Representants del comitè d'empresa de Danone s'han reunit aquest dilluns amb el conseller d'Empresa i Treball de la Generalitat, Roger Torrent, i amb l'alcalde de Parets del Vallès, Francesc Juzgado, per abordar el futur dels 157 treballadors que perdran el seu lloc de treball amb el tancament de la planta de Parets, creada el 1982, anunciat divendres passat. Fonts de Comissions Obreres s'han mostrat molt "satisfets" amb les institucions, ja que s'han compromès a treballar per "mantenir el centre industrial i els llocs de treball" es tanqui o no la fàbrica, paraules utilitzades tant pels representants sindicals com per fonts de la conselleria.
Els sindicats veuen en l'exemple de la reindustrialització de Salas, a Astúries, un model a seguir. Allà, el tancament de la planta de Danone, que va afectar un nombre similar de treballadors que els que es veuran afectats a Parets, va derivar després en la venda a l'empresa holandesa Royal A-Ware, també de lactis. "La planta de Parets és d'alta tecnologia i confiats que hi pugui haver empreses interessades en comprar-la. Des de les administracions, poden ajudar a facilitar aquest pas", expliquen des dels sindicats de Danone, que no s'acaben de confiança de les intencions de l'empresa, que també es va manifestar en el seu comunicat favorable a aquesta idea de "promoure la reindustrialització, amb el ferm propòsit de facilitar la continuïtat industrial a la zona i minimitzar l'impacte laboral".
"La indústria és un puntal de l'economia de Catalunya i una de les nostres prioritats. Des del Govern posem i posarem totes les eines al nostre abast per assegurar el millor dels escenaris per l'activitat industrial i els llocs de treball", ha manifestat el conseller Torrent, mentre que l'alcalde ha demanat que "l'empresa es replantegi la seva decisió per tots els danys col·laterals que provocaria el tancament".
Des dels sindicats valoren com a "molt positiva" la reunió i l'actitud de les administracions, que després de la reunió amb els sindicats a les quatre de la tarda en mantenen una altra amb directius de l'empresa per conèixer les seves intencions. Encara que el tancament ja es dona per fet, des de la Conselleria insisteixen que treballen "amb tots els escenaris". "No creiem que l'empresa faci marxa enrere després d'haver anunciat el tancament, però tampoc no podem descartar-ho del tot", apunten fonts sindicals.
"Per a nosaltres és molt positiu que les administracions es reuneixin amb nosaltres i mostrin la mateixa visió de lluitar pels llocs de treball i el centre productiu. No és una cosa tan sols testimonial, creiem que ha estat una cosa important", celebren les fonts sindicals, que recorden que també en el cas asturià hi va haver una mediació de les autoritats. Més enllà de la reindustrialització, des de Danone apunten que hi ha altres serrells com la indemnització, la mobilitat geogràfica o les prejubilacions que s'han d'abordar. "No acceptarem una negociació indemnitzatòria, que l'empresa pagui i ja està", conclouen.
Caiguda de vendes i relocalització
Danone España, que va anunciar el tancament de la planta divendres passat, va justificar les retallades per la caiguda de vendes en unitats, que no en facturació, d'una planta que produeix Oikos, Alpro i Vitalínea, productes que han de passar a ser fabricats per la planta valenciana d'Aldaia. Amb aquest tancament, que serà el tercer en 10 anys després del d'Astúries i del de Sevilla, el 2013, les úniques plantes operatives que tindrà Danone a Espanya seran la valenciana i la de Tres Cantos, a Madrid, que ha aconseguit mantenir un alt nivell productiu gràcies a la promoció del iogurt clàssic a un euro.
El tancament forma part d'un procés de relocalització del treball, que permet a altres seus absorbir la producció dels centres que tanquen amb menor cost industrial i eliminar duplicitats, un procés que l'empresa va batejar el 2020 com a Local First. Més enllà del tancament de les fàbriques espanyoles, la retallada havia d'afectar a entre 1.500 i 2.000 persones, entre ells al voltant de 500 a la seu central de la companyia, a París.
L'últim ERO, el que el 2021 es va saldar amb el tancament de la planta en Sales, Astúries, va ser la principal causa, segons la mateixa empresa, de la caiguda de beneficis de l'any 2022, que va ser d'un 36,8% en passar de 17,1 a 10,8 milions.
La facturació, en canvi, va aconseguir augmentar un 9,6% i va passar de 768,9 milions a 842,9. "L'empresa ho assoleix augmentant els preus, amb la qual cosa aconsegueix facturar més encara que produeixi menys", expliquen a ON ECONOMIA fonts de Comissions Obreres.