEC, vicepresident de la Fundació FAD, president de Deusto Business School i president de CaixaBank Dualiza, entre altres càrrecs.
El president podria rebre indemnització
Encara que la renúncia és voluntària, el banquer basc podria rebre una indemnització per part de CaixaBank, on ha estat president executiu gairebé quatre anys. Segons es desprèn de l'informe de remuneracions del banc, els consellers executius "en cas de cessament no a causa de l'incompliment de les seves funcions, podran tenir dret a una indemnització".
De fet, els pagaments per resolució o extinció dels contractes del president i del conseller delegat inclouen una indemnització en cas de cessament o extinció de la relació en determinats supòsits, a més del pacte de no competència postcontractual.
La remuneració, això sí, no pot superar l'import equivalent a dos anys de la retribució total anual de cadascun. José Ignacio Goirigolzarri va rebre una retribució de 2,25 milions d'euros el 2023.