Els sis principals bancs espanyols, Santander, BBVA, CaixaBank, Sabadell, Bankinter i Unicaja Banc, han batut un nou rècord en guanyar 19.761 milions en els nou primers mesos de l'any. La xifra suposa haver incrementat en un 23,6% els beneficis respecte al mateix període de l'any anterior, segons les dades recopilades per EFE aquest dimarts. El motiu principal es troba en les pujades dels tipus d'interès que ha portat el Banc Central Europeu (BCE) en fins a 10 ocasions, a situar-los en el 4,5%.

D'aquesta manera, el Banc Santander va obtenir la xifra històrica de 8.143 milions, un 11,3% més, gràcies a la millora dels ingressos, especialment a Espanya, amb la qual cosa en el conjunt de l'any obtindrà un resultat superior als 10.000 milions. El grup aconseguirà aquesta fita que va fixar el 2007 el llavors president, el mort Emilio Botín, abans de l'esclat de la crisi financera, i que ara, setze anys després i ja amb el Banc Popular dins del seu perímetre, aconseguirà anotar-se la seva filla i successora, Ana Botín.

Els resultats podrien apropar-se fins i tot als 11.000 milions, ja que la pujada dels tipus d'interès aplana el camí perquè el banc obtingui una rendibilitat propera al 15%, un objectiu confirmat la setmana passada pel conseller delegat, Héctor Grisi, tant als analistes com en roda de premsa.

A continuació figura el BBVA, que aquest dimarts ha anunciat que va obtenir un benefici mai vist de 5.961 milions entre gener i setembre d'aquest any, un 24,3 % més, gràcies a la fortalesa dels ingressos recurrents. En aquest cas, la rendibilitat del banc va assolir el 17%, amb el que l'entitat destaca que se situa com "un dels bancs més rendibles d'Europa".

El tercer grup amb més beneficis, CaixaBank, va guanyar de gener a setembre 3.659 milions, un 48,2% més, igualment impulsat per l'alça dels tipus d'interès, encara que el seu conseller delegat, Gonzalo Gortázar, va denunciar que el sector pateix una "discriminació addicional" per l'impost a la banca, que el PSOE i Sumar basen allargar, i va qualificar aquesta mesura com "enganxar-se un tret al peu".

En el cas del Sabadell, el banc també es va anotar un nou rècord en guanyar 1.028 milions de gener a setembre, un 44,9% més que un any abans, xifra que supera a la seva millor marca anual de resultats obtinguda el 2006, quan va guanyar 908 milions. Si bé, el perímetre de l'entitat era molt menor, ja que encara no s'havia adjudicat la CAM.

Bankinter, per la seva part, es va anotar igualment un nou rècord amb un benefici de 685 milions fins al setembre, un 59% més, després d'elevar els seus ingressos en totes les línies de negoci, gràcies a l'evolució dels tipus d'interès a la zona de l'euro i a l'impuls comercial més gran.

Quant a Unicaja Banc, el sisè banc d'Espanya per mida, va obtenir un benefici de 285 milions en els nou primers mesos de l'any, gairebé un 5% més, encara que sense l'impacte de l'impost extraordinari a la banca, aquest resultat ascendiria a 349 milions, un 28,4 % més.

Rendibilitat insuficient

Malgrat la millora dels resultats i els multimilionaris beneficis obtinguts, els principals banquers han seguit criticant en les diferents rodes de premsa l'impost especial al sector i fins i tot més la possibilitat d'allargar-lo en el temps. No obstant això, l'argument més recurrent fet servir per traslladar que els beneficis no són extraordinaris és que la rendibilitat, encara que ha millorat considerablement, continua sent insuficient per atreure el capital dels inversors.

Prova d'això és que els bancs cotitzen a la borsa per sota del seu valor comptable i, expliquen, això es deu que la rendibilitat continuaria sense cobrir el cost del capital, una afirmació que el Banc d'Espanya qüestiona al seu últim Informe d'Estabilitat Financera.

Així i tot, des de la institució que presideix Pablo Hernández de Cos se segueix demanant prudència al sector perquè es dona per fet que el pròxim any els resultats no creixeran amb el mateix dinamisme i hi continua havent riscos que la situació econòmica empitjori i amb això la capacitat de pagament dels clients.

Demandes sindicals

Amb els resultats dels bancs a sobre de la taula, els sindicats CCOO, UGT i FINI tornaran a negociar els convenis de banca i estalvi, dos mesos abans que finalitzi la seva vigència, per reclamar un increment salarial entre el 17 i el 23 % en 3 anys. Els representants dels treballadors demanen una pujada de sous del 4% des d'octubre d'aquest any per compensar la pèrdua de poder adquisitiu per la pujada de la inflació.

També plantegen una alça de, almenys, el 5 % el 2024 i del 4 % tant en 2025 i 2026, amb la possibilitat que sigui més en funció de l'IPC i dels resultats. Perquè si hi ha una cosa en la qual insisteixen, i que CCOO es va encarregar de recordar el mateix dia en què Bankinter va obrir la ronda de presentació de comptes, és que el principal actiu del sector, "els qui fan possible els beneficis rècord", són les seves plantilles.

Precisament aquest dimarts 31 d'octubre es constituirà la taula negociadora del conveni de banca, a què estan subjectes els treballadors a Espanya del Santander, BBVA, Sabadell i Bankinter. I ja dijous, 2 de novembre, arrencarà la negociació del conveni d'estalvis, pel que es regeix la plantilla de CaixaBank i Unicaja Banc, entre altres antics grups creats per antigues caixes d'estalvis.