Hola a tothom! Aquesta està sent la setmana de l’‘impuestazo’. Així és com s’ha batejat ja l’impost a les energètiques i a la banca o, més ben dit, el fet que deixi de ser temporal i passi a ser permanent. Que això passi depèn ara de que el govern espanyol trobi la fórmula i, sobretot, els socis per aprovar-la, quelcom que ara com ara té molt difícil amb la negativa de Junts per Catalunya, avançada per ON ECONOMIA.

Mentre la maquinària política treballa, les empreses tampoc no estan aturades. Repsol, la més afectada pel gravamen –n’ha pagat uns 800 milions d’euros en els dos anys de vigència–, està decidida a plantar-hi batalla i aquest dimarts, el seu conseller delegat, Josu Jon Imaz, va publicar un article d’opinió en diversos mitjans en el que alerta de què si l’impost es fa permanent, perillen milers de milions d’euros d’inversions a Espanya. Per a Imaz, la mesura és populista i no dona seguretat jurídica a les empreses.

Que ens hi juguem inversions no és un brindis al sol. Si no es fan aquí, va dir el CEO de Repsol, es faran a altres llocs, i una opció és Portugal. No és casualitat, doncs, que dilluns l’empresa que presideix Antoni Brufau anunciés ja una inversió al país lusità. Tot i que és petita, és un avís del que, per exemple, pot passar a Tarragona, on Repsol té previstos dos nous projectes d’energia verda, amb una inversió de 1.100 milions d’euros, que està en perill.

Les energètiques no són les úniques que estan al punt de mira del govern espanyol –i en concret de Sumar, que fins i tot ha suggerit que l’Estat agafi una participació de control a Repsol–. La banca es troba a la mateixa situació, però espera, de moment, més discretament. El silenci d’aquests dies l’ha trencat aquest dijous Bankinter, tot i que ha evitat aixecar gaire la veu, i de ben segur que els consellers delegats de la resta d’entitats s’hi refereixen també la setmana que ve, ja que presenten resultats. Qui sí n’ha parlat ha estat el governador del Banc d’Espanya, José Luis Escrivá –fins fa unes setmanes, ministre–, que l’ha criticat, creu que planteja problemes i demana que es faci “el més neutral possible”.

Però aquesta setmana hem posat el focus en més empreses, en projectes que estem descobrint i d’altres consolidats que milloren resultats, i en els directius que estan sent protagonistes.

Les empreses de la setmana

Casa Tarradellas, pizzes, espetecs i beneficis
Casa Tarradellas és una de les marques catalanes més conegudes, essencialment per dos productes: les pizzes fresques de venda en supermercats i l’espetec. El negoci li va bé i la millor mostra són els resultats aconseguits el 2023, quan va més que duplicar beneficis, passant dels 13,6 als 34,3 milions d’euros, com va avançar Josep Maria Casas. Les vendes van fregar els 1.400 milions d’euros, un 18% més que l’any anterior. Així, l’empresa que presideix Josep Terradelles ha superat el sotrac de l’any passat, quan a causa de la inflació, el marge va caure i van reduir els guanys a la meitat. L’empresa de Gurb també ha fet una aposta inversora, amb la posada en funcionament de noves línies de pizzes, l’augment d’energia fotovoltaica per autoconsum i altres millores mediambientals.

Parlem dispara ingressos i ebitda
Una altra marca cada cop més coneguda, Parlem, també està millorant resultats. La teleco catalana va facturar 24,4 milions d’euros al primer semestre, un 10% més que al mateix període de l’any passat, mentre que l’ebitda va créixer un 140%, fins als 2,5 milions. L’operadora que dirigeix Xavier Capellades preveu arribar enguany al rècord de 50 milions d’euros de benefici. Pel que fa al resultat net, Parlem segueix en pèrdues, però això és quelcom que no preocupa ni el seu conseller delegat ni a Ernest Pérez-Mas, president i fundador, perquè estan en creixement –han comprat 13 operadors des del seu naixement–, consideren normals els números vermells i esperen revertir-los a finals de l’any que ve. El grup ha nomenat una nova directora de negoci, Marta Comas.

Underwater Gardens, treballant pels ecosistemes marins
El 2016, el bussejador, urbanista i emprenedor Marc García-Durán Huet va fundar Underwater Gardens per dedicar-se a la restauració, conservació i regeneració dels ecosistemes marins. Ara, aquesta start-up és l'encarregada de fomentar la biodiversitat en el fons marí del Port Olímpic de Barcelona i, per fer-ho, ha dissenyat i creat 50 esculls artificials intel·ligents, Smart Enhance Reefs. Com ha explicat Maria Teresa Coca, aquestes tecnologies tenen un impacte significatiu en la regeneració de boscos marins (pastures marines, algues, corals, esponges, gorgònies, etc.) i en la protecció de la seva biodiversitat marina associada. A més, Underwater Gardens està immersa en un ambiciós pla sorgit arran de la celebració de la Copa Amèrica de Vela a Barcelona, de regeneració de l'ecosistema marítim de la zona i divulgació.

Rimbarlat s'alia amb el Barça
La medicina, un sector en el que Catalunya és molt forta, s’ha fet un lloc entre les start-ups, sobretot lligada a la innovació i les noves tecnologies. Rimbarlat, una empresa nascuda el 2020 de la mà de Luis Santiago i Jorge Martín, ha aconseguit que la seva teràpia avançada per regenerar teixit muscular tingui el suport del FC Barcelona, i per partida doble: per l’entrada del Barça Innovation Hub (BIHUB) en el seu accionariat i perquè podrà iniciar els seus assajos clínics a les instal·lacions del Barça. La teràpia de Rimbarlat redueix fins a un 50% el temps de recuperació en les lesions agudes dels esportistes d’elit.

Els directius

La setmana passada, la Sara Casas va tenir l’ocasió d’entrevistar una de les dones pioneres en el comerç online al nostre país. A principis dels anys 90, quan la majoria de cases no tenien internet –moltes, ni un ordinador–, Elena Carasso ja va proposar ni més ni menys que a Isak Andic que Mango comencés a vendre roba per internet. La proposta va sorprendre el propietari de la firma catalana de moda més important, però hi va apostar i, gràcies a això, Mango va obrir el negoci online i, l’any 2000, ja tenien el web en quatre idiomes i arribaven a 15 països. Actualment, les vendes online de la companyia, de la que Carasso n’és la directora, suposen un 33% del total del grup.

A ON ECONOMIA seguim les institucions econòmiques i empresarials catalanes, però també d’altres que tot i no ser d’aquests àmbits, aglutinen directius i professionals de renom i generen sovint lluites de poder. Aquesta setmana hem parlat del Reial Club de Tennis Barcelona, perquè dilluns es va acabar el període per presentar candidatura a les eleccions. Jordi Cambra en seguirà sent president perquè, en aquest cas, la batalla s’ha acabat i ha integrat en una candidatura única Pau Molins i Enrique Tombas, que en les darreres eleccions van anar a la candidatura rival.

L’advocada i exinspectora d’hisenda Montserrat Trapé va acumulant càrrecs. Consellera de CriteriaCaixa des del febrer, ara ha estat nomenada presidenta de la seva nova comissió de sostenibilitat, amb l’objectiu de supervisar les polítiques i pràctiques en la matèria del holding de la Fundació La Caixa. Sòcia de KPMG a Catalunya, és consellera també d’Europastry i Melià i presidenta del comitè de compliance fiscal de Cellnex.

Això és tot per avui. Si t’ha agradat, comparteix la newsletter. Fins la setmana que ve!