Isak Andic col·leccionava art i formava part del selecte club de mecenes barcelonins. Aquesta és una de les facetes menys conegudes del president de Mango, mort aquest dissabte en una excursió familiar a Collbató, als 71 anys, perquè no exposava la seva col·lecció al públic, si bé es va implicar amb entitats i patrocinis culturals. També solia participar en actes que tinguessin a veure amb l’art, l’últim aquest dijous, al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona, amb motiu de la presentació del projecte del nou museu de la seva amiga Carmen Thyssen.

La baronessa Thyssen va convidar personalment Andic a la presentació i li va reservar un lloc al primer banc. Com mostra la fotografia superior, va seure entre dos dels fills de José Daniel Barquero, l’administrador de la baronessa: l’arquitecte Ignacio Barquero de Llauder, fundador d’Oktopus, dedicada a la gestió i inversió en projectes d’arquitectura, art i cultura; i José Luis Barquero de Llauder, artista, que col·laboraran amb el futur Museu Carmen Thyssen Barcelona.

Per la nit, Andic va acudir a la festa de Mango per celebrar el Nadal amb l’equip directiu i la plantilla, que va comptar amb l’actuació d’Estopa i que va reunir prop de 3.000 persones al Palau Sant Jordi. Així va recuperar la tradició de reunir-se en aquest pavelló abans de les festes, tal com feien cada any fins 2008.

El col·leccionista

A l’Hangar, com anomenen un annex de la seu central de Mango a Palau-Solità (Vallès Occidental), Isak Andic conservava bona part de la seva col·lecció privada d’art. Allà hi tenia el despatx. Un visitant explica que, per accedir-hi, es passava per un llarg passadís que semblava un museu perquè estava ple de pintures a les parets. També hi ha escultures en els jardins externs. I cedia obra a museus.

Poc se sap de la seva col·lecció, centrada en obres contemporànies, però el digital especialitzat Arte Informado apunta que la va començar de jove i, en els inicis, es va centrar en artistes catalans. Té obra de mestres com Miró, Tàpies, Barceló o Plensa, també de l’etapa catalana de Picasso, així com d’altres menys coneguts com Josep Maria Riera i Aragó o Jorge R. Pombo. Però després va eixamplar els orígens i estils amb autors com el brasiler Harding Meyer, el xinès Weng Fen o l’alemanya Anke Blaue. També s’explica que era col·leccionista i admirador de Benjamín Palencia (Barrax, Albacete, 1894 - Madrid, 1980), fundador de l’Escola de Vallecas.

Durant anys va formar part del patronat de la Fundació del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA), una institució amb la qual va estar molt implicat. I va patrocinar la fira barcelonina d’art Swab i, fins a 2010, també va ser membre del comitè organitzador de la fira madrilenya ARCO. Mango ha aparegut repetidament com sponsor d’aquests dos certàmens. El 2011, l’Associació d’Amics d’Arco va concedir a Andic el premi amb el qual distingeixen el col·leccionista de l’any.

Dels empresaris catalans que s’han convertit en grans col·leccionistes d’art, Andic és dels menys coneguts precisament perquè no ha mostrat gaire aquesta faceta en públic. Entre els més coneguts, per importància del fons o per la difusió que n’han fet, hi ha noms com el difunt Antoni Vila Casas (Fundació Vila Casas), Francisco Daurella Franco (oncle de Sol Daurella, Cobega), Julio Sorigué Zamorano (Sorigué), Joan Uriach Marsal (Uriach), Lluís Bassat Coen (Bassat), Lluís Coromina Isern (Agrienergia) o Tatxo Benet Ferran (Mediapro).