Joan Clos Matheu, exalcalde de Barcelona i exministre d’Industria, de 75 anys, ha estat nomenat vicepresident del consell d’administració de Digiproces, una companyia dedica al disseny i producció de sistemes electrònics i digitals.

Digiproces és una empresa familiar liderada per Jordi Batet Torras que compta amb plantes de producció a Castellar del Vallès, on tenen la seu, i a Bangalore, a l’índia. Treballen per als mercats del vehicle elèctric, Internet de les Coses, dispositius mèdics, ascensors i en solucions tecnològiques per a la indústria en general.

A l’exercici de 2022, l’últim del qual es poden consultar els comptes, Digiproces va facturar 38,5 milions d’euros, si bé els beneficis no van arribar als 100.000 euros. S’han recuperat de la patacada patida durant la pandèmia, amb una caiguda d’ingressos fins als 4,9 milions d’euros (2020) quan un any abans havien superat els 18 milions (2019). Des d’aleshores, han disparat el creixement.

Joan Clos ocupa la vicepresidència, segons recull el butlletí del Registre Mercantil, d’un consell d’administració format únicament per cinc membres de la família Batet Sancliment.

Fins al gener d’aquest any, Clos va presidir l’Associació de Propietaris d’Habitatges de Lloguer (Asval, per les seves sigles en castellà), una organització impulsada per grans immobiliàries espanyoles. Aquesta entitat defensa els interessos dels propietaris d’habitatge en lloguer. En deixar el càrrec, després de quatre anys, va ser substituït per Helena Beunza, que va ser secretària general d’Habitatge del Ministeri de Foment quan l’encapçalava José Luis Ábalos.

També en el sector privat, el 2018 va entrar com a consultor de l’enginyeria Socotec i sènior partner de l’agència de relacions públiques Atrevia.

Joan Clos no s’ha oblidat mai de la política. El 2019 es va integrar al Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS), un òrgan consultiu del Govern, i el 2022 va entrar al consell assessor de Salvador Illa, que aquest va crear per a que l’ajudessin en la seva cursa per presidir la Generalitat.

Metge de formació, va exercir d’anestesista a l’Hospital de Sant Pau i, posteriorment, es va especialitzar en epidemiologia, medicina comunitària i gestió de recursos sanitaris. Però el 1983 es va convertir en regidor de l’Ajuntament de Barcelona pel PSC, el 1991 en segon tinent d’alcalde i, el 26 de setembre de 1997, va substituir Pasqual Maragall com alcalde (fins 2006). Del seu mandat destaca la celebració del Fòrum de les Cultures –que va suposar la urbanització de Diagonal Mar i de l’àrea del Besos– i l’inici del Districte del 22@.

El president José Luis Rodríguez Zapatero el va nomenar ministre d’Industria (2006-2008) i, posteriorment, se’n va anar d’ambaixador d’Espanya a Turquia i, a continuació, a Azerbaidjan (2008-2010). Després va ser director executiu d’ONU-Habitat (2010-2018), el programa de Nacions Unides pels assentaments humans.