Els inversors estan molt pendents de la marxa dels bancs mitjans i petits dels Estats Units. El març de l'any passat van caure el Silicon Valley Bank (SVB), Signature Bank i First Republic Bank a causa de la pujada dels tipus d'interès practicats per la Reserva Federal. L'alça de tipus va fer efecte en aquestes entitats per dos camins: d'una part, rebaixava el valor de la seva cartera de deute que s'havia d'ajustar a les noves rendibilitats; d'una altra, molts dels seus dipositants van treure els diners d'aquests bancs a la recerca de més guany amb la compra de bons que elevaven els seus guanys a cop d'increment del preu dels diners en les subhastes de la Fed. També la competència de grans entitats amb ofertes de comptes i dipòsits més elevada atreia els clients de la banca més petita.
Aquestes fallides van provocar un gran ensurt a les borses mundials que es preguntaven si s'iniciava una nova crisi financera, després del gravíssim episodi de 2008 amb la desaparició de Salomon Brothers. Tanmateix, les autoritats nord-americanes van reaccionar amb rapidesa i els actius i passius d'aquestes entitats van ser ràpidament absorbits per altres bancs de més mida.
La caiguda del SVB va encendre el temor sobre la banca regional nord-americana i el seu possible contagi a la resta del sistema financer. Els tipus d'interès s'han estabilitzat en nivells alts, amb el bo a 10 anys per sobre del 4% i la comunitat financera ha assumit que les esperades rebaixes de tipus hauran d'esperar fins que la inflació es consolidi en nivells del 2%. Sens dubte, tipus més alts de l'actual 4% o una prolongació de molt més d'un any en aquests nivells pot provocar la caiguda d'altres entitats, igual com ocorre amb empreses que han vist elevar-se els seus costos financers.
Però les inquietuds dels inversors i les autoritats financeres es dissipaven a mesura que passaven els mesos el 2023. L'esperada recessió no va arribar a l'economia nord-americana i, molt al contrari, es van conèixer creixements del producte interior brut (PIB) per sobre del 3% durant diversos trimestres. D'acord amb l'activitat econòmica més gran, la taxa d'atur no augmentava i es mantenia en nivells de plena ocupació tècnica.
Positiva evolució macroeconòmica que dissipava un altre temor: la tornada a una crisi immobiliària que encomanés els balanços de les entitats financeres. El preu de l'habitatge als Estats Units porta gairebé un any de pujades ininterrompudes i, per primera vegada, l'any passat es van superar els 400.000 dòlars de valor mitjà de l'habitatge. Tanmateix, l'empenta de l'economia i l'ocupació dissipen les preocupacions.
New York Community Bancorp
L'últim dia del mes de gener passat les accions del New York Community Bancorp (NYCB) es desplomaven un 38% en Borsa després de presentar mals resultats i un augment de provisions per fer front a la morositat en el segment de l'immobiliari comercial (no en el residencial). Per contrarestar el càstig en Borsa anunciava una reducció del dividend als seus accionistes.
Novament, es va obrir la capsa de Pandora d'una crisi financera lligada a l'immobiliari que, tanmateix, no ha tingut, de moment, nous episodis. Hi ha punts de coincidència amb la crisi de fa un any per la pujada de tipus i el NYCB, ja que aquesta entitat va arribar a quedar-se alguns actius de Signature Bank en bones condicions. Va negociar assumir 38.000 milions de dòlars dels actius de l'esmentat banc, inclosos 25.000 milions en efectiu i uns 13.000 milions en préstecs, a la Corporació Federal d'Assegurances de Dipòsits (FDIC). Aquest acord li va reportar una important pujada al mercat d'accions neoyorkino.
Clément Inbona, gestor de fons de La Financière de l'Echiquier (LFDE), comenta que el quid de la qüestió resideix en les tribulacions que pateix el sector immobiliari comercial nord-americà, un sector que engloba el conjunt dels actius immobiliaris menys l'habitatge i les infraestructures. "Sacsejat per una alça molt acusada dels tipus d'interès i el profund canvi en els usos de les superfícies, el segment de les oficines és l'epicentre del terratrèmol".
Entre les causes estarien l'aparició del teletreball i l'«oficina flexible», és a dir, l'absència d'una oficina fixa, la demanda de metres quadrats no ha recuperat els nivells anteriors a la pandèmia. Aquesta situació desemboca en unes taxes de disponibilitat històricament elevades, malgrat la plena ocupació. Davant de la caiguda de la demanda i una oferta que, per naturalesa, és rígida, lògicament els preus s'ajusten a la baixa. I afegeix Inbona: "des de març de 2022, els preus dels immobles d'oficines als EUA han registrat un descens mitjà del 21 %, segons l'índex que elabora Green Street. I aquest és un factor que debilita els balanços dels actors exposats i inquieta les autoritats", conclou.