Grifols ha anunciat aquest dijous que la seva teràpia d'immunoglobulines ha donat efectes positius en pacients amb síndrome postpòlio en un assaig de fase 2/3. La multinacional d'hemoderivats explica que l'assaig ha demostrat "una millora significativa en la distància caminada en la prova de marxa de dos minuts, en comparació amb el placebo, després d'un any d'infusions amb immunoglobulina intravenosa (IgIV)" segons ha destacat en un comunicat.
El tractament va ser "segur i ben tolerat", amb un perfil de seguretat similar al de l'administració de IgIV per a altres indicacions, ha afegit. La síndrome postpòlio no compta amb medicaments específics per al seu tractament en aquests moments i les teràpies es limiten a mesures de suport.
La síndrome de postpoliomielitis és una condició de fatiga muscular i debilitat que es desenvolupa anys o dècades després d'una infecció de poliomielitis. Algunes persones que han tingut poliomielitis (pòlio) desenvolupen aquesta síndrome que té com a símptomes la fatiga crònica, el dolor en articulacions i músculs, la debilitat muscular persistent i progressiva o l'atròfia. Solen desenvolupar-se entre 30 i 40 anys després i tendeixen a empitjorar amb el temps. La degeneració muscular pot provocar deteriorament funcional i mobilitat reduïda, el que limita l'autonomia del pacient i afecta significativament la seva qualitat de vida.
En l'àmbit mundial, s'estima que entre 12 i 20 milions de supervivents a la pòlio tenen risc de desenvolupar símptomes del SPP2. Entre el 25% i el 40% 3 d'ells probablement desenvoluparan la malaltia amb el temps, la qual cosa representa una important necessitat mèdica no coberta. El SPP continua sent poc estudiat. No existeixen medicaments específics per a la síndrome, i les teràpies actuals es limiten a mesures de suport, com a ortesis i altres dispositius assistencials, a més del maneig dels símptomes.
Per això, aquest estudi "és una gran notícia, ja que demostra que el deteriorament continu de la funció física a causa de la síndrome postpòlio, que fins ara es considerava inevitable, pot aturar-se i fins i tot millorar-se", assenyala el doctor Frans Nollet, del Centre Metge de la Universitat d'Amsterdam (Amsterdam UMC) i un dels investigadors principals de l'estudi.