Els nous accionistes del grup Celsa, els fons creditors als quals la justícia va atorgar la propietat de la companyia de la família Rubiralta, han col·locat a l'última baula de les seves comeses per donar viabilitat al negoci la recerca d'un soci inversor industrial al qual cedir un 20% del capital, d'acord amb els requeriments que va posar el Govern espanyol en supervisar el canvi de propietat. La companyia presidida per Rafael Villaseca "té la voluntat de complir aquest requisit", però no ha iniciat encara cap gestió per accelerar-lo, encara que es durà a terme dins del termini de sis mesos des de la presa de control del grup l'1 de desembre de 2023, pel que "tenim marge fins al pròxim 1 de juny", ha manifestat aquest dimarts Villaseca, durant la presentació dels resultats anuals de Celsa, corresponents a "un extraordinàriament difícil 2023".
Els primers mesos de la gestió del nou equip directiu s'han centrat en el sanejament dels comptes que van heretar de la família Rubiralta, per a "saber on érem de 31 de desembre de 2023 i tancar un exercici comptable consolidat i sense excepcions", ha insistit Villaseca. Després de reorganització societària i la recapitalització del deute i d'alguns ajustaments comptables, el resultat deixa així les xifres de Celsa: un grup amb un patrimoni net de 326 milions, unes vendes de 4.765 milions (amb un descens del 22% sobre 2022), amb un resultat operatiu (ebitda) de 441 milions (un 50% menor al de 2022) i uns guanys de 459 milions. La seva estructura la lidera el hòlding Inversiones Pico Espadas, del que depenen 63 societats, amb 120 centres de treball, 7 acereries, 12 trens de laminació i 48 plantes de reciclatge, a més d'empreses de transformació i distribució. El grup és present industrialment en Espanya, França, Regne Unit, Dinamarca, Finlàndia, Noruega, Polònia, Suècia i Irlanda, amb un total de 10.000 llocs de treball directes, dels quals uns 4.000 en els centres espanyols.
Aquest és el grup pel qual licitaran els inversors que puguin interessar-se pel projecte de la companyia i que estiguin disposats a pagar pel 20% del capital, una operació que es realitzarà amb una ampliació de capital. L'equip directiu defuig, de moment, posar xifres a aquesta operació "perquè cal esperar a veure quin valor de mercat té la companyia en el moment en què es realitzi" i perquè "seran les mateixes ofertes les que podran en valor a la companyia", ha dit Villaseca.
El president no executiu, Rafael Villaseca i el conseller delegat, Jordi Cazorla, han assegurat que els passos a seguir el 2024 se centren en la reorganització total de l'equip directiu del grup -després de la sortida de sis executius-, que estarà format per set professionals, en espera de les últimes tres incorporacions. S'ocuparan d'enfortir el govern corporatiu, amb l'anàlisi de les inversions, dels riscos i es procedirà a una auditoria interna, entre els altres.
En paral·lel, el nou equip gestor està treballant en l'elaboració d'un nou pla estratègic, previst per a l'inici del segon semestre, amb la consultora Bain & Company, per definir l'estratègia per als propers cinc anys. Aquest pla de futur estarà orientat a la generació de valor i a l'impuls de la competitivitat i el desenvolupament operacional del grup. A més, s'ha encarregat un procés de valoració de filials estrangeres al banc d'inversions Citi amb l'objectiu de valorar possibles opcions de rotació d'actius: "Si es produeix una desinversió, seria en benefici de la companyia", ha dit Villaseca.
Recuperació de la demanda mundial
El conseller delegat ha atribuït bona part del descens de les vendes a "la debilitat del sector de l'acer", amb una caiguda de la demanda del 6,5% a Europa, que va afectar de ple en els preus de venda, especialment en el segon semestre de 2023". Cazorla ha exposat que la indústria de l'acer, malgrat mostrar-se resilient en el primer semestre del 2023, va patir les incerteses del cost de l'energia, una demanda feble, alta inflació, les tensions geopolítiques i els tipus d'interès alts.
Les previsions per a 2024 es basen en una esperada recuperació dels mercats. "S'estima una gradual recuperació amb creixements del 5,6% el 2024 i 2,9% el 2025, segons dades d'Eurofer, que es començarà a notar en millores trimestrals en la demanda aparent que s'anticipen a partir del primer trimestre 2024", ha concretat Cazorla. No obstant això, l'increment del 5,6% en la demanda per a aquest 2024 situa el consum en 137 milions de tones d'acer a Europa, nivell encara molt inferior als 153 milions de 2028, o els 145 milions de 2019.