Els cinc bancs espanyols de més mida -Santander, BBVA, CaixaBank, Sabadell i Bankinter- van guanyar en conjunt el 2023 la xifra rècord de 26.088 milions d'euros, un 27,2% més que un any abans, principalment per l'augment dels ingressos després de l'alça dels tipus d'interès. Aquests resultats serien encara més grans sense l'impost extraordinari a la banca aprovat pel Govern que, malgrat estar recorregut, els va obligar a pagar més de 1.000 milions l'any. CaixaBank va desemborsar 373 milions; BBVA, 225 milions; Santander, 224 milions; Sabadell, 157 milions, i Bankinter, 77 milions. A més, lluny de ser un any puntualment excepcional, els màxims responsables d'aquestes entitats s'han mostrat plenament confiats de què el 2024 serà encara millor i seran capaços de polvoritzar nous rècords, tant en resultats com en rendibilitat.

Amb aquestes dades, els sindicats CCOO, UGT i FINI, que continuen demanant un increment salarial d'entre el 17% i el 23% en 3 anys, animen els treballadors a manifestar-se a Madrid el pròxim 8 de febrer "davant de l'immobilisme" de les patronals a les taules de negociació dels convenis, i també a secundar un atur de 2 hores el 26 de febrer. I si no hi ha avanços, adverteixen, hi haurà vaga de 24 hores el 22 de març, segons Efe.

Santander, al capdavant

Com sol ser habitual, el Banc Santander va obtenir els beneficis més grans del sector, la xifra inèdita de gairebé 11.100 milions d'euros -exactament 11.076 milions, un 15,3% més- animat sens dubte per l'estrebada dels ingressos a Europa, que van compensar aquesta vegada el menor dinamisme d'Amèrica Llatina. Els resultats van superar les expectatives dels analistes i la presidenta del grup, Ana Botín, va deixar entreveure que el Santander podria arribar a guanyar 12.000 milions aquest 2024.

A continuació, el BBVA, amb més de 8.000 milions de beneficis per primera vegada en la seva història -8.019 milions, un 26,1% més- també va presentar unes xifres millor del previst pel mercat i el seu president, Carlos Torres, va insistir en la capacitat del banc de continuar donant millors resultats i més retorn als accionistes.

Sense les crítiques d'anteriors ocasions per part de membres del Govern sobre els "escandalosos" beneficis, tant Botí com Torres van rebutjar l'impost específic a la banca i van insistir en la necessitat d'entendre la importància que les empreses obtinguin bons resultats. És la manera de generar progrés, més activitat econòmica i, per tant, més recaptació via imposats, van repetir pràcticament amb idèntiques paraules, primer ell i després ella, coincidint amb les respectives presentacions de comptes.

En tercer lloc, per beneficis, però amb una diversificació internacional molt més limitada, apareix CaixaBank. L'entitat participada per l'Estat després de l'absorció de Bankia va guanyar 4.816 milions el 2024, un 53,9% més, segons ha comunicat aquest mateix divendres. Un dia abans, el Sabadell havia revelat els seus comptes i un benefici mai vist de 1.332 milions el 2023, un 55,1 % més que un any abans, gràcies a les pujades dels tipus, però també a la millor evolució de la seva filial britànica, TSB.

La setmana prèvia, Bankinter havia iniciat la ronda de presentació de resultats de la banca espanyola anunciant un benefici de 845 milions, un 51% més, i una nova marca per a l'entitat, que aquesta primavera deixarà d'estar liderada per María Dolores Dancausa.

D'aquesta manera, els cinc principals bancs espanyols van guanyar en conjunt la xifra rècord de 26.088 milions el 2023, un 27,2% més que els 20.511 milions d'un any abans, malgrat l'impost extraordinari que grava els ingressos i comissions del negoci bancari de les entitats a Espanya. I els resultats de la gran banca continuaran augmentant més enllà dels 26.000 milions d'euros, quan la setmana vinent Unicaja Banco publiqui els seus comptes de 2023, any en què els analistes calculen que va guanyar 314,5 milions, un 21% més.

Absorcions al sector

Però tornant als resultats rècord del sector, cal tenir en compte que els grups que formen avui dia la gran banca han augmentat considerablement la seva mida amb l'absorció d'altres entitats. Aquest és el cas del Banc Santander, una vegada integrat el Banc Popular, però també el del BBVA, que va aconseguir Unnim i Catalunya Banc; CaixaBank, incorporada Banca Cívica, Banc de València, Bankia i BMN al seu perímetre; Sabadell, que es va adjudicar la CAM, o Unicaja Banc, que inclou ara Liberbank.