El conseller delegat de Repsol, Josu Jon Imaz, ha advertit que la Unió Europea ha de fer el seu marc regulatori "més àgil i més coherent" per atreure inversions i assegurar la competitivitat en una economia cada vegada més descarbonitzada, per no veure's endarrerida en la carrera global amb els Estats Units i la Xina.
En la seva intervenció en la jornada 'Energia i Geoestratègia 2024' organitzada per Enerclub i el Comitè Espanyol del Consell Mundial de l'Energia (CECME), Imaz va considerar que el Vell Continent s'enfronta a "desafiaments" degut "a la falta d'ambició i claredat en la definició de polítiques que millorin la competitivitat".
Referent a això, va indicar que, mentre que els Estats Units "han adoptat una postura de neutralitat tecnològica i ha apostat per tots els tipus d'energia, sense restriccions ideològiques", simplificant a més la seva regulació per abordar la transició energètica i "permetent una flexibilitat més gran en la inversió i en el desenvolupament de solucions energètiques", Europa necessita adoptar mesures per "no quedar endarrerida en la carrera global de l'energia".
"La UE ha de fer el seu marc regulatori més àgil, més coherent per accelerar l'adopció de noves tecnologies i per atreure inversions, assegurant d'aquesta manera la competitivitat en una economia cada vegada més descarbonitzada", va afegir.
Crear llocs de treball industrials "estables i ben pagats"
Referent a això, va assenyalar que la realitat és que si es pren el PIB europeu en termes relatius "no creix, sinó que disminueix". "Necessitem una Unió Europea enfocada en tenir una energia més adaptada, una energia més competitiva, una energia que serveixi per millorar la competitivitat industrial i per crear llocs de treball industrials, llocs de treball estables, llocs de treball ben pagats, i una energia que sigui, per descomptat, menys dependent geopolíticament", va dir.
Així mateix, va apuntar que Europa no pot ara a aspirar a substituir la cadena de subministrament que ha trencat amb Rússia per una amb la Xina de matèries primeres.
El directiu, que va destacar el paper "crucial" de la geoestratègia en un món que està marcat "per tensions i conflictes que ressalten la importància del control i de l'accés als recursos energètics", va assegurar que el món ha experimentat nombrosos esdeveniments amb "profundes implicacions geopolítiques", com la guerra a Ucraïna després de la invasió per Rússia o el conflicte entre Hamàs i Israel.
Malgrat això, va posar de relleu que en l'àmbit energètic la seguretat de subministrament no s'ha vist de forma rellevant afectada i s'ha aconseguit mantenir els preus, malgrat que, "lamentablement" les emissions de CO2 han continuat creixent. A més, va posar el focus en com en aquest període la rivalitat entre els Estats Units i la Xina "ha assolit nivells sense precedents o als quals no estàvem acostumats".
Així mateix, va destacar com Rússia ha estat capaç d'anar augmentant la seva influència en zones al sud d'Europa, com l'Àfrica o la Mediterrània. "I nosaltres coneixem bé aquest entorn. Operem, per exemple, a Líbia que emergeix com a país clau i l'estabilitat de Líbia és crucial no només per garantir el subministrament energètic europeu, també ho és per a la comunitat regional, per a la comunitat mediterrània, just per a la comunitat espanyola", va manifestar.