Les grans energètiques, que van recórrer el gravamen extra a la facturació davant l'Audiència Nacional, es preparen per descongelar inversions milionàries un cop es tombi, com és previsible, el conegut com a 'impuestazo'. L'oposició de Junts i PNB, que no tenen previst canviar de parer segons confirmen fonts dels partits a ON ECONOMIA, ha de rebutjar el gravamen a la votació del ple d'aquest dimecres. I, sense ell, empreses com Endesa o Repsol, que havien posat inversions en dubte vinculades a aquesta càrrega fiscal, les tiraran endavant. Ara bé, el fracàs del gravamen pot derivar també en el fracàs dels pressupostos, ja que Unides Podem havia vinculat el suport als comptes al gravamen i el PSOE necessita els 5 vots del partit morat per tirar-los endavant.
Fonts d'Endesa reconeixen que "treure l'impost incrementa la capacitat d'inversió en un moment de grans oportunitats". "L'impost retrau inversions, per la qual cosa, si es retira, els 200 anuals del 2023 i 2024 els tindrem disponibles per eventualment invertir", afegeixen. Repsol, per la seva part, va deixar clar a través del seu conseller delegat que la inversió de 1.100 milions d'euros a Tarragona per fer metanol verd seria "impossible" si es manté el gravamen i ara, un cop no surti aprovat (tret que es doni una gran sorpresa), aquestes inversions deixaran de perillar.
Cepsa, abans de canviar el seu nom a Moeve, també va congelar el seu macroprojecte d'hidrogen verd a Andalusia i va estudiar traslladar-lo a un altre país.
Des del sector elèctric, que a través de la patronal AELEC va recórrer el gravamen, sempre han deixat clar que aquest "es va crear a la UE en un moment concret després de la invasió d'Ucraïna com a resposta als beneficis extraordinaris d'empreses gasistes, mineres i petrolieres, mai a les elèctriques". I critiquen que "en canvi, el govern espanyol el va imposar a les utilites, en contra del criteri de la Comissió Europea i danyant les inversions en transició energètica del país".
És per això que van interposar un recurs a l'Audiència Nacional que, tal com va publicar recentment La Información, estudia ara elevar el recurs al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), ja que seria l'àmbit europeu el que el gravamen contradiu.
Fons del sector expliquen que si l'Audiència Nacional o el TJUE els donen la raó aspiren a fer que els retornin la recaptació de manera retroactiva.
Un camí que ve de 2022
El gravamen es va aprovar l'any 2022 amb el paquet de mesures per pal·liar els efectes de la guerra d'Ucraïna, que van disparar els rebuts de la llum, i feia pagar part dels costos a les energètiques que van augmentar beneficis. Tot i que les empreses ja s'hi van mostrar contràries en aquell moment, l'oposició va créixer considerablement quan el govern espanyol va decidir prorrogar-lo i, en darrera instància, mirar de fer-lo permanent.
Tot i que a finals de l'any passat l'executiu semblava ja renunciar a aquest impost davant la resistència de PNB i Junts, indispensables, a aprovar-ho, finalment al novembre va pactar amb Unides Podem mantenir-ho per tal de donar llum verda als pressupostos. L'executiu va anunciar que "aquesta estratègia haurà de ser compatible amb no gravar les inversions que es comprometin amb la descarbonització", però la forma de reduir-ho es donava a partir d'una fórmula que tampoc no contenta les energètiques, segons la publicació del decret llei al BOE del passat 23 de desembre.
Un cop passat un mes d'aquella publicació, el termini màxim per aprovar la llei al Congrés, el gravamen es votarà en el darrer dia possible, aquest dimecres. I l'executiu de Pedro Sánchez sembla abocat a almenys una derrota entre dos: o bé no aprova els pressupostos perquè no hi ha gravamen i no té el suport d'Unides Podem, o bé es queda sense importants inversions per a la transició ecològica si a última hora i per sorpresa acaba aconseguint algun suport.
Sembla més possible que busqui una entesa diferent amb Unides Podem un cop fracassi l'"impuestazo". Però al partit lila no es mostren per ara massa predisposats ni comprensius amb el fet que és la manca de suports i no la posició socialista la que farà caure l'impost. "El govern espanyol va arribar a un acord i és la seva responsabilitat trobar suports per a complir-lo", diuen fonts del partit a ON ECONOMIA. En la mateixa línia, la portaveu del partit, María Teresa Pérez, va assegurar que "Junts i PNB defensen els interessos de les energètiques i no de la gent que els va votar" i que "sembla que el cadellet de Repsol no és Aitor Esteban, sinó Pedro Sánchez, que és qui no vol aprovar l'impost a les energètiques".