El Govern espanyol continuarà sent accionista de referència a CaixaBank com a mínim tres anys més i no només perquè encara no ha recuperat els més de 22.000 milions que va injectar a Bankia per evitar la seva fallida fa ara deu anys, a l'Estat li interessa seguir dins del banc per moltes altres raons. Des que les dues entitats van tancar la fusió el març del 2021, l'acció del català s'ha revaloritzat en un 40% el que el porta a situar-se actualment dins del top 5 d'empreses amb més valor en borsa. Això fa que la participació del Frob augmenti considerablement el seu valor. A més, la recompra d'accions que el banc ha emprès aquest any ha fet que el capital que posi l'Estat pugi per sobre del 17%, i els beneficis del que s'ha convertit en el banc més gran del país, li estan reportant una pluja de milions via dividend.
Ser accionista de CaixaBank també permet al Govern seguir dins del seu consell d'administració i prendre part en les decisions més rellevants del banc. Per això, s'allunya cada vegada més la possibilitat que el Govern surti del banc. Però, com va arribar l'Estat a ser el seu segon accionista? L'Estat va rescatar Bankia amb 22.400 milions durant 2012 i es va convertir en el seu primer accionista a través del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (Frob). La seva matriu, BFA, va passar a controlar el 68% del capital del banc amb l'objectiu de recuperar la inversió en els següents anys, però durant el temps en què va ser accionista de control, les arques públiques amb prou feines van recuperar diners.
Mitjançant vendes de paquets i col·locacions de capital, n'hi va haver una del 7,5% el 2014 i una altra del 7% el 2017, el Frob va ingressar 2.100 milions d'euros. I amb els pagaments de dividends, des de 2015 i fins a 2019, la xifra es va elevar fins als 3.300 milions. Això va fer que retardés la seva sortida de l'accionariat fins i tot en tres ocasions. Així, quan Bankia i CaixaBank van acordar la seva fusió el 2020, el Govern seguia dins i també pas a estar en l'accionariat del banc nou. Només que en ser l'entitat catalana la que absorbia la madrilenya, la participació de BFA es va diluir fins al i tot 16,1%.
Però aquest 2022, després de la recompra d'accions que ha fet CaixaBank per impulsar el valor de l'acció (d'uns 1.800 milions), aquest 16,1% ha passat a convertir-se en un 17,3% aproximadament. El que fa que, actualment, la participació del Govern al banc tingui un valor de més de 5.000 milions davant els 3.000 milions que tenia en Bankia. L'entitat, a més, lidera aquest any les pujades de l'IBEX 35 després que els seus títols s'hagin revalorat en gairebé un 60% el 2022, el que porta a la seva capitalització als 29.000 milions.
Encara que el Govern ha justificat aquesta mateixa setmana que no és el moment de sortir de CaixaBank per la volatilitat del mercat, aquesta volatilitat queda en dubte atesa la bona evolució del banc en borsa. Des d'Economia (ministeri del qual depèn el Frob) van argumentar dimarts passat -quan es va ampliar en el Consell de Ministres el termini perquè l'Estat surti del banc-, que l'"elevada volatilitat als mercats i l'actual context d'incertesa", fan que no sigui el moment més oportú per desinvertir.
El termini perquè el Frob sortís de Bankia havia d'acabar als cinc anys des que es van injectar els 22.400 milions. Però l'esmentat termini es va ampliar a 7 anys fins a situar la data límit el desembre de 2019. De nou, el febrer de 2020 es va aprovar una nova ampliació de dos anys més (fins al desembre de 2023) que ara han decidit estendre fins al desembre del 2025; El president de CaixaBank, José Ignacio Goirigolzarri, que abans ho era també en Bankia, ha explicat en diverses ocasions que és l'Estat i no el banc qui ha de decidir si es manté o no com a segon accionista, durant quant temps estarà i si decideix anar-se'n, en quines circumstàncies.
Però tenint en compte que l'Estat no va recuperar a penes diners quan estava en Bankia i ara si té aquesta opció, sembla més que probable que romandrà molt més temps de l'esperat, per no dir que es quedarà com a accionista del banc de manera permanent, com apunten diferents fonts financeres. A curt termini es veurà beneficiat pels dividends del banc, que ja ha anunciat que repartirà almenys el 50% del benefici entre 2022-2024, un període que ja s'espera de resultats rècord després que els tipus d'interès hagin tornat a ser positius. Ja el 2021, l'Estat va rebre prop de 190 milions d'euros per aquesta via.
D'altra banda, la permanència del Govern en el capital de CaixaBank li permet al seu torn estar en el consell d'administració del banc, on està representat a través de Teresa Santero, que va ser nomenada fa dos anys consellera de CaixaBank en representació del Frob per la ministra Nadia Calviño. Això ha fet que la mateixa Calviño hagi pogut interferir en algunes decisions del banc, com es va veure en la negociació de l'ERO de CaixaBank (el més gran del sistema financer espanyol) on la vicepresidenta va demanar directament a l'entitat que totes les sortides fossin negociades i voluntàries en un moment en què milers de treballadors van sortir a protestar al carrer.
Calviño també es va mostrar en contra dels sous de la cúpula, qüestionant que els pugessin i fossin tan elevats el mateix any que acomiadaven milers de persones. Això va fer que, el 2021, el Frob votés en contra de les noves retribucions de la cúpula de CaixaBank, encara que aquest any simplement s'ha limitat a abstenir-se; Més recentment, la ministra i també vicepresidenta del Govern ha tornat a aprofitar la seva influència en el banc. Ho ha fet amb el paquet d'ajuts que ha impulsat per fer front a la pujada de l'Euríbor i l'impacte que ha tingut en les hipoteques a tipus variable.
Quan es va aprovar el passat mes de novembre en Consell de Ministres el nou Codi de Bones Pràctiques per a deutors hipotecaris, els grans bancs van discrepar amb algunes de les mesures, però la mateixa Calviño ja va avançar que CaixaBank seria el primer banc en adherir-se i obriria així camí a les altres entitats. Una cosa que va ocórrer segons l'anunciat.