Aquest 2025 serà l'any clau en l'opa del BBVA al Sabadell. S'espera que durant els primers mesos, Competència faci el seu veredicte sobre l'operació, que en cas que sigui favorable, portaria els accionistes del banc català a votar si volen que desaparegui o que segueixi el seu camí en solitari. En paral·lel s'entaularà una altra batalla, la dels trons.

I és que, casualment, el conseller delegat del Sabadell, Cesar González-Bueno, sotmetrà el seu càrrec a reelecció en la pròxima junta d'accionistes, que se celebrarà previsiblement al març. Però també el president del BBVA, Carlos Torres, i el conseller delegat, Onur Genç, haurien de validar el seu càrrec per un període de tres anys més.

I en aquest context, marcat per l'opa, són diversos els escenaris possibles. Un d'ells és que l'operació prosperi, el BBVA absorbeixi el Sabadell i acabin formant un nou consell d'administració. En el cas del qual, els banquers es disputarien una butaca en el consell, però no tots podrien tenir els càrrecs actuals. L'altre escenari possible és que l'opa fracassi i en conseqüència, ni Torres ni Genç no segueixin al capdavant del BBVA perquè deixin els seus càrrecs.

Ambdós han estat preguntats per aquest assumpte en diverses ocasions, concretament si dimitirien, i encara que al principi no el veien possible, recentment han eludit respondre a aquesta qüestió. L'última vegada, de fet, va ser el novembre, en un fòrum empresarial on va participar el conseller delegat. En aquest encontre Genç no va aclarir quin seria el seu futur si l'opa fracassa, però va admetre per primera vegada que si les condicions de Competència eren molt dures, el BBVA podria fer marxa enrere i retirar l'opa, una cosa que fins aquell moment els costava defensar.

El BBVA ha intentat una fusió amistosa dues vegades

Si l'opa no prospera, seria el segon fracàs del BBVA, que ja a finals del 2020 -enmig de la pandèmia i quan el banc català es trobava en una situació financera molt complicada- va intentar negociar una fusió amistosa amb el Sabadell. L'operació va fallar, com també va passar l'abril de 2024, un mes en què Torres va citar Josep Oliu (president del Sabadell) per reobrir negociacions.

Tanmateix, el preu fixat pel BBVA va llançar per enrere al Sabadell una altra vegada, i va ser llavors quan el primer va llançar una opa hostil pel segon. L'entitat s'ha aventurat a comprar el banc sense tenir en compte al consell d'administració, centrant-se només en el que decideixin els accionistes, que són en última instància els que han de votar si volen o no volen que culmini aquesta operació.

Un altre escenari possible es produiria si el BBVA millora l'opa i converteix l'operació en amistosa. En aquest cas, Torres i Genç podrien negociar una nova cúpula per al banc, amb membres del Sabadell. De fet, ja van oferir a Oliu una vicepresidència. Però fins i tot en aquest cas, és possible que només una persona tingués funcions executives, com vol el BCE.

El BCE no vol presidències executives

Un dels inconvenients que té Carlos Torres de cara a la seva futura reelecció (amb fusió i sense fusió) és amb el Banc Central Europeu, que no és partidari de les presidències executives. Prefereix que siguin els consellers delegats que tinguin aquestes funcions, seguint el model anglosaxó; CaixaBank va solucionar aquest problema en la recta final del 2024, quan José Ignacio Goirigolzarri, que també havia de renovar el seu mandat en la junta d'accionistes d'aquest 2025, cessava com a president executiu del banc. Des de l'1 de gener assumeix aquesta tasca Tomás Muniesa (ja sense funcions executives) que ha deixat tot el poder a Gonzalo Gortázar, el CEO.

Amb la sortida de Goirigolzarri només queden dos banquers a Espanya amb aquests poders, Carlos Torres i Ana Botín. La presidenta del Santander, que el 2024 va complir deu anys al capdavant de l'entitat, té un termini més llarg per decidir el seu futur perquè no se sotmetrà a reelecció fins al 2026, un any en què ho farà també el seu conseller delegat, Héctor Grisi. El 2024, Unicaja també va posar solució a l'assumpte anomenant a José Sevilla president no executiu; Mentre que en Bankinter va canviar la presidència (la va assumir Dolores Dancausa) però aquesta ja era no executiva. Igual com passa en el Sabadell, on Josep Oliu no té aquestes funcions des de finals del 2020.

Atès el context, el futur de Carlos Torres en el BBVA és ara incert, tant per l'opa com pel BCE. I és que, abans que els accionistes votin la seva reelecció, si el consell decideix que continuï com a president, el BCE ha de fer el banquer un test d'idoneïtat. I en el passat, ja es va oposar al seu nomenament; González-Bueno, tanmateix, tindria la seva butaca assegurada en el Sabadell si l'opa no prospera. Si passa el contrari, caldrà veure el seu lloc en els mesos vinents.