Joan Gaspart no està obligat a cessar d’administrador de cap empresa ni tan sols a abonar els prop de 600.000 euros d’indemnització que li ha imposat una jutgessa del Mercantil fins que la sentència condemnatòria no sigui ferma. I trigarà molts anys a ser-ho.
El seu advocat, Pedro Usandizaga, director del departament de Dret Mercantil del bufet Vialegis, està treballant en el recurs que presentarà a l’Audiència de Barcelona.
Fonts properes a l’empresari hoteler recorden que la resolució que adopti l’Audiència tampoc serà ferma, ja que es podrà recórrer davant una instància judicial superior, de manera que poden passar “molts anys” abans que tingui efectes sobre Joan Gaspart.
Aquestes fonts precisen que l’estratègia “no és guanyar temps, sinó guanyar el cas”, però el cert és que estan disposats a arribar fins a l’última instància judicial. Quan hi hagi una sentència en ferm, Joan Gaspart, que la setmana vinent compleix 79 anys, probablement ja s’haurà retirat de tots els seus càrrecs empresarials, segons s’apunta des del seu entorn.
El Jutjat Mercantil número 3 de Barcelona ha condemnat Gaspart a cinc anys d’inhabilitació com a administrador de béns aliens i a una indemnització de 579.000 euros per la fallida del grup hoteler Husa. La sentència considera que va incomplir, amb mala fe, el conveni que va pactar amb els creditors el 2016. Es va comprometre a retornar prop de 10 milions d’euros després d’acordar una quitança del 95% del deute. A banda, també es va comprometre a abonar 20 milions a l’Agència Tributària.
En realitat, en l’actualitat, Joan Gaspart només apareix com a administrador únic de tres societats de la seva propietat, però encara ostenta càrrecs patronals. Forma part de la junta directiva de la CEOE que presideix Antonio Garamendi, precisament en representació de Foment del Treball, tot i que el seu nom ja no figura, en aquests moments, en la relació de membres dels òrgans directius de la patronal catalana. Un empresari que coincideix amb ell apunta que acostuma a seure sempre a les últimes files, però és dels que, habitualment, pren la paraula.
Ha ocupat càrrecs de tota mena. Convé destacar el de vicepresident del FC Barcelona durant més de dues dècades (1978-2000), durant l’etapa del difunt Josep Lluís Núñez, i la de president del club (2000-2003). Durant molts anys també va presidir Turisme de Barcelona i va formar part de nombrosos patronats, fins i tot el del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA). Ara encara apareix en el de la Fundació Catalana per a l’Esport, que encapçala Pere Sust, històric president de la Federació Espanyola de Bàsquet.
Història d'Husa
En els millors temps d’Husa, Gaspart presidia un grup que va arribar a gestionar més de 160 hotels en diversos països amb una plantilla de 2.500 treballadors. El 2014 es va acollir a un concurs de creditors amb un passiu de 220 milions d’euros. Un any abans, el príncep saudita Turki bin Nasser li va retirar la gestió de l’hotel de luxe Juan Carlos I (actual Miranda Pedralbes) i el va portar als tribunals. Però la recent condemna és a conseqüència de l’incompliment del conveni amb els creditors.
El seu avi Josep Gaspart Bulbena va fundar Husa en la dècada dels anys trenta. Un dels fills d’aquest, Joan Gaspart Bonet, mort el 2002, va engrandir-lo, i el net, Joan Gaspart Solves, va ser protagonista de la liquidació després de situar-lo en la tercera posició en el rànquing de grans cadenes hoteleres espanyoles.
La família de Joan Gaspart encara conserva la gestió i la propietat d’alguns hotels, dels quals se n’encarreguen els seus fills: Josep, Maria, Joan, Guillem i Isabel.