Els presidents del primer i segon banc més gran del país coincideixen que el millor antídot perquè una crisi com la de Credit Suisse no s'estengui i encomani a la resta del sector és la creació d'un fons de garantia de dipòsits comuna, com que ja hi ha a Espanya però estès a tot Europa, per protegir els dipòsits dels clients davant d'una retirada massiva si hi ha mancada de liquiditat.

En la junta d'accionistes del Banc Santander, celebrada aquest divendres a Madrid, la presidenta de l'entitat afirmava que la situació actual "és una gran oportunitat" per accelerar els últims passos i culminar la unió de mercat de capitals i la unió bancària, amb la creació d'un fons europeu de garantia de dipòsits. "Aquesta seria la millor resposta davant dels desafiaments d'Europa, contribuirà a generar més confiança i seria una gran base per atreure la inversió necessària per al creixement", assegurava Ana Botín.

El president de CaixaBank defensava el mateix en la junta que el banc va celebrar a València també aquest divendres. "Segons la meva opinió, totes les turbulències financeres a les quals estem assistint tornen a posar de manifest la necessitat de completar la unió bancària europea. Crec que seria molt important accelerar la creació del fons de garantia de dipòsits europeu com a mitjà per evitar una eventual retroalimentació entre risc bancari i risc sobirà, que, en definitiva, era l'objectiu de la Unió, apuntava José Ignacio Goirigolzarri.

El fons de garantia de dipòsits europeu (EDIS, per les seves sigles en anglès) sempre s'ha vist amb bons ulls per part de les entitats financeres ja que disminueix els riscos per a tots els dipositants, igual com ocorre a Espanya, on el FGD s'encarregués de tornar els clients fins a 100.000 euros si una entitat trenca i no té liquiditat per tornar els diners.

El missatge dels banquers s'ha intensificat arran de l'ocorregut amb Credit Suisse, que va acabar fusionant-se per la via ràpida amb UBS per evitar un col·lapse encara major a Europa. En una Cimera de l'Eurogrup celebrada fa només uns dies, els dirigents demanaven també que prossegueixin els esforços per completar la unió bancària d'acord amb el que es va acordar el juny de 2022.

Fa gairebé un any, l'Eurogrup va assumir el compromís de crear un marc comú per a la gestió de crisis bancàries i també per a les normes que regulen l'ús dels fons nacionals de garantia de dipòsits, però encara no es coneixen les propostes.

Santander té un 70% dels dipòsits garantits

Al pitjor dels escenaris, si Santander s'enfrontés ara a una fuga de dipòsits com la de Silicon Valley Bank o Credit Suisse, el banc té al voltant d'un 70% de la base de dipòsits coberta, segons revelava Ana Botín divendres. I no només a Espanya, també al Regne Unit i els Estats Units, dos dels seus principals mercats.

Sabadell i Unicaja també han llançat un missatge de calma als seus clients en els últims dies, durant la celebració de les juntes d'accionistes. En el cas que passés un esdeveniment similar al viscut als Estats Units o Suïssa, el banc català té cobert el 60% dels dipòsits i l'andalús fins al 80%, segons revelaven els seus consellers delegats.

CaixaBank no ha concretat la xifra, però assegurava que els esdeveniments que s'han produït en aquests bancs no podrien reproduir-se aquí perquè tenen models de negoci molt diferents als de la banca del nostre país. "Davant una enorme concentració de dipòsits en el cas del Sillicon Valley Bank, el model típic dels bancs espanyols és d'una forta dispersió de dipòsits. Nosaltres tenim, una enorme diversificació de les nostres inversions, perquè atenem tots els mercats des de grans empreses a famílies", argumentava.

Encara que els episodis de volatilitat poden continuar, el primer espasa de Caixabank creï "honestament" que la banca espanyola, per contraposició al que es va viure en l'anterior crisi, "està molt ben preparada i té una enorme fortalesa per enfrontar-se a aquest tipus de situacions".