Grifols pagarà 16,75 milions de dòlars (15,7 milions d'euros) als donants dels Estats Units que van presentar una demanda col·lectiva contra la companyia. L'empresa catalana ha arribat a un pacte amb el grup de donants de l'estat d'Illiniois perquè retirin la demanda col·lectiva per una presumpta vulneració de la seva privacitat.
Amb aquest acord, la companyia d'hemoderivats tanca un altre front obert als EUA, després de l'ajustament de plantilla anunciat la setmana passada, pel qual acomiadarà 2.300 treballadors, 2.000 dels quals es troben al país nord-americà. Les altres 300 sortides es produiran en la resta de països on opera, sent a Espanya un centenar d'empleats els que es veuran afectats per la situació, a causa de l'estratègia de Grifols per "racionalitzar les funcions corporatives".
L'empresa va arribar a un acord la setmana passada amb el grup de donants que en lidera la demanda col·lectiva, que suma a un total de 66.822 afectats, 12.000 més que els que havia comunicat Grifols al principi. La firma de l'acord ha de passar pel Tribunal de Districte dels EUA a Illinois, que va ser l'organisme que va acceptar l'octubre passat continuar amb el procediment per infringir la regulació en matèria de privacitat biomètrica, tal com ha avançat elEconomista.
La companyia propietat de la família Grifols exerceix el seu negoci en l'estat d'Illinois a través de les seves filials Talecris Interstate Blood i Biomat. Del total dels 16,75 milions que Grifols s'ha compromès a pagar, un terç anirà destinat als advocats i al grup demandant, representats pel bufet Fish Potter Bolaños. Segons el procediment als Estats Units, quan els jutges aproven el pacte entre la companyia i els donants, cada afectat haurà de reclamar la seva part de la indemnització. Un pagament que pot anar entre entre els 550 dòlars i els 1.000 dòlars per persona.
L'origen del conflicte amb els demandants es deu que Grifols demanava els donants que acudien als centres d'extracció de plasma les empremtes dactilars, que es recopilaven en una base de dades. Segons denuncien els afectats, aquests fets vulneren els seus drets en no estar autoritzada la companyia per realitzar-los i no destruir la informació recollida, així com sobrepassar el propòsit per al qual es registraven.
Per la seva part, Grifols es va defensar argumentant que l'agència del medicament nord-americà (FDA) l'obliga a mantenir un registre de donants. Tanmateix, la cort ja li va assenyalar que amb una fotografia del donant per al registre de dades era suficient, rebutjant l'argument que les empremtes dactilars compleixin millor la identificació de les persones que altres mètodes alternatius. També se li va indicar a la companyia que els formularis firmats no contenien un avís del motiu i la durada per la es emmagatzemava la informació biomètrica.