El final d'any a Telefónica està sent un dels més intensos que es recorden. Els moviments accionarials no cessen i ara és el govern espanyol qui ha mogut fitxa per mantenir el control de la companyia davant possibles riscos estrangers. La SEPI ja té autorització per desembarcar en la teleco que dirigeix José María Álvarez-Pallete, comprant fins al 10% de les seves accions, la qual cosa portaria el nucli dur espanyol a aconseguir el control de més del 20% de la companyia. Una operació saldada amb èxit gràcies a l'home de confiança de Pedro Sánchez en l'operadora, Javier de Paz.
El govern de PSOE i Sumar ha donat l'ordre a la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI) per adquirir una participació que pugui tenir dret a nomenar consellers en el consell d'administració de Telefónica. A través d'aquest moviment, els principals accionistes espanyols podran controlar entorn del 20,9% de l'empresa, en un context marcat per l'entrada de l'operadora saudita STC en el capital de Telefónica.
Així, BBVA (4,85%), CaixaBank (3,5%), Criteria Caixa (2,5%) i SEPI (en cas d'ostentar el 10%) formen un grup fort dins de l'accionariat de l'empresa, davant BlackRock (4,48%) i STC, que va anunciar el setembre passat la compra del 4,9% i d'un altre 5% en derivats que li permetrien arribar fins al 9,9% del capital, en cas de ser autoritzada pel govern espanyol. Moviments que reflecteixen la lluita pel control de Telefónica, una de les companyies Ibex més importants que explica amb un caràcter estratègic pel que fa a telecomunicacions i pel seu paper principal com a contractista del Ministeri de Defensa.
De fet, Criteria Caixa, el hòlding de la Fundació Bancària La Caixa, presidit per Isidre Fainé, ha anat comprant accions de la companyia en els últims mesos fins a fregar els 80 milions d'euros d'inversió en el conjunt de 2023. Només al desembre ha invertit 1,09 milions en la compra de 300.000 accions de Telefónica, segons consta en els registres de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). Així, segons les dades del seu web, a 30 de novembre compte amb una participació del 2,53% en la companyia.
Javier de Paz, l'home que ha liderat l'operació
L'operació ha estat liderada per un dels homes de confiança del PSOE i del president del govern d'Espanya, Pedro Sánchez. Es tracta de Javier de Paz, molt proper a l'expresident José Luis Rodríguez Zapatero, i conseller de Telefónica des de l'any 2007. Fonts del sector asseguren que De Paz ha estat el que ha portat la veu cantant juntament amb Pedro Sánchez en l'estratègia per donar entrada a l'Estat en la companyia.
No obstant això, la resta de figures importants en la història han estat al corrent de la jugada i accepten la participació que la SEPI pugui assolir en Telefónica. En aquest sentit, Isidre Fainé es va reunir a començaments de mes amb Sánchez a Moncloa per tractar diferents temes, entre els quals destaca aquest, tal com va avançar El Confidencial.
I és que Criteria és el principal accionista de CaixaBank i també un dels de referència de BBVA. Com ja s'ha esmentat, les tres societats controlen al seu torn bona part de la teleco espanyola. Alhora, des de La Caixa han entaulat comunicacions amb els saudites a través d'un alt directiu que va fer una visita institucional al país d'origen de l'operadora STC.
L'anunci es produeix una setmana després que Telefónica renovi el seu consell d'administració, que ja preparava el terreny per a l'aterratge de la SEPI i el desenllaç final a l'entrada de STC. L'operadora espanyola va incorporar Solange Sobral i Alejandro Reynal, afins a la companyia, per substituir Juan Ignacio Cirac i Peter Erskine, consellers que van dimitir per renovar el màxim òrgan de decisió de la companyia, coincidint amb el final dels seus mandats.
Malgrat que es consideren consellers independents, tant Sobral com Reynal venen d'ostentar càrrecs a la companyia, tant en filials com la del Brasil com en Atento, l'antiga filial de Telefónica d'atenció al client. A més, l'operadora ha simplificat l'estructura organitzativa de les comissions del consell d'administració mitjançant la fusió de la Comissió de Regulació i Assumptes Institucionals amb la Comissió de Sostenibilitat i Qualitat. Una comissió que tindrà precisament a Javier de Paz com a president.
El govern d'Espanya defensa el moviment
Després de l'anunci de la SEPI, les reaccions del govern de Pedro Sánchez no es van fer esperar. Des del Ministeri d'Economia van explicar que l'operació està en línia amb les participacions públiques que tenen o estan incrementant altres països com França o Alemanya als grans operadors estratègics de telecomunicacions.
Alemanya controla un 13,8% del capital de Deutsche Telekom i França és present en el capital d'Orange amb una participació del 13,4%. També Itàlia, Noruega, Suècia o Suïssa compten amb participacions en el capital d'empreses de telecomunicacions importants als seus respectius països.
"És sens dubte l'empresa més estratègica del nostre país, no només per la seva presència en l'àmbit de les infraestructures de telecomunicacions i la innovació tecnològica, sinó també pel seu pes en l'àmbit de la seguretat i la defensa," va destacar Nadia Calviño. Més enllà de la vigilància a la presa de decisions de Telefónica, Calviño també va explicar que la decisió té per objecte "donar estabilitat perquè l'empresa pugui aconseguir els seus objectius estratègics".
Per la seva part, la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, també va mostrar satisfacció per aquesta operació. "Emprenem de nou un camí que mai no devíem abandonar quan en els 90 es van privatitzar les nostres grans empreses. L'Estat ha de ser present en les empreses estratègiques del nostre país", va subratllar.
En qualsevol cas, el final d'any de Telefónica està sent un dels més agitats que es recorden. A més dels moviments accionarials, la companyia negocia amb els sindicats l'aplicació d'un ERO que, de moment, afectarà prop de 4.000 treballadors, així com el conveni col·lectiu que regirà els drets laborals dels empleats els pròxims anys. Telefónica vol deixar tancats tots els fronts com més aviat millor i arribar a 2024, any del seu centenari, lliure de conflictes.