El conseller delegat del Banc Sabadell, César González-Bueno, ha revelat aquest dijous els motius que van portar el consell d'administració del banc català a rebutjar l'oferta de fusió plantejada pel BBVA el passat 30 d'abril. Durant la seva participació en un fòrum empresarial organitzat per l'IESE i FTI Consultoria, ha recordat que la llei d'opes del 2007 "restringeix molt les coses que es poden dir" i, per tant, no pot comentar res des de la data en què el BBVA va llançar l'opa hostil. Però sí de tot el que va passar abans, perquè també està en coneixement del mercat a través de la informació que han anat detallant a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV).

"Això comença sense negociacions prèvies i amb presses, amb una carta que rep el president (del Sabadell) el 30 d'abril. Immediatament, convoca el consell per a aquella tarda i se li dona coneixement i trasllat de l'oferta del BBVA", ha explicat. A partir d'allà, el banc fa dues coses: primer nomena assessors financers i jurídics "de primer nivell" (Goldman Sachs, Morgan Stanley i Uría) i segon, convoca un consell per al 6 de maig.

L'endemà, l'1 de maig, el BBVA publica aquesta oferta no vinculant a la CNMV, recorda. El CEO apunta aquí que aquesta carta era confidencial i així s'observa al mateix document. Dies més tard, el diumenge 5 de maig (abans de la reunió del consell) el president del Sabadell, Josep Oliu, rep una carta del president del BBVA, Carlos Torres, en la qual explicava que l'oferta "no tenia més recorregut i era la màxima possible". Aquesta carta, a més, tenia la crítica dels analistes i inversors del BBVA que no podien anar més enllà, agrega.

"Hi va haver molt debat entre si aquesta carta era un fet rellevant (és a dir, si calia comunicar-la a la CNMV) o no, perquè podia afectar els preus. Se li va donar moltes voltes i els advocats van dir que no, però després de la filtració al diari El Mundo, per transparència, es va decidir publicar-la l'endemà", continua.

I en aquesta situació arriben al consell del dia 6 de maig, que va tenir com a inici la lectura de la carta rebuda el dia anterior. El segon element va ser el recordatori dels assessors financers de quines eren les obligacions dels consellers. "Ens deien: 'S'ha de valorar l'operació desinteressadament. Sense interès personal, ha de ser un procés impecable', tenint en compte els interessos del Sabadell i sota aquesta premissa, va començar la discussió dins del consell".

L'esmentada discussió es va basar a comparar dues coses, si el Sabadell podia crear valor com un banc independent o amb el 16% que es quedarien els accionistes del Sabadell en passar a estar en mans del BBVA. I es va fer una valoració sobre els pressupostos que el banc tenia a sobre de la taula, i que es van fer entre novembre i març, per la qual cosa no estaven "contaminats" per l'oferta. Es va valorar també que l'equip gestor del Sabadell "sempre" ha superat els pressupostos i els resultats financers, "que van comportar una pujada important de l'acció perquè s'havien millorat totes les línies de negoci i hi havia creixements de volums".

Així mateix, el consell del Sabadell va analitzar les sinergies de costos que es produirien "en el cas de sumar el BBVA més el Sabadell". Si bé, en l'oferta del BBVA es parlava d'uns estalvis associats a la fusió, que s'estimen en aproximadament 850 milions d'euros, però no s'esmentaven les sinergies de ruptura de costos per les aliances que té el Sabadell en assegurances bancàries i amb gestores. Només s'avançava que les despeses de reestructuració serien d'aproximadament 1.450 milions i que l'impacte al capital (CET1) seria limitat de -30 punts bàsics.

El consell del Sabadell va fer un recàlcul sobre aquestes xifres, perquè a la carta del BBVA es deia que era un múltiple d'1,8 i el Sabadell va creure "que ningú no havia assolit aquestes sinergies" amb una fusió, així que el va elevar al 3 (un 66% més). En segon lloc, van rebutjar que no estigués inclòs el cost de la ruptura dels acords amb Amundi i Zurich, que suposen un impacte significatiu, encara que la xifra no és pública. I després, els ajustaments a favor raonable de la cartera a terme.

Després de valorar totes aquestes qüestions que no estaven en l'oferta, el consell del Sabadell va entendre que l'impacte en el capital era superior als 30 punts bàsics, i també va tenir en compte la volatilitat de les accions. "Hi havia preocupació amb la caiguda del valor de la cotització de les accions del BBVA, amb les quals es pagarà al Sabadell". Així mateix, el consell va considerar que hi havia una qüestió social, d'impacte en empleats i en clients, que anava en la mateixa direcció, i li donava més tranquil·litat al consell continuar en solitari. Per la qual cosa l'oferta va ser rebutjada. Una resposta a què el BBVA va respondre amb una opa hostil, que encara ha de presentar-se oficialment davant de la CNMV.

Preocupació a la plantilla

També en aquesta trobada, el conseller delegat del Sabadell ha estat preguntat per com s'està vivint aquesta opa des de dins i si hi ha preocupació a la plantilla. "Estem parlant molt amb la gent".

González-Bueno indicava que quan es planteja una reducció de costos del 41%, la plantilla del Sabadell pensa que els afectarà més a ells que als altres, i això genera preocupació perquè poden perdre la feina.

Dit això, l'executiu comentava que allò que ha de tenir "claríssim tothom" és que la millor manera d'afavorir els interessos dels accionistes i dels treballadors és mantenint el Sabadell com una entitat atractiva. I això s'aconsegueix amb uns bons resultats de satisfacció de clients, resultats financers i volums amplis.