Itàlia acaba d'anunciar un impost a la banca semblant al d'Espanya. Al país transalpí es pretén gravar el resultat i aquí s'aplica sobre els ingressos. No són casos aïllats, a Europa hi ha uns altres dos països més que també 'han castigat' els bancs per tenir resultats extraordinaris amb un impost des que els tipus d'interès van començar a pujar: República Txeca i Hongria.

De fet, el país hongarès va ser el primer a fer el pas el maig de 2022, quan va anunciar un gravamen extraordinari dissenyat per recaptar 250.000 milions de fòrints (més de 600 milions d'euros) equivalents a un terç dels guanys del sector bancari hongarès l'any passat. L'impost s'aplica sobre els resultats de 2022 i 2023, com a Espanya, on es grava el 4,8% del marge d'interessos més comissions. A aquests dos països va seguir República Txeca, que ja aplica un recàrrec fiscal del 60% sobre els guanys excessius i ha anunciat que estendrà l'impost fins a 2025.

En tots els casos el tribut ha estat molt criticat, tant per les mateixes entitats com pels economistes i analistes. La banca denuncia (sobretot a Espanya) que ja paga molts impostos i, que si en els temps que els tipus eren negatius no van rebre ajuts, tampoc amb els tipus alts no haurien de pagar una taxa. Així mateix, han advertit que afectaria la seva rendibilitat.

Els experts, per la seva part, van alertar que impactaria en l'ús del sector (aquí es va arribar a parlar que es perdrien 72.000 llocs de treball, una cosa que no ha ocorregut) i es frenaria la concessió de crèdit. També es va comentar que els guanys serien menors.

A hores d'ara, quan aquests països ja han pagat l'impost de 2022, hi ha algunes coses clares. La primera és que el resultat no s'ha vist afectat a Espanya, òbviament els bancs han guanyat de gener a juny menys del que guanyarien sense l'impost, però el resultat d'aquest 2023 ja és superior al del 2022 i fins i tot al del 2019, un any sense pandèmia, sense tipus i sense impostos. En concret, els sis rasclis bancs ha guanyat uns 12.400 milions en el primer semestre, un 20% més que l'any passat i un 65% més que fa quatre.

Però això no està ocorrent en altres països, els bancs txecs, per exemple, si estan guanyant menys. Els ingressos no són tan alts per la frenada del crèdit i per la desacceleració de l'economia (una cosa que aquí no està ocorrent encara). També perquè les pujades de tipus van començar allà molt abans, el 2021, per la qual cosa els seus ciutadans porten asfixiats més temps.

L'agència de qualificació Moody's creu que els bancs d'Espanya, Itàlia i Portugal són alguns dels quals més es beneficiaran dels tipus alts perquè tenen en cartera més préstecs a taxa variable. De moment, aquí l'únic que es manté vigent és la concessió de crèdit, ja que les hipoteques s'han desplomat per la mateixa pujada de tipus.

Altres d'aquestes conclusions és que, de moment, no ha afectat l'ocupació. De fet, la banca espanyola ha creat ocupació aquest any en contra del que va fer en els últims, els de la pandèmia, quan en va destruir uns 20.000. Aquest exercici, BBVA i Sabadell són al capdavant, sent els que més creixen en plantilla. Quant a la rendibilitat, més del mateix, tots els bancs estan veient com el seu ROTI millora aquest 2023 al caliu dels tipus, alguns, fins i tot, han millorat els seus objectius per a l'any que ve, com Sabadell.

Itàlia serà l'últim?

La pujada de tipus ha disparat els beneficis de la banca, de manera que els governs d'Europa veuen cada vegada més plausible introduir aquest impost. Davant d'això cal preguntar-se si Itàlia serà l'últim país. Els analistes de S&P Global Market Intelligence ja van advertir en un informe previ que, la mala fama que tenen els bancs entre gran part de la societat podria accentuar que més governs decidissin replicar aquest impost.

Particularment en països amb una elevada inflació i una alta relació entre el deute i el PIB. Si es té en compte això últim, Grècia i Itàlia eren els principals candidats i en el segon cas ja ha passat. Tanmateix, no s'espera que el Regne Unit, que ja té dos impostos al sector bancari, faci moviments similars.

Allà, tanmateix, les autoritats estan estrenyent amb els dipòsits després de les contínues pujades de tipus. De fet, l'Autoritat de Conducta Financera ha amenaçat de prendre "mesures" contra els bancs que no remunerin l'estalvi d'aquí a final d'any.

Itàlia suavitza l'impost

El moviment d'Itàlia ha deixat clar que no es tracta d'una mesura de dretes ni d'esquerres, sinó d'una mesura de càstig pels resultats rècord del sector. De fet, l'anunci es produïa, precisament, una setmana després que Intesa Sanpaolo (el banc més gran del país) elevés les seves previsions de guanys per a l'any després d'un semestre rècord.

Encara que, després de la desfeta borsària de dimarts, que va portar la banca italiana a perdre gairebé 9.000 milions i va encomanar a l'espanyola, va fer que el Govern suavitzés l'impost en precisar a la nit que ja no seria sobre el 40% dels beneficis extraordinaris, sinó que tindrà un sostre i no podrà superar el 0,1% de l'actiu total del banc. De moment, serà només durant un any.