Després de presentar resultats de rècord amb beneficis de 5.470 milions en els primers 9 mesos de l'any, més que en tot el 2023, Iberdrola ha eludit un atac frontal al Govern per la possibilitat que faci permanent i ampliï l'impost extra a les energètiques, que grava un 1,2% sobre les vendes d'aquelles que facturen més de 1.000 milions.

El Congrés va estendre ahir el període d'esmenes del projecte de llei per fer permanent aquest impost, que va ser inclòs en el pla fiscal enviat pel Govern espanyol a la Comissió Europea malgrat l'oposició frontal de patronals com Foment i CEOE i del sector energètic, que veu perillar part de les seves inversions per aquest gravamen. Concretament, els 1.100 milions de l'ecoplanta i l'electrolitzador de Tarragona projectats per Repsol estan en risc si es perpètua.

El CEO d'Iberdrola, Ignacio Galán, ha assegurat en la seva trucada d'anàlisi amb inversors que l'impacte de l'impost "hauria de ser una cosa molt menor" sobre la xifra de negocis i a més ha assenyalat que "no està clar que vagi a aprovar". "És un procés llarg i hem de fer atenció al que succeeixi", ha dit Galán, imposant un perfil més baix que quan es va afegir a les crítiques a l'impost quan el Govern el va crear el 2022. "Només són rumors, és soroll, no hi ha gens concret", ha afegit.

Galant, que ha insistit en la seva idea que aquest serà "el segle de l'electricitat com el segle XX va ser el del petroli", ha defensat també l'ampliació de vida de les nuclears si es conclou que són viables i en funció de l'anàlisi econòmica sobre això. "No hi ha cap raó per la que no es puguin ampliar la vida de les nuclears, però això depèn d'una anàlisi econòmica", ha dit.

Galán ha ressaltat la importància de la inversió en xarxes per adaptar-se a un escenari amb més renovables i més demanda elèctrica a mesura que s'electrifiquin els sectors, punt que l'Agència Internacional de l'Energia ha assenyalat en la seva última prospectiva.

Xarxes i energies renovables acaparen de fet la major part de les inversions d'Iberdrola, que ha augmentat el seu capex en xarxes un 25% i assoleixen els 4.294 milions d'euros en els primers 9 mesos de l'any per assolir els 47.600 de base d'actius de xarxes, 9.100 d'ells a Espanya i 3.500 de procedents de la compra d'ENW sobre el total de 14.600 al Regne Unit. Espanya va ser destinació del 8% d'inversions en xarxes, per sota del 41% als Estats Units, el 24% al Regne Unit i el 27% del Brasil.

Les inversions renovables són de 3.500 milions, el 45% d'elles a eòlica marina, un 23% en eòlica terrestre i un 32% en energia fotovoltaica.

Iberdrola assoleix el seu rècord de beneficis amb 5.470 milions en els primers 9 mesos de l'any, un 50% més que en el mateix període de l'any passat i superant els 4.800 milions de beneficis de tot el 2023. I això que els seus ingressos, de 33.116 milions, van anar un 11% inferiors als 37.194 facturats fins al setembre de 2023. La venda de 13 plantes elèctriques al govern mexicà per 5.700 milions d'euros és una de les principals responsables d'aquests resultats.

L'empresa atribueix la millora de marges a l'augment de la base d'actius després d'anys d'inversions, expansió i compres, a millors resultats en producció d'eòlica marina i més contribució ibèrica a resultats, així com a la millora de quota de negocis regulats.

L'empresa augmenta la remuneració a l'accionista un 14% fins a assolir 0,23 euros per acció.

Durant els primers nou mesos de l'any, Iberdrola va augmentar un 82% el seu ebitda en països amb ràting A i el seu flux de caixa ha millorat un 69% fins a assolir els 13.821 milions d'euros, amb una liquiditat actual de 22.100 milions que el cobririen almenys 20 mesos de necessitats financeres.

Iberdrola s'avança als seus plans a mitjà termini i ha augmentat les inversions un 13% fins a arribar als 8.600, amb una quota més elevada de negocis regulats després de la compra d'ENW i nous projectes d'eòlica marina adjudicats al Regne Unit (1 GW) i els Estats Units (800 MW).