Hisenda ha ingressat aquest 2024 més de 2.800 milions d'euros per l'impost extraordinari a la banca i les empreses energètiques, que el govern espanyol va anunciar a l'estiu de 2022, quan van començar a pujar els tipus d'interès i el preu de l'electricitat estava disparat. El 2023, el fisc va recaptar també 2.900 milions pel mateix gravamen.

Aquests gravàmens, que tenen un primer pagament anticipat al febrer i un segon pagament de liquidació al setembre, "segueixen les recomanacions dels organismes internacionals que sol·liciten una contribució més gran d'aquells sectors amb grans beneficis", expliquen des del ministeri que lidera María Jesús Montero. En ambdós casos, el pagament de l'exercici 2024 es fa tenint en compte els resultats obtinguts el 2023.

En concret, els gravàmens a les entitats de crèdit i a les empreses energètiques van assolir els 2.859 milions d'euros el 2024. Es tracta d'una xifra que estava "en línia" amb les previsions del govern espanyol i, que a més, és molt similar a l'import de l'any anterior, quan Hisenda va recaptar exactament 2.908 milions. Als dos exercicis, els ingressos ascendeixen a 5.767 milions.

L'Executiu ja ha mostrat la seva disposició a fer-ho permanent, però encara no l'ha confirmat ni ha detallat si seria com fins ara o canviaria la seva composició. En qualsevol cas, totes les empreses afectades l'han rebutjat. Si es desglossa per sectors, la banca ha pagat aquest any 1.695 milions d'euros. I les empreses energètiques, uns altres 1.164 milions d'euros.

Des del ministeri d'Hisenda continuen defensant la validesa d'aquest gravamen malgrat les crítiques de les empreses que el paguen, que fins i tot el tenen recorregut en els tribunals. "Tant les entitats de crèdit com les energètiques acumulen xifres rècord de beneficis, per la qual cosa és coherent una contribució fiscal més gran, que redundi en millors serveis públics per a la majoria social del país", assenyalen.

En aquest sentit expliquen que, amb aquesta recaptació, el govern central ha pogut alleujar la càrrega impositiva de les rendes mitjanes i baixes a través de "la rebaixa més gran de la història en impostos vinculats a l'energia o de l'IVA", que ha suposat un estalvi per a les famílies de 25.000 milions d'euros. A aquesta quantitat cal afegir la rebaixa de l'IRPF a les rendes fins a 21.000 euros, que ha suposat 5.000 milions d'estalvi en les retencions de l'impost. I també la reducció de l'Impost de Societats del 25% al 23% per a les pimes amb una facturació fins a un milió d'euros, afegeixen.

Qui paga aquest impost?

Des d'Hisenda recorden que en el cas de les empreses energètiques, afecta als 'operadors principals', així com les persones o entitats que desenvolupin a Espanya activitats de producció de cru de petroli o gas natural, mineria de carbó o refinament de petroli i que generin, l'any anterior al del naixement de l'obligació de pagament de la prestació, almenys el 75% del seu volum de negocis a partir d'activitats econòmiques en l'àmbit de l'extracció, la mineria, el refinament de petroli o la fabricació de productes de coqueria.

No obstant això, estan exempts del pagament aquells 'operadors principals' l'import net dels quals de la xifra de negocis corresponent a l'any 2019 sigui inferior a 1.000 milions d'euros i aquells l'import net de la xifra de negocis corresponent dels quals, respectivament, als anys 2017, 2018 i 2019 derivat de l'activitat que hagués determinat la seva consideració com a operador principal d'un sector energètic no excedeixi del 50% del total de l'esmentat import cada any respectiu. La base imposable és l'import net de la xifra de negocis anual, sobre la qual s'aplica un percentatge de l'1,2%.

Quant a l'impost a la banca, es veuen afectades les entitats i establiments financers de crèdit els ingressos del qual per comissions i interessos als clients superin els 800 milions d'euros. En aquest cas, la base imposable és la suma del marge d'interessos i dels ingressos i despeses per comissions, i el percentatge aplicable és del 4,8%.