El mercat de capitals va rebre favorablement aquest dilluns els contactes entre la família Grífols i el fons canadenc Brookfield per estudiar una opa sobre la mateixa companyia per aconseguir la seva exclusió de la borsa, 18 anys després de la seva irrupció al Mercat Continu espanyol, en l'IBEX-35 des de fa 16 anys i, el 2011, va entrar en el Nasdaq amb les accions de classe B (accions amb drets de vot limitats). La cotització de Grifols va tancar la jornada en l'IBEX amb una alça del 9,7%, fins als 9,86 euros, el que no treu que continuï perdent un 36,19% en un any horribilis per al fabricant d'hemoderivats que, a més, ha perdut la meitat del seu valor en 3 anys (acumula una caiguda del 54,51%). 

Aquest descens és un dels hàndicaps que té per davant la família Grífols si vol que la seva estratègia segueixi endavant, ja que els accionistes minoritaris no es conformaran amb un preu d'oferta d'adquisició de les accions que no els proporcioni una bona prima de guany, especialment si van comprar el 2020, quan l'acció cotitzava a 31,54 euros.

Grifols va estar valorada en pandèmia en 20.000 milions d'euros i ara ronda els 5.500 milions -a tancament del mercat divendres passat, abans de conèixer-se els contactes amb el fons canadenc- després de diverses caigudes borsàries: un 24% el 2020 -valor a 31,54 euros, que van ser els màxims des de 2010, quan valia poc més de 4 euros-, un 29% el 2021 -amb un valor de 24,08 euros-, un 36% el 2022 -valor de 15,84 euros- i un 18% el 2023 -fins a un preu de 9,74 euros. A més, des que en

Per això, una oferta propera a la valoració actual no despertarà cap tipus d'interès per part dels inversors, malgrat que "la d'avui ha estat una bona notícia perquè marca el camí que vol seguir la família i el nucli dur dels accionistes", assenyala Borja Ribera, professor en EAE i director de banca personal en GVC Gaesco. És favorable per a l'accionista si prospera amb un bon preu i per a la companyia també perquè el seu depreciat nivell borsari complica la seva situació financera perquè tanca l'accés a alguns mercats financers i eleva el nivell de garanties i de cost de la seva aproximació al crèdit.

"El moviment de Grifols és lògic i honest", declara Joan Tarradellas, professor de finances en EADA, perquè "respon a l'interès de la mateixa companyia de poder centrar-se en el negoci", deixant de banda les ensopegades que -en aquest cas- els està posant "un fons voltor amb actuacions molt dubtoses", afegeix. Tarradellas insisteix que "una opa d'exclusió és una mesura correcta" perquè la situació actual està danyant el negoci per si mateix, perquè afecta també els proveïdors, els clients... a tota l'activitat de la companyia. I enrareix la seva relació amb les fonts de finançament, considera.

Com a mostra d'això, en juny de 2024 amb un deute declarat a tancament del primer trimestre de l'any de 10.947 milions d'euros (7,9 vegades ebitda) i uns venciments del deute el 2024 i 2025 de 3.170 milions, Grifols va tancar amb èxit una ampliació de la seva emissió de bons de 1.000 a 1.300 milions per cobrir els venciments fins a 2025, però amb un pagament dels bons al 7,5% d'interès.

Per la seva part, Borja Ribera adverteix que hi ha inversors que acumulen fortes pèrdues i pensen que Grifols té potencial de revalorització "pel que poden optar per no vendre". Ribera considera que caldrà esperar al llançament en ferm de les condicions de l'OPA per analitzar la seva viabilitat.

Un altre dels obstacles a què s'ha d'enfrontar la família Grífols és el control de la companyia. En l'actualitat, segons els registres de la CNMV, un 30% del capital estaria en mans de membres dels fundadors de la companyia i de directius pròxims al consell, a través de les societats Scranton Enterprises, Deria, Ponder Trade i Ralledor Holding Spain. Santiago Grifols Ran posseeix més del 7,3% del capital; Enrique i Nuria Grifols Roura tenen a prop del 9,3%; i Scranton, la societat patrimonial dels Grífols, compta amb més del 8,6%. A més, d'altres accionistes significatius com el fons Capital Research and Management Company (4,58%), BlackRock (4,3%), Goldman Sacks (6,25%), JPMorgan Chase (3,63%) i Rokos Global (1,13%). De segur que, segons les fonts consultades per ON ECONOMIA, la companyia ja ha fet aproximacions amb els fons de més pes accionarial. Brookfield ha confirmat aquest dilluns que ha mantingut «converses exploratòries» amb determinats accionistes de referència de la companyia.

L'expert de GVC Gaesco recorda que la sol·licitud d'una OPA d'exclusió a la junta general d'accionistes ha de comptar amb el suport de com a mínim el 51% del capital de la societat i que, una vegada aconseguit, el 93% dels accionistes han de declarar que estan disposats a vendre. "Sense aquesta majoria no es pot plantejar la proposta a la junta d'accionistes, a més que el procés per intervenir en l'exclusió de borsa de l'inversor detallista tampoc és fàcil", afegeix. En el cas de Grifols, l'autorització s'haurà d'autoritzar en la CNMV i en la SEC nord-americana.

El professor de finances Joan Tarradellas exposa que formalitzar l'exclusió de borsa amb un fons, en aquest cas Brookfield, no té per què posar en risc el control de la família Grífols. "És cert que l'opa ha d'aportar una prima als actuals accionistes i als fons que controlen participacions significatives de l'empresa, però això no significa que la família hagi de cedir el control de la gestió de la companyia", manifesta. Tarradellas exposa que, en aquestes situacions, els pactes estableixen les bases de com serà el futur de l'empresa. Comenta que els contractes inclouen incentius per a les parts, de manera que "seria perfectament possible que amb el mateix percentatge del 30% aproximat del capital, la família Grífols mantingui el poder de gestió i els fons n'obtinguin una de seriosa d'avantatges financers". N'esmenta alguns: accions preferents amb un dividend assegurat, distribució del capital en accions de classe A i classe B, opció de venda preferent amb certes condicions favorables si es torna al mercat de capitals o es dona entrada a un soci inversor o industrial, etc.

Creixement inorgànic a cop de talonari

El grup Grifols va iniciar el 2010 un creixement inorgànic exponencial que, en la majoria dels casos, ha desemborsat amb finançament extern. D'allà, una de les causes del seu elevat endeutament. Entre les operacions més destacades es troben:

  • El 2010, compra la seva competidora nord-americana Talecris, per 2800 milions d'euros, encara que el cost de l'operació ascendiria a més de 3300 milions en comptabilitzar-se el deute assumit. L'operació es va efectuar mitjançant una oferta mixta d'efectiu i accions de Grifols de nova emissió sense dret a vot.
  • El 2013, adquireix el 60% de la biotecnològica basca Progenika Biopharma, 37 milions d'euros -50% efectiu i accions-, i la compra del 35% de la nord-americana Aradigm Corporation.
  • El 2015, Grifols va aconseguir el 45% d'Alkahest després de desemborsar 37,5 milions de dòlars, i, el 2020, va arribar al 100%, pagant uns altres 122 milions.
  • El 2016, va comprar la divisió de diagnòstic de l'Americana Hologic, per més de 1.700 milions.
  • El 2019, va acordar quedar-se el 26% de Xangai RASS Blood, per 1.680 milions d'euros, per convertir-se en el segon accionista més important del fabricant xinès de productes sanguinis, Un paquet accionarial del qual ha desinvertit en els últims mesos.
  • El 2020, va comprar al grup sud-coreà GC Pharma una planta de fraccionament de plasma i dues plantes de purificació a Mont-real, Canadà, juntament amb onze centres de plasma en EE. UU.
  • El 2021, la companyia llança una OPA sobre la seva rival alemanya Biotest, mitjançant el desemborsament de 1.453 milions d'euros -2.000 milions si s'inclou el deute. Ja llavors, l'operació elevava el deute financer net a 6.480,3 milions d'euros (més de cinc vegades l'ebitda). L'operació va fer un salt important a la dimensió de la companyia, però amb el canvi de cicle financer i l'increment dels tipus d'interès, l'endeutament es va desbocar. A més, la incertesa financera generada per la compra de Biotest, va motivar que la requalificació del seu ràting financer i sobre endeutament. La companyia es va veure obligada a aplicar els primers ajustaments, amb un pla de reestructuració amb acomiadaments de fins a 2.300 empleats (el 8% de la seva plantilla) a escala mundial.