L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha enviat cartes a milers d’empreses comminant-les a reduir el consum de “forma immediata”. En el cas dels sectors industrials, se’ls reclama rebaixar el consum en un 15% des que es va declarar la fase de preemergència el 28 de novembre passat, que s’elevarà al 25% quan s’entri en la d’emergència, previsiblement al gener. Però, les indústries que requereixen un ús intensiu d’aigua —alimentàries, papereres, bugaderies...— poden reduir una quarta part del seu consum?

Des de les patronals i els sindicats ja s’està plantejant a l’administració pública l’establiment d’ajuts i plans perquè els treballadors es puguin acollir a ERTO si les restriccions d’aigua comporten caigudes de la producció.

Carles Mas, director de l’àrea d’Economia i Empresa de Pimec, assenyala que hi ha “neguit” per la incertesa de les conseqüències de les mesures d’estalvi d’aigua que s’implementin i per les possibles línies d’ajuts. Però deixa clar que la indústria “ha fet els deures” perquè fa anys que aplica mesures d’eficiència en el consum per “sentit comú”. I subratlla que la majoria de les empreses ja no té més marge de millora. “Poden reduir el consum dels lavabos dels empleats o deixar de regar les plantes, que és insignificant, però no poden reduir-lo en els processos industrials”, precisa.

Moltes empreses tenen dificultats per finançar la incorporació de les millors tecnologies disponibles per a l’estalvi d’aigua. Mas adverteix que el cost del crèdit potser no es podrà repercutir en el preu final del producte perquè cal tenir en compte la competència de les empreses d’altres països que no estan sotmesos a les mateixes restriccions que aquí.

Carles Mas (Pimec): cal reduir la gestió burocràtica perquè una empresa pot trigar més d’un any en tramitar una ajuda o una llicència de millores per reduir el consum

En la seva opinió, per afrontar la manca crònica d’aigua, l’administració té uns deures pendents. A llarg termini, la planificació d’infraestructures, inversions en regeneració i polítiques de consum més eficient. I a curt termini, indica que en un any s’hauria de monitorar tota la xarxa de distribució d’aigua per evitar les fuites. Afegeix que caldria decidir com s’executa el pla i com es finança. A més, reclama a l’administració que disminueixi la gestió burocràtica perquè una empresa pot trigar més d’un any en tramitar una ajuda o una llicència per millores que reduiran el consum.

Llorenç Serrano, responsable de Transicions Justes de CC.OO, adverteix que si la reducció de cabals afecta les activitats econòmiques, s’han d’establir plans “en forma d’ERTO” per protegir els treballadors als quals se suspèn de feina. Afegeix que cal preservar les activitats econòmiques bàsiques o essencials, tot i la dificultat de concretar quines són.

Indica que des que es va activar el pla contra la sequera, el 2021, les condicions climatològiques han anat a pitjor i que, de cara al futur, cal preparar-se per escenaris crítics.

Entre les empreses hi ha preocupació. En declaracions a Efe, Salvador Sedó, director de Desenvolupament Sostenible de Foment del Treball, va indicar que el sector químic i el paperer poden ser els més afectats per les restriccions perquè necessiten aigua per al seu producte final. Juanjo Meca, secretari general de Fedequim, va advertir que el segment de la química fina (que fabrica principis actius per als medicaments) poden veure’s obligats a aturar la producció.

El conseller d’Acció Climàtica, David Mascort (a la fotografia superior), va reconèixer aquest dimarts que, si no plou, es decretarà la fase d’emergència el gener vinent en l’àrea que depèn del sistema Ter-Llobregat. Des d’aquest sistema es distribueix aigua a les comarques de Barcelona i Girona, amb més de sis milions d’habitants. Si es decreta la fase d’emergència, va confirmar que els nous projectes que requereixin un elevat consum d’aigua hauran d’esperar. També quedaran aparcats els plans urbanístics que no s’ajustin al pla contra la sequera.