El negoci del grup Planeta, amb negocis en edició, comunicació i formació, no ha deixat de créixer el 2022 i ha superat amb escreix la facturació que registrava l'any abans de la pandèmia. L'any passat, el conglomerat editorial de la família Lara va elevar els ingressos als 1.800 milions d'euros, amb una millora del 5,8%, i va obtenir un resultat operatiu (ebitda) de 350 milions, que suposa un increment interanual del 15%, segons les xifres anunciades aquest dissabte a Barcelona per José Creuheras, president de la companyia. Per línies d'activitat, els ingressos provenen en un 49% del món de la comunicació amb el grup Atresmedia, del qual ostenta un 40% per mitjà de Planeta de Agostini, que és una aliança dels grups Planeta i l'italià De Agostini. Un 26% correspon a les vendes editorials -amb més de 70 segells editorials a tot el món i el llançament anual de 4.500 obres- i un 23% a l'àrea de formació, que compta amb 120.000 alumnes i 6.000 professors al món i amb la qual aquest any ha obert el segon campus de la Universidad Internacional de la Empresa (UNIE), a Tres Cantos (Madrid).
El nou perímetre del negoci es dona en un context familiar diferent arran de la mort, l'estiu passat, de Maribel Lara Bosch, filla de fundador i propietària del 24% del capital. La desaparició de l'hereva, sense descendència directa, "no ha alterat l'equilibri accionarial", ha dit Creuheras, sense entrar en detalls, més enllà d'afirmar que "els accionistes se senten molt còmodes amb aquesta estructura". El grup està ara en mans de la tercera generació. De cara a futur, Creuheras descarta que els accionistes estiguin pensant en una sortida a borsa perquè "el grup té suficient capacitat de finançament per afrontar nous projectes", si es dona el cas que sigui necessari. Creuheras ha assegurat també que "no és sobre la taula" que el grup canviï el lloc de la seva seu, després de la marxa de Barcelona a Madrid l'octubre del 2017, arran del procés independentista.
El grup va continuar el 2022 amb el procés de sanejament financer i va diversificar els 250 milions de deute col·locant-ne uns 100 milions al mercat de capitals amb una emissió privada; una operació realitzada per l'asseguradora nord-americana Prudential, fet que "demostra que som una companyia solvent" tant per la col·locació com perquè ha obtingut una qualificació creditícia BBB, ha manifestat Creuheras, després de la roda de premsa de presentació de les novel·les finalistes al Premi Planeta 2023, que s'atorgarà aquest diumenge. El conglomerat empresarial ocupa 12.500 persones, 500 més que l'exercici anterior, repartides en un total de 20 països.
El president executiu José Creuheras ha exposat que el creixement de l'any passat ha estat bàsicament orgànic, amb l'excepció de la compra del 60% del segell valencià Bromera, que manté la seu a València i la resta de capital en mans del seu fundador Josep Gregori. Es tracta d'una editorial que té els segells Bromera, Algar, Tándem, Animallibres, MésLibros, Diálogo i Tilde, que li reporten un negoci de més de 7,5 milions de facturació (dades de 2021). "Però seguim pendents de les oportunitats que puguin anar sorgint, sempre que, com en el cas de Bromera, siguin distintius de qualitat i de complementarietat", ha expressat.
Planeta, al llarg de 2022, també han augmentat la seva presència a través de la ja centenària Casa del Llibre, amb l'obertura de tres nous centres, a què se sumarà pròximament un quart a Alacant i acabaran l'any amb 57 establiments. El 2024 està previst l'obertura de tres més, de manera que les llibreries d'aquesta cadena arribarien a 60 comerços, que venen un de cada cinc llibres a Espanya, ha recordat. La cadena d'establiments de Planeta "ven un de cada cinc llibres que es compren a Espanya". Creuheras ha valorat el paper de les llibreries -que ha sortit reforçat de la pandèmia- perquè set de cada 10 llibres que es venen es fa a través de la compra en aquests establiments. Mentre que les vendes online han baixat del 35% al 27%.
Un bon any per a la lectura
El grup ha mantingut l'activitat de distribució del negoci editorial amb Logista Libros, la firma que té al 50% amb el grup Logista i que s'ha convertit en la primera distribuïdora del sector a Espanya, amb les naus a Guadalajara. En el centre de distribució es tenen 36.000 referències "vives" de llibres i es fa el subministrament a 6.000 punts de venda, ha recordat Creuheras. El llibre és un dels ocis que "ha sortit més reforçat des de la pandèmia", va manifestar Jesús Badenes, director de l'àrea de llibres del grup Planeta. Badenes va explicar que a Espanya les vendes de llibres han crescut un 19% entre 2020 i 2022, i que aquest any "les previsions apunten a consolidar un augment del 3%". En el cas del grup Planeta, les vendes s'han disparat un 32% en els últims tres anys, amb molta demanda per les obres de ficció i els llibres infantils i juvenils. Els responsables de l'editorial han tret ferro a l'increment del preu dels llibres que han situat en un 5% acumulat, en els últims tres anys, i que ha estat causat per l'augment dels costos en la compra de paper i els energètics del procés d'impressió. "Aquesta pressió en els costos creiem que ja ha passat i no esperem que s'apugin més els preus", ha dit Badenes.
El director de l'àrea de llibres del grup Planeta també va proporcionar dades sobre els nivells de lectura: un 68% dels espanyols ha declarat que llegeix "amb freqüència", i d'aquest un 72% són dones. Del total dels lectors, un 74% es troben en la franja que va dels 15 als 24 anys, "la qual cosa ens dona pistes sobre quin tipus de llibres vendrem més", ha concretat Badenes.
El repte de la intel·ligència artificial
Respecte de l'aparició de la intel·ligència artificial al sector editorial, Creuheras ha dit que "és un tema que ens ocupa, però no ens preocupa". El president executiu de l'editorial ha exposat que han creat grups de treball intern per avaluar l'impacte que la IA pot tenir en els seus processos com a activitat econòmica i "que pot ser útil". "Però en cap cas la IA substituirà als editors o als assagistes, sinó que els complementarà", ha sostingut i ha recalcat que "es convertirà en un obstacle per a aquelles editorials que no estiguin disposades a utilitzar-la com una eina favorable per al processament de les dades". "La intel·ligència artificial no substituirà al talent perquè no té capacitat d'innovar", ha assegurat, alhora que ha demanat que "es legisli" per evitar-ne un mal ús.