El fons australià IFM ha continuat guanyant posicions en el capital de Naturgy i ja assoleix una participació del 14,5% en la companyia, segons consta a l'informe financer de l'energètica corresponent al primer semestre. En concret, a tancament del mes de juny passat, el fons tenia aquesta posició en el capital de l'energètica, que als actuals preus de mercat assoleix un valor de gairebé 3.830 milions d'euros.
L'última posició coneguda d'IFM en el capital de Naturgy era el 14% que té declarat en els registres de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). D'aquesta manera, s'ha fet des d'aleshores amb un paquet d'alguna cosa menys de cinc milions de títols de la companyia, que, als actuals preus de mercat, suposaria una inversió de més de 130 milions d'euros.
OPA parcial sobre Naturgy
IFM va llançar el gener de 2021 una OPA parcial sobre Naturgy amb l'objectiu d'aconseguir un 22% del capital de la companyia. L'oferta va tenir com a resposta la decisió de Criteria Caixa de reforçar-se en l'accionariat de l'energètica, elevant la seva participació amb diverses compres al mercat fins a l'actual 26,7% i amb l'aspiració d'assolir el 30%. Finalment, l'acceptació de l'OPA parcial d'IFM es va quedar en el 10,83% del capital de Naturgy, per sota del mínim del 17% que es va marcar com a objectiu.
Des d'aleshores, el fons australià ha vingut efectuant operacions de compra d'accions per augmentar el seu pes, moltes d'elles aprofitant el dividend que acabava de cobrar de Naturgy per invertir-lo a elevar la seva participació en l'empresa, a més que va fer ús del seu dret a nomenar un conseller. Així, el febrer de 2022 es va incorporar a l'òrgan rector de Naturgy Jaime Siles com a representant d'IFM, dins de la reordenació que va emprendre l'energètica en el seu consell d'administració.
Amb aquests successius moviments en el capital de Naturgy, IFM va així escalant a poc a poc al seu objectiu mínim inicial d'aquest 17% del capital, que podria obrir-li les portes a tenir el dret a un segon seient a l'òrgan rector de la companyia. Des del seu interès per entrar en el capital de Naturgy, IFM s'ha mostrat com un inversor a llarg termini, disposat a aportar estabilitat i suport als plans de gestió de la companyia. Criteria, l'hólding de La Caixa, segueix sent el principal accionista de Naturgy, amb el 26,7% del capital, seguit de CVC (20,7%) Y GIP (20,6%).
L'òrgan rector de Naturgy està format actualment per dotze membres -els estatuts de la companyia fixen un mínim d'11 i un màxim de 15-, amb el seu president, Francisco Reynés, com a únic conseller amb la categoria d'executiu, després que fa dues setmanes quedés conclòs, almenys momentàniament, la bretxa interna oberta pel possible nomenament d'un conseller delegat. La resta de membres del consell de l'energètica són independents i dominicals, amb representació de Criteria Caixa, que compta amb tres; CVC i GIP, amb dos cada un; i un representant d'IFM.
Naturgy eleva el seu benefici un 87%
Naturgy va guanyar 1.045 milions d'euros en el primer semestre de l'any, un 86,7% més que en el mateix període de l'any anterior. La companyia energètica afirma que la millora es deu al "bon acompliment de les activitats liberalitzades internacionals", en particular per l'activitat de gestió de l'energia, i per l'evolució positiva del resultat financer, que reflecteix el fort despalanquejament aconseguit en el període.
La gasista presidida per Francisco Reynés va reportar un ebitda de 2.849 milions (+39%). Els negocis regulats van representar un 43% de l'ebitda total del grup i van assolir els 1.261 milions d'euros. D'altra banda, els negocis liberalitzats van aportar el 57% de l'ebitda de la companyia, amb 1.677 milions d'euros, impulsats principalment per les activitats internacionals de gestió de l'energia. Naturgy destaca que l'activitat de xarxes d'Espanya es va veure afectada principalment per una menor retribució i demanda, especialment en gas, a conseqüència d'una meteorologia més suau i una menor demanda industrial. Respecte a l'activitat de xarxes d'Amèrica Llatina, aquesta es va veure beneficiada per les actualitzacions de tarifes, entre altres factors. Les inversions realitzades fins al 30 de juny van ascendir a 839 milions (+16%) i el deute va baixar fins a 10.752 milions (-11% respecte al tancament de 2022).