Han passat 145 anys des del primer Barraquer que va obrir un servei hospitalari especialitzat en la cura dels ulls i 83 des que es va inaugurar el Centre d’Oftalmologia Barraquer (COB), que sempre ha estat un referent mundial en aquest camp de la medicina. La cinquena generació ja s’ha incorporat a l’equip mèdic i al comitè de direcció d’aquesta institució que continua innovant, formant especialistes i, des de fa tres anys, expandint-se per l’Orient Mitjà i el Nord d’Àfrica.
Precisament, el 2021 van estrenar el Barraquer Eye Hospital, a Dubai, el seu primer centre a l’estranger en col·laboració amb un soci local. Alberto Madrigal, subdirector general executiu, precisa que l’estratègia actual passa per “consolidar aquest hospital com a referent en oftalmologia” per als pacients de l’Orient Mitjà. Això els permet tenir dos centres de referència, un a Barcelona i l’altre a Dubai, que “coordinadament donen un servei altament especialitzat” als seus pacients internacionals.
Madrigal precisa que treballen amb diferents institucions i hospitals de l’Orient Mitjà i el Nord d’Àfrica per establir acords de col·laboració mèdica que els permeten valorar i atendre els pacients en els seus països d’origen. En el cas que necessitin una atenció més especialitzada, se’ls tracta en el centre de Barcelona o en el de Dubai.
Rafael Barraquer Compte assenyala que, des que va assumir la presidència del COB el 2016, aquesta clínica ha estat en “constant evolució” per seguir atenent els pacients, “que vénen d’arreu del món”. En aquests últims vuit anys, han passat per “desafiaments” que han anat des de la digitalització total del centre a la crisi de la Covid-19, quan van suspendre pràcticament els serveis amb l’excepció de les urgències, que estan obertes les 24 hores dels 365 dies de l’any.
Sobre els futurs reptes, el president i director destaca l’expansió dels serveis a d’altres països, a part dels que ja hi tenen relació, “per tal de seguir oferint oftalmologia de primer nivell més enllà de les nostres fronteres”, la renovació dels espais de l’edifici de Barcelona, i seguir formant oftalmòlegs “el més preparats possible, tenint accés a casos excepcionals i complicats en moltes ocasions”.
Afegeix que el departament d’investigació treballa “incansablement” amb laboratoris de recerca que desenvolupen fàrmacs, amb els quals col·laboren en la comprovació de la seva viabilitat amb proves a voluntaris. També són centre de referència pel que fa a les proves amb nous equips mèdics abans que surtin al mercat.
El Centre d’Oftalmologia Barraquer va facturar l’any passat prop de 35 milions d’euros, amb uns beneficis d’1,26 milions, els mateixos que en l’exercici anterior, segons informen des de l’empresa. La família Barraquer ha demostrat bona vista per portar la gestió d’un centre sanitari durant més de vuit dècades. Els tres germans de la quarta generació també administren una patrimonial immobiliària.
Dos fills de l’actual president ja s’han incorporat al COB: Anton Barraquer Kargacin, en l’equip mèdic –està especialitzat en les àrees de còrnia, superfície ocular i cirurgia refractiva– i la seva germana Alexandra Barraquer Kargacin, a la gerència. Són membres de la cinquena generació.
Història de cinc generacions
La història comença amb José Antonio Barraquer Roviralta (1852-1924) quan el 1879 va obrir un servei oftalmològic a l’antic Hospital de la Santa Creu, al barri del Raval. Abans d’això es va formar a París i amb Santiago Ramón y Cajal, en l’etapa en que aquest metge i científic es va establir a Barcelona. José Antonio va ser el primer catedràtic d’oftalmologia d’Espanya i el 1903 va fundar la Societat d’Oftalmologia de Barcelona. Es va casar amb la seva cosina Concepció Barraquer Garrigosa i van tenir tres fills: Ignacio –que va ser el continuador de la nissaga mèdica–, Rita i Josefina.
Ignacio Barraquer Barraquer (1884-1965) va revolucionar aquesta especialitat de la medicina amb la invenció de l’erisífac, un aparell amb una ventosa que produeix el buit per permetre l’extracció del cristal·lí. El 1941 va inaugurar la clínica Barraquer, al carrer Muntaner, el primer centre monogràfic d’oftalmologia a Espanya. Ell mateix va col·laborar amb l’arquitecte Joaquim Lloret Homs en el disseny de l’edifici, entre els estils Art Deco i Bahaus. I amb la seva esposa, Josefina Moner Raguer, va fundar el 1947 l’Institut Barraquer, una entitat de referència mundial dedicada a la investigació i a l’ensenyament que en l’actualitat està adscrita a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Va tenir set fills, que constitueixen la tercera generació: Concha, Antonia, Teresa, Joaquín, José Ignacio, Mercedes i Carmen. Els dos nois van continuar amb l’oftalmologia, en una primera etapa junts i, posteriorment, cadascú va seguir el seu camí per separat: Joaquín, a Barcelona, i José Ignacio, a Bogotà (Colòmbia).
José Ignacio Barraquer Moner (Barcelona, 1916 - Bogotà, 1998) va desenvolupar l’anomenada queratoplàstia refractiva. Se’l considera el pare de la cirurgia refractiva per corregir la miopia, la hipermetropia i l’astigmatisme. El procediment (queratomileusis) permet extraure una còrnia defectuosa, congelar-la, tornejar-la per donar-li la curvatura adient, descongelar-la i trasplantar-la al pacient. El 1953 va decidir abandonar la clínica familiar per emprendre l’aventura americana. En la dècada dels seixanta va fundar a Bogotà una institució oftalmològica, una escola superior i la Clínica Barraquer de América, que ara porta un dels seus fills. Amb la seva primera esposa, Margarita Coll Colomé, va tenir cinc fills, dos dels quals oftalmòlegs: Francisco (1940-2020) i Carmen Barraquer Coll (1946). I amb la segona esposa, Inés Granados, va tenir un altre fill, José Ignacio Barraquer Granados (1965), oftalmòleg cirurgià a la Clínica Barraquer de América.
Joaquín Barraquer Moner (1927 - 2016) va revolucionar les cirurgies de cataractes i glaucoma i va ser un dels pioners de la col·locació de lents intraoculars. Juntament amb el seu pare, van dissenyar uns nous models de quiròfan especialment concebuts per a la docència, amb cúpula transparent, que permet observar l’operació des de l’exterior, a molt poca distància. I juntament amb Hans Litman, enginyer òptic de Zeiss, va dissenyar un microscopi per filmar en vídeo la microcirurgia ocular. I va fundar el Banc d’Ulls per a Tractaments de Ceguesa. El 2014, la Clínica Barraquer va implantar el primer ull biònic de visió artificial a Espanya, que permet recuperar la visió a pacients amb ceguesa absoluta. Casat amb Mariana Compte Andrade, van tenir tres fills, que constitueixen la quarta generació: Elena, Rafael –actual president– i Mariona. Els dos primers han seguit la tradició de l’oftalmologia.
Elena Barraquer Compte (1954) es va especialitzar a la universitat de Harvard i durant anys va treballar als Estats Units i a Itàlia fins que, el 2002, es va incorporar a la clínica familiar, on continua formant part de l’equip mèdic. Ha presidit i dirigit la Fundació Barraquer –en l’actualitat, aquesta responsabilitat l’exerceix el seu germà– i el 2017 va constituir la Fundació Elena Barraquer, dedicada a lluitar sobre el terreny contra la ceguesa evitable en països pobres. És fixa en la llista Forbes dels millors especialistes d’Espanya.
Fa uns anys es va publicar a la premsa barcelonina que els dos germans discrepaven sobre l’orientació de la Fundació Barraquer, alimentada per mecenes i per la mateixa clínica, perquè Rafael prioritzava la investigació i la docència, mentre que Elena defensava centrar-se en les expedicions sanitàries per atendre a pacients sense recursos. Continua fent aquestes expedicions amb la seva pròpia fundació, sobretot a l’Àfrica.
Rafael Barraquer Compte (1956), president i director del Centre d’Oftalmologia Barraquer, és una figura en el camp de la microcirurgia ocular. El 1999 va fundar la Unitat d’Oncologia Ocular. Està casat amb l’oftalmòloga d’origen croata Marinka Kargacin, especialista en cirurgia refractiva, cristal·lí i cambra anterior de l’ull de la clínica Barraquer. Tenen tres fills, que són la cinquena generació: Anton, Alexandra i Valeria. El primer també forma part de l’equip mèdic, la segona de l’equip de direcció –llicenciada en administració i direcció d'empreses, es va iniciar professionalment en el camp de la producció audiovisual– i la tercera treballa de dissenyadora gràfica.
L’arquebisbe Vidal i Barraquer
Aquesta nissaga dels Barraquer, amb orígens a Sant Feliu de Guíxols, no només ha donant eminents oftalmòlegs. José Antonio Barraquer Roviralta, el primer en dedicar-se a la cura dels problemes oculars, va tenir un germà neuròleg i un nebot que va arriba a cardenal i arquebisbe de Tarragona: Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 1868 - Friburg, Suïssa, 1943). A l’esclatar la Guerra Civil, va aconseguir escapar de la persecució anarquista gràcies al conseller Ventura Gasol i es va refugiar a Itàlia, però amb la invasió nazi del país, va fugir a Suïssa, on va morir uns anys després. Amic personal del president de la República Niceto Alcalá-Zamora, es va negar a signar la carta col·lectiva de l’episcopat espanyol de suport al general Franco. Sempre va defensar la democràcia i el catalanisme.