"L'audiovisual català necessita suport econòmic". Així de crític és Jaume Ripoll, cofundador i cap de continguts i desenvolupament de Filmin, que assegura que la col·laboració publicoprivada en el sector audiovisual català podria millorar. Ripoll defensa el fet dient que "la sensació és que en l'àmbit institucional no s'ho estan creient" i agrega que "hem estat més al Parlament de Brussel·les que no al Palau de la Generalitat o a l'Ajuntament, que no hi ha estat mai".

 

Ripoll ho ha argumentat en el primer FOCUS ON, el nou format de diàlegs organitzat per ON ECONOMIA, que té l'objectiu de radiografiar l’estat de l’economia i el teixit empresarial català i mirar-ne al futur. En aquest primer cas, el debat ha estat sobre l'audiovisual i, sota el títol, Del plató al món: el futur de l'audiovisual a Catalunya, Ripoll indica que "a les institucions els demano més presència". Com a exemple, explica que als inicis de Filmin, quan van anar a ensenyar la plataforma, una "institució rellevant de Catalunya ens va dir que això no tenia cap futur".

De fet, el directiu apunta que els van dir que "en dos mesos això ho heu tancat, ningú pagarà per tenir una plataforma", recorda. Per tant, a banda de presència, Ripoll també demana a les institucions més suport econòmic, facilitats burocràtiques i accés a subvencions. "Més enllà de Casa en Flames o el 47, que han tingut milions d'espectadors aquest any i el suport de la ciutadania, cal que les institucions també s'ho creguin". Com a mostra, Ripoll parla de països com Israel o Corea del Sud. "Són dos països que han comptat amb el suport dels seus respectius governs i el retorn que han obtingut és brutal. Catalunya ha de fer una cosa semblant". 

"A l'audiovisual hi ha un punt d'incertesa"

Sobre la salut de l'audiovisual a Catalunya, el directiu assegura que si parlem de cinema, de ficció, de no-ficció o de dramatúrgia cinematogràfica, "estem millor que mai a Catalunya", tot i que recorda les "penúries" que ha viscut el sector en els darrers 15 anys. "Hem de celebrar que hi som, que hi ha marge de millora i un desequilibri entre les pel·lícules que funcionen i les que no, però queda clar que estem millor que mai". De cara a aquest 2025, Ripoll intueix que serà un "bon any" com l'anterior, però confessa que "mai se sap". "Si el cinema fos predictible, no el portarien els professionals, el portarien els bancs. Hi ha un punt d'incertesa que tots sabem". 

Respecte a la dicotomia entre l'èxit que pot tenir una pel·lícula a les plataformes i no al cinema, o al revés, el directiu de Filmin posa com a exemple Criatura, una pel·lícula que l'any 2023 va guanyar el Gaudí i que a la plataforma va tenir milers d'espectadors, mentre que a les sales de cinema no va superar els 40.000 espectadors. "Les sales de cinema no són el punt final de la vida comercial d'una obra. Abans tenies la finestra de la televisió i ara tens una plataforma que et permet arribar a altres audiències que no estan a la televisió convencional", defensa. "Això permet als creadors ser més arriscats i fer altres tipus de campanyes de promoció". 

Del públic objectiu de Filmin, Ripoll destaca que algunes de les sèries que millor els funcionen a la plataforma són les de Finlàndia, Dinamarca, Noruega i Suècia. "Són sèries de tota mena de gèneres i funcionen molt bé en països amb poca població".

La IA en el sector

Pel que fa a la irrupció de la intel·ligència artificial en el sector, Ripoll explica que ells no fan servir algoritmes, sinó recomanacions humanes. "El que fem a la plataforma és recomanar obres que la gent, en un principi, no veuria i trobem els camins per poder-ho fer". Per explicar-ho, parla de la idea de "combatre la síndrome del turista en un gran museu" i intenta que els usuaris no vegin el que els han dit que havien de veure, sinó que els intenten descobrir pel·lícules que d'una altra manera no veurien.

"La IA és rellevant al món del cinema, però també és un perill". "És el canvi més bèstia des que hi ha internet i fa que nosaltres, com a éssers humans, tinguem menys capacitats per certes coses, com podria ser avorrir-nos. I sempre dic que la creativitat només neix a partir de l'avorriment".

Respecte a la creativitat, des de Filmin assenyalen que "t'has de parar, aturar, mirar la pantalla buida i, aleshores, començar a crear. "La principal diferència entre cultura i entreteniment és que la cultura planteja preguntes i l'entreteniment evita que ens les plantegem. Totes dues són lícites i necessàries, però no podem només estar en un costat de la vida", indica, i afegeix que "crec que la clau amb la IA és ser capaços de controlar les coses que sabem que es descontrolaran". 

Finalment, Ripoll destaca la feina que fan Catalan Films i l'ICEC, entre altres, i treu pit de la tasca de Francisco Vargas, director de l'àrea audiovisual de l'ICEC. "Estan fent una feina excel·lent pel cinema català i la producció audiovisual del país i s'ha de treure profit", acaba el directiu.