Els inversors estrangers en controlen ja més de la meitat de les accions de la borsa espanyola. En concret, el 50,3%. Entre ells es troben firmes tan conegudes com BlackRock, que és present en el capital de la majoria de bancs o el fons STC (que recentment ha entrat en Telefónica). La xifra assolida a finals de 2022, que a més creix un 1,5% respecte a un any abans, se situa en màxims històrics.

Així ho posa en relleu un informe publicat aquest dimarts per Borses i Mercats Espanyols (BME) on es recorda que el pes dels inversors internacionals a la borsa espanyola ha crescut cada any i va sobrepassar per primera vegada el 50% el 2019. Els principals inversors dins d'aquest grup són els denominats institucionals, és a dir, gestores de fons d'inversió i de pensions, fons sobirans, companyies d'assegurances, fons de Capital Risc o Private Equity i fins i tot bancs d'inversió i mitjancers que mantenen carteres d'accions.

Entre les gestores més grans del món per actius al tancament de 2022 es trobaven BlackRock amb 10,01 bilions de dòlars en actius; Vanguard Group (8,46 bilions), Fidelity (4,23 bilions), State Street Global (4,14 bilions), JP Morgan Chase (3,11 bilions), Alliance Group (2,95 bilions) o Capital Group (2,71 bilions). Les seves participacions es realitzen principalment a través de vehicles com els Fons d'Inversió, però també Fons de Capital Risc, Fons Cotitzats o ETF, això són vehicles que repliquen de forma passiva índexs d'accions cotitzades dels principals mercats d'accions mundials, explica BME.

A la borsa espanyola, BlackRock és, per exemple, primer accionista de moltes empreses de l'IBEX, com BBVA (5,91%), ACS (5,83%), Enagás (5,56%), Repsol (5,47%), Santander (5,42%), Iberdrola (5,39%), Amadeus (5,24%), Cellnex (5,19%), CaixaBank (5,01), i fins a una dotzena més en les que controlen entre el 3% i el 5%.

Entre els inversors institucionals destaquen pel seu creixent pes mundial els denominats Fons Sobirans i entre ells el líder és Norges Bank, que té participacions d'entre el 3% i el 3,25% en Repsol, Solaria, Iberdrola, Cellnex i Santander; i entre el 2,5% i el 2,99% en Unicaja, Sabadell, Redeia, Amadeus, Ferrovial, Meliá, BBVA, Sacyr, Telefónica, ACS, Colonial i Acerinox; a més d'altres participacions menors en moltes altres empreses.

Un altre inversor de referència a la borsa espanyola és el Fons Sobirà de Qatar, que té el 25,14% del capital d'IAG, el 19,02% de la immobiliària Colonial i el 8,06% d'Iberdrola.

Les famílies controlen sol un 16%

Al contrari, la participació de les famílies continua a la baixa. L'últim any va descendir l'1%, fins a situar-se en el 16,2% del total, el que suposa la segona dada més baixa de la sèrie històrica. BME indica que l'elevada presència d'inversors individuals o famílies ha estat històricament "un dels trets diferencials" de la borsa Espanyola i van arribar a assolir màxims del 33,6% el 1999, en plena eclosió de les privatitzacions.

Entre els motius que havien portat les llars a reduir la inversió hi ha el creixent pes dels Fons d'Inversió en les carteres dels espanyols, incentivada per un tractament fiscal "comparativament molt avantatjós" i per l'aposta comercial de les entitats bancàries i les seves xarxes per aquest instrument. La pandèmia, que va enfonsar les cotitzacions i va allunyar els inversors particulars, endemés del creixent interès dels nous i més joves inversors pels criptoactius, la inversió dels quals ha crescut a tot el món.

A Espanya, segons un informe de 2022 de la consultora KPMG, s'estimava que 4,4 milions de persones havien invertit en criptomonedes i gairebé el 71% dels mateixos superen els 1.000 euros. Un altre informe del Banc d'Espanya al·ludia que en termes de volum de transaccions de criptomonedes Espanya té un pes proporcional al seu PIB en el context de l'eurozona.

Juntament amb particulars, també ha baixat el pes dels bancs i caixes com a principals accionistes de la borsa espanyola, l'últim any sis dècimes, fins al 3,1%. El 1992 va assolir el seu màxim i representaven el 15,6% del total, des d'aleshores ha seguit una trajectòria "fortament descendent". Així mateix, ha perdut força la inversió per part de les institucions d'inversió col·lectiva i assegurances, que l'últim any va baixar del 7% al 5,9%. El seu màxim va ser el 2006, quan van vorejar el 10% del total.

El pes de les administracions públiques puja

Després dels inversors estrangers, el segon grup amb més presència en la propietat de les accions espanyoles és el de les empreses no financeres, que van elevar en quatre dècimes la seva participació, fins al 21,3%, i el que suposa màxims des de 2012. Tot i que encara segueixen lluny de les xifres assolides, per exemple, el 2008, quan representaven el 26%.

Així mateix, les administracions públiques també han elevat del 2,7% al 3,2% la seva inversió, el que va contribuir que deixessin de ser el grup d'inversors amb menys presència per primera vegada des de 2006 i a assolir la seva xifra més alta dels últims 25 anys. Si el 1992 aquesta participació va arribar a ser del 16,6%, a finals de 1998 va baixar fins i tot 0,6% a conseqüència de la col·locació a través del mercat borsari d'importants participacions accionarials que van passar en mans d'accionistes tant individuals com institucionals, nacionals i estrangers.

Durant més d'una dècada es va mantenir en nivells residuals, fins i tot que va despuntar al 2,3% el 2013, a causa dels ajuts públics que van rebre algunes entitats bancàries i en concret la nacionalització de l'entitat bancària Bankia arran de la crisi financera i de deute sobirà dels anys entre 2008 i 2014. En l'actualitat, aquesta participació en l'antiga Bankia s'ha transformat en una participació del 16,1% en el capital de CaixaBank, després de la fusió d'aquesta entitat amb Bankia.