Ignacio Juliá s'estrena aquest dimarts com a nou conseller delegat de Santander Espanya. El banc relleva el seu CEO per tercera vegada des de 2021, uns anys en què han passat per aquest càrrec Rami Aboukhair, Antonio Simões i Ángel Rivera, que després d'onze anys en el grup, iniciarà una nova etapa professional.

El Santander té un objectiu clar amb el fitxatge d'Ignacio Juliá: "continuar impulsant els plans de transformació i la implantació de plataformes globals", segons ha explicat. Però precisament això és el que preocupa la seva plantilla, formada per més de 24.000 treballadors a Espanya.

El nou CEO té un perfil molt digital, atès el banc del que procedeix (ING, on ha estat més d'una dècada). Es tracta d'una entitat que funciona pràcticament sense oficines i que ven els seus productes per Internet. I ho fa des de fa anys, abans fins i tot que la banca espanyola canviés el seu model tradicional cap a un de més digital.

Per això, els treballadors del Santander temen que quan Juliá assumeixi les regnes del banc, el vaig guiar cap aquest model, que precisament és el que persegueix la presidenta del grup, Ana Botín. "Estem convertint a Santander a la millor plataforma de serveis financers digitals i oberts, i ho estem fent de la manera correcta", declarava recentment.

Des dels principals sindicats del Santander, CCOO i UGT, recorden que el banc ha tancat milers d'oficines en els últims anys i mostren la seva preocupació per l'impacte que pugui tenir en l'ocupació si es duen a terme nous tancaments. Santander té actualment 1.833 oficines a Espanya, la seva xarxa s'ha reduït un 40% des de l'any 2017, quan va integrar el Banc Popular i va assolir un màxim de 4.500 sucursals. Des d'aleshores ha tancat més de 2.600 oficines. Les onades de tancaments més grans es van produir el 2019 (va baixar la persiana a 1.130) i el 2021 (quan en va tancar unes altres 1.000).

Encara que la majoria de tancaments s'han produït per l'absorció del Popular, el banc també ha dut a terme ajustaments a la seva xarxa de sucursals per l'avenç de la digitalització i per reduir costos. Doncs actualment té menys oficines que abans que el 2017 comprés el Popular. Aquest exercici vorejava les 3.000 sucursals i ara no arriba a les 2.000.

"Afrontem el canvi amb molta incertesa. El nou CEO ve d'una empresa diferent a la nostra, ING, que és un banc gairebé 100% digital on el nombre d'oficines físiques és residual. Això, juntament amb les declaracions de la presidenta de fa uns dies, que anem a un banc cada vegada més digital, no ens fa ser molt optimistes", assenyalen des de Comissions Obreres.

També des d'aquest sindicat creuen que el Santander no pot convertir-se en un banc com ING per la capacitat que tens. Són el segon banc més gran del país per actius i clients. "No podem digitalitzar tots els clients d'un dia per l'altre. La part més jove ja són nadius digitals, però hi ha un percentatge de clients molt alt que necessiten ser atesos en oficines. A més, no podem oblidar que els bancs van firmar un protocol per protegir l'atenció física, sobretot dels grans," afegeixen.

CCOO creu que "hi haurà canvis" com n'hi ha hagut amb cada conseller delegat en els últims anys i volen sol·licitar una reunió amb Ignacio Juliá per conèixer com serà el seu pla de treball. Des d'UGT recorden que Ignacio Juliá "ve d'un banc amb 29 oficines i un model molt marcat, de venda per canals online i comissions baixes. Però ara ha de gestionar gairebé 2.000 sucursals i un model de negoci molt diferent".

Segons l'opinió del sindicat, el nou CEO ha d'aclarir com durà a terme aquesta transformació que ha emprès el Santander i "vigilar que no afecti la plantilla, que no acabi portant acomiadaments. Perquè malgrat la digitalització no sobren llocs de treball", conclou.