Dues condicions excepcionals han marcat els resultats econòmics presentats en les últimes setmanes per les grans companyies energètiques espanyoles: la caiguda del preu del gas després de la forta pujada per la guerra d'Ucraïna el 2022, que afecta una menor facturació al mercat elèctric, i les reiterades queixes pel nou gravamen extraordinari a les energètiques de l'1,2% a la facturació imposat pel govern espanyol. Però cap dels dos no ha torçat els beneficis de cap de les grans energètiques espanyoles, o almenys no fins al punt de portar-los a pèrdues. Iberdrola, Repsol, Naturgy, Endesa, Redeia, Enagás i Acciona Energía, cada una amb les seves particularitats, van tancar el 2023 amb beneficis i mantenen la seva aposta inversora a Espanya i en energies renovables.

El professor de EADA Business School, enginyer i expert en finances, Joan Tarradellas, apunta que "les renovables auguren un futur encara millor a les energètiques, per l'estabilitat més gran i el menor cost". "El viratge serà més perquè el retorn està garantit que per la por al fet que s'endureixin les normatives contra les emissions", completa, i estima que "el fet que la vicepresidenta Teresa Ribera hagi anunciat que suavitzarà l'impost per als qui inverteixin en renovables a Espanya pot ajudar a accelerar la transició". 

Sobre aquest impost, Tarradellas apunta que "ha acabat com un estira-i-arronsa entre el Govern i les energètiques, però els beneficis han estat brutals entre les empreses". "En els casos que no ha estat així, no ha tingut a veure amb l'impost, encara que els directius han de defensar la seva posició que és guanyar el màxim per a l'empresa i per als accionistes", afegeix Tarradellas, que creu que en 2024, "amb el gas en pujada, encara guanyaran més diners".

La guerra d'Ucraïna va accelerar una transició energètica dels combustibles fòssils cap a les renovables que s'havia de donar pels consensos científics entorn del canvi climàtic, però que ha acabat tenint altres beneficis per a les empreses. El sol i el vent són variables, sí, però abundants en Espanya i gratuïts de la naturalesa, i permeten generar una electricitat més barata que la procedent del gas i menys dependent de les variables geopolítiques i del comerç internacional.

La independència energètica, així doncs, se suma als avantatges de les renovables i les grans energètiques espanyoles s'han llançat cap a elles amb un gran esforç inversor, estimulat per una cimera del clima COP-28 que va fixar com a objectiu mundial "deixar enrere" els combustibles fòssils i que espera propiciar cert càstig financer a les inversions en petroli i un estímul a les renovables.

Repsol: entre el petroli i la descarbonització

En el cas de Repsol, una de les empreses a les quals millor li va anar el curs, amb un benefici de 3.168 i, encara que suposava un 25% menys que l'any anterior, la que més s'ha disparat en Borsa després dels seus resultats (gairebé un 6% en l'última setmana), el bon acompliment de 2023 té un to oposat a les seves previsions de futur a llarg termini.

Així, el que més beneficis li va reportar va ser la venda a client en estacions de servei i de dièsel i gasolina, amb la qual cosa el petroli va tenir encara un paper clau.

Tanmateix, la companyia centra el 35% de les seves inversions en energies renovables, amb la vista posada en descarbonitzar al 100% el negoci de cara a 2050, després d'haver reduït un 9,6% de les emissions des de 2016.

Un doble joc ha blindat Repsol dels efectes de la caiguda del gas i de l'energia: la solidesa en producció, refinament i distribució de petroli, d'una banda, i la inversió en renovables, per una altra.

Quant a l'impost, Repsol venia amenaçant de retirar inversions en Espanya si no s'eliminava el gravamen a l'1,2% i la setmana passada va deixar en l'aire que el ventall de les seves inversions, entre 16.000 i 19.000, depèn en part del "marc regulatori i fiscal", o sigui, del gravamen. Ara bé, Espanya serà la principal destinació de les inversions de Repsol. Amb tot, el president executiu, Josu Jon Imaz, es va mostrar molt crític amb el fet que el gravamen penalitzi els qui inverteixen en renovables en Espanya.

Naturgy i Iberdrola aposten per Espanya

Situació molt similar viu Naturgy, que compta també amb una cartera molt internacionalitzada i, de fet, ha compensat amb els seus mercats llatinoamericans, especialment el xilè, la caiguda de beneficis a Espanya per la baixada dels preus del gas. També les renovables li han reportat beneficis. Però l'energètica presidida per Francisco Reynéss, va centrar gran part dels seus 2.944 milions d'inversions en Espanya, un 53% més que l'any anterior, especialment destinats a la transició energètica. Reynés també es va afegir a les crítiques a l'impost extraordinari a les energètiques, que els va suposar 300 milions d'euros el 2023.

Els seus resultats, encara que van ser dels millors de la història amb un 20% més de beneficis fins als 2.000 milions, no van convèncer, tanmateix, als mercats i la companyia ha perdut des de la seva presentació un 5,6% del seu valor en Borsa.

Una altra de les empreses que tira d'una cartera internacionalitzada i amb especial potència a Llatinoamèrica i els Estats Units és Iberdrola, l'aposta de les quals per les renovables és sens dubte la més ambiciosa, i s'ha fet càrrec ja de diversos parcs d'eòlica marina. Ignacio Galán, president de la companyia, també va qüestionar l'impost després de presentar uns beneficis de 4.803 milions, un 10% més que l'any passat i polvoritzant el seu rècord, com també el d'inversions en assolir els 11.382 milions, dels quals 2.300 també a Espanya.

Iberdrola va xifrar la seva aportació en impostos en 9.300 milions d'euros, un 24% més que el 2022, amb Espanya liderant la càrrega fiscal amb 3.500 milions i un increment del 35%.

Endesa, amb un negoci més centrat en el mercat espanyol, va empitjorar els seus resultats amb un 70% menys de benefici, 742 milions, però dins del previst per l'impacte de la caiguda del preu del gas, encara que també per un laude pel qual va haver de pagar 500 milions a Qatar per transaccions de gas.

El conseller delegat d'Endesa, José Damián Bogas, va apuntar que és "bo malgrat tot" que el gravamen se suavitzi en les empreses que inverteixen en renovables, si bé va insistir que està "en contra" d'aquest impost extraordinari. També va avançar que posaran fi al gas natural quan s'acabin els seus contractes actuals, centrant la seva generació elèctrica en eòlica, fotovoltaica hidràulica i, si és possible, nuclear.

La inversió va recular fins als 2.304 milions, però seguirà centrada en la descarbonització i, en part, li servirà per evitar que les fluctuacions del preu del gas afectin el seu rendiment.

Xarxa Elèctrica d'Espanya (REE), va guanyar 689 milions d'euros, un 3,7% més, Acciona Energía va recular un 31% i va guanyar 524 milions i Enagás 258, 9 milions, més de l'esperat i amb la vista posada en grans inversions d'hidrogen verd. Cepsa, la primera empresa que el 2023 va atribuir pèrdues al pagament de l'impost extraordinari, és l'única de les grans que no ha presentat resultats.

Però, ara per ara, encara que el gravamen ha afectat de manera substancial els resultats de les energètiques, no ha estat capaç de torçar a pèrdues els seus beneficis ni de forçar una reducció dràstica d'inversions.