L'empresa Marie Claire, conegut fabricant de mitges panti i llenceria íntima amb més d'un segle d'història, afronta una situació límit que desembocarà en el tancament llevat que sigui capaç de trobar un inversor disposat a rescatar-la. Aquest és l'ombrívol escenari que observa en l'horitzó més immediat en vista de les mesures de xoc que aquesta centenària empresa castellonenca executarà en un últim intent per sobreviure. Segons ha anunciat als sindicats, d'entrada aplicarà un ERO i sol·licitarà el concurs de creditors per renegociar l'elevat deute que ha anat acumulant al llarg dels últims cinc anys. Amb tot, la direcció encara esgota les possibilitats d'evitar el tancament amb la recerca d'inversors disposats a recapitalitzar l'empresa per rellançar la seva marca.
Aquesta complexa reestructuració financera i operativa es veu dificultada a més per un context en el qual la demanda mundial del seu principal producte, les calces, s'ha reduït a la meitat després de la pandèmia, mentre que els costos de fabricació s'han disparat per l'increment dels preus de l'energia i les matèries primeres. Amb tot, les dificultats que han desembocat en la situació límit en la qual ara es troba Marie Claire venen de lluny, per més que s'hagin vist agreujades per la crisi sanitària i les conseqüències de la guerra.
Un "drama" econòmic i social per a la comarca
L'empresa és l'autèntic pulmó econòmic de Villafranca del Cid, la petita localitat de l'interior de Castelló on va ser fundada el 1907 i on ha continuat produint sense seguir la tendència majoritària en la indústria tèxtil d'externalitzar la producció en altres països per abaratir costos, particularment al sud-est asiàtic. Els sindicats no oculten que el seu tancament definitiu suposaria tot un "drama econòmic i social" per a una comarca de la qual l'empresa ha estat el suport econòmic per a centenars de famílies durant més d'un segle.
Davant de la importància de Marie Claire per a l'Alt Maestrat, la Generalitat Valenciana s'ha implicat a fons per intentar reflotar-la a través de dues injeccions de capital canalitzades a través del Fons Valencià de Resiliència per un import total de 21,5 milions d'euros dividits en diversos trams. La primera d'aquestes injeccions, per import de 9,5 milions, es va materialitzar a l'estiu de 2021 perquè l'empresa pogués pagar els seus treballadors i els seus proveïdors després d'haver sobreviscut amb prou feines a la pandèmia reinventant-se com a fabricant de bates sanitàries i mascaretes.
La Generalitat Valenciana s'ha implicat a fons per intentar reflotar Marie Claire amb 21,5 milions d'euros
El suport financer de la Generalitat Valenciana va ser paral·lel a l'entrada d'un nou propietari. El grup tèxtil B2Tex, proveïdor de companyies com Inditex, va comprar l'empresa castellonenca per integrar-la al seu grup d'empreses i va posar al capdavant de la gestió l'empresari valencià Álvaro Bordils, copropietari de B2Tex. El nou propietari va reorganitzar l'operativa i va renovar l'equip directiu. Entre altres fites, va assolir un acord amb l'editorial de la revista de moda Marie Claire després d'anys de disputa per la marca en virtut del qual Marie Claire podria començar a vendre els seus productes a Europa sota la seva pròpia marca. Les mesures, amb tot, no van ser suficient per redreçar el rumb i executar el seu pla de rellançament de la marca.
De fet, la Generalitat Valenciana va haver de sortir de nou al rescat el juny de 2022 amb la injecció d'uns altres 12 milions d'euros a Marie Claire per permetre la seva continuïtat. A canvi, l'empresa es comprometia a destinar els fons a cobrir en part les pèrdues que arrossegava per la caiguda de vendes i la pandèmia fins al final del préstec i a assegurar i promoure el manteniment de l'ocupació a la zona. A més, entre els condicionants que va posar el Govern de Ximo Puig per a l'operació estaven el d'haver de comptar amb el vistiplau previ de l'Institut Valencià de Finances (IVF) en cas d'iniciar un expedient de regulació d'ocupació o en cas d'externalitzar part o totalment la seva activitat fora de la comarca, per la qual cosa els plans de l'empresa queden condicionats a l'autorització de la Generalitat Valenciana.
Fonts de la Generalitat Valenciana consultades per ON ECONOMIA expliquen que estan disposades a acceptar la reestructuració de la plantilla i a refinançar el deute, sempre que els actuals propietaris siguen capaços de garantir l'entrada de nou capital privat.
Els fons rebuts van anar al pagament de deutes pendents amb treballadors i proveïdors i a la seva reestructuració "per adaptar-se a la situació del mercat", de manera que només una "fracció mínima" d'aquests diners va poder destinar-se al rellançament de la marca, segons explica l'empresa en l'últim comunicat per informar de la seva situació.
"La direcció de l'empresa ha treballat en un rigorós pla de viabilitat que ha millorat els processos productius, ajustat les instal·lacions a les necessitats reals de producció, optimitzat el disseny de la fàbrica i adaptat els equips a la situació actual de la companyia", destaca la firma en aquest comunicat. Malgrat els esforços que assegura haver dut a terme per a "reconnectar amb la seva clientela i apropar-se a un públic més jove", durant els últims mesos Marie Claire s'ha vist afectada per diversos factors externs que han dificultat encara més la seva recuperació.
Costos energètics disparats
Els efectes de la pandèmia van provocar una reducció dràstica del consum de mitges panti que en el dia d'avui encara no s'ha recuperat. El consum mundial de calces no ha recuperat ni tan sols el 50% dels nivells precovid. A més, Marie Claire s'ha enfrontat a una crisi logística i de matèries primeres que ha incrementat els seus costos de fabricació, agreujats encara més per l'augment en els costos energètics. La llum o el gas han pujat en més del 300%, mentre que la matèria primera s'ha encarit per sobre del 35%. Tot això acompanyat d'un col·lapse a la cadena de subministrament que ha afectat els temps de producció i distribució. "Com fabricant espanyol, aquests nivells de despesa productiva van resultar gairebé insostenibles, la qual cosa va portar a Marie Claire a ajustar els horaris de fabricació i reduir la jornada laboral a la fàbrica a 4 dies, a fi d'optimitzar la producció i el llançament dels seus productes al mercat," recorden els responsables de la planta.
Situació límit
Arribats a aquest punt, l'única salvació possible per a Marie Claire és l'entrada d'un soci privat disposat a recapitalitzar-la. En l'actualitat, els amos de Marie Claire estan "explorant activament" la possibilitat de trobar inversors interessats en recolzar el projecte de rellançament de la marca, mentre mantenen converses amb els seus principals creditors per renegociar el seu deute i "garantir la seva viabilitat a llarg termini".
La supervivència depèn de l'èxit d'aquesta operació, però la firma no oculta que haurà d'externalitzar "certes línies de producció" per ser més competitius "davant l'alt cost que suposa la fabricació a Espanya". Aquest canvi de rumb implica una reestructuració de plantilla que doni viabilitat a l'empresa a llarg termini, per la qual cosa passi el que passi amb la marca el que sembla clar és que l'empresa de llenceria íntima deixarà de bombar recursos a l'economia de la comarca.
De moment, aquest dilluns vinent s'obrirà el període de consultes de l'ERO que l'acaba d'anunciar al comitè d'empresa. Marie Claire té actiu fins al proper mes de juliol un Expedient de Regulació Temporal d'Ocupació (ERTO) per a 130 treballadors de la planta ubicada a Vilafranca, on en aquest moment treballen unes 90 persones en producció i unes altres 68 en altres àrees com les oficines de Castelló. La majoria ells es quedarien sense ocupació i amb escasses alternatives, ja que a les comarques d'Els Ports i L'Alt Maestrat, d'on procedeix el gruix de la plantilla, no hi ha cap altra indústria en la que es poguessin intentar una recol·locació.