De les ciutats que no són capitals d’Estat, Barcelona és la tercera del món amb més consolats estrangers, només superada per Nova York i Hong Kong. En aquests moments, compta amb 90 cònsols acreditats. Els últims a arribar a aquest selecte club són l’advocat Javier Medina Ortiz, que ho és d’Eslovàquia des del maig passat; el lobbista José Daniel Barquero, d’Armènia, des del gener; i l’hoteler Jordi Clos, de Lituània, des de finals de l’any passat si bé el seu nomenament havia passat desapercebut.

D’aquests 90 representants de països estrangers, una xifra que s’ha mantingut estable en els últims cinc anys, 40 exerceixen com a cònsols generals i 50 com a honoraris. Els primers acostumen a ser funcionaris dels països que representen, amb més prerrogatives que els honoraris, que són ciutadans locals que es limiten a determinades funcions, sense sou tot i que solen cobrar dietes o compensacions.

La majoria dels cònsols honoraris acreditats a Barcelona són advocats si bé també hi ha destacats empresaris. Jordi Clos, president del Gremi d’Hotels i de la cadena Derby, és el cònsol de Lituània, una plaça que estava vacant des que Jordi Sumarroca Claverol, un altre empresari amb interessos hotelers, la va deixar fa vuit anys. I encara hi ha més hotelers: Joan Gaspart ho és de les Seychelles, des de fa precisament 40 anys, i Pau Guardans, propietari d’Único Hotels, del Vietnam des de fa poc més de tres anys.

Pel que fa a les incorporacions d’aquest any, José Daniel Barquero és el primer cònsol d’Armènia a Barcelona, un país clau en les relacions amb Rússia, que fins ara mai havia tingut una delegació a la ciutat. Barceloní de naixement, però resident a Madrid, està al capdavant de Strategic Economic Relations, consultora especialitzada en gestions empresarials i de lobby. Anteriorment, era el CEO –i fundador- dels centres universitaris ESERP. En el cas de Javier Medina Ortiz, advocat immobiliari i d’inversions, es tracta d’un relleu en la delegació d’Eslovàquia.

Rànquing de les trajectòries més llargues

Els cònsols honoraris amb més anys d’exercici són el nonagenari Luis Valeriano González Pérez, empresari que es va dedicar a la importació de safrà, que ho és de l’Índia des de 1968; l’hoteler Joan Gaspart (Seychelles, 1983); l’exalpinista Lluís Belvis del Río (Nepal, 1986); el jurista Eduard Bajet Royo (Togo, 1987); l’empresari immobiliari Agustí Llanas Armet (Sri Lanka, 1990); o l’advocat Joan Antonio del Moral Vizcaíno (Gambia, 1990).

Sol Daurella, presidenta de Coca-Cola Europacific Partnerts, seria la setena cònsol honorària més longeva si, l’agost de 2019, no hagués deixat la representació d’Islàndia que ostentava des de 1992. Curiosament, en la base de dades de la Generalitat encara continua figurant com a cònsol, però no així en la del govern islandès i la del Ministeri d’Assumptes Exteriors d’Espanya. L’actual titular és Astrid Helgadottir.

També hi ha diverses relacions familiars dins d’aquest col·lectiu. L’empresari i financer Jorge Campins Figueras, cònsol de Madagascar des del 1998, és l’espòs d’Elena Daurella de Aguilera, cosina de Sol Daurella. És  administrador de diverses societats d’Inversió i presideix Poble Espanyol de Montjuïc SA, la societat que gestiona aquest conegut recinte turístic. I també hi ha consolats que passen entre membres de la mateixa família. Per exemple, Claude Vila de Font Riera exerceix de cònsol del Senegal des de la mort del seu marit el 2006, que va ser qui va posar en marxa aquesta delegació el 1973.

Empresaris destacats

Respecte a altres cònsols amb currículum empresarial o polític, destaquen Josep Manuel Basáñez Villaluenga (cònsol honorari de Singapur, des de 2003), exconseller d’Economia de la Generalitat en la dècada dels vuitanta i expresident de companyies com Acesa o Caprabo; Andrés Carasso Vendrell (Costa d’Ivori, 1998), delegat a Catalunya d'Iberdrola i secretari general de l’Associació de Fabricants de Material Elèctric (AFME); Javier Pérez Farguell (Etiopia, 2020), exfinancer i exdirector general del Barça; o l’editor Pere Vicens Rahola (Uzbekistan, 2002), fundador d’Editorial Vicens Vives.

Però hi ha molts més noms: Josep Lluís Rovira Escubós (Estònia, 2000), exdirectiu de Pimec, de la Cambra de Barcelona, Fira de Barcelona i Foment del Treball. José María Bové Montero (Àustria, des de 2006), president de la firma d'auditoria que porta el seu nom; Joaquim Borràs Ferré (Nova Zelanda, 2019), directiu del sector dels serveis socials; Francisco Adolfo Granero Jiménez (Mònaco, 2015), empresari del sector dels perfums; o els promotors immobiliaris Joan-Enric Juncà Varias (Costa Rica, 1995) i Ramón Pedró Bernaus (Bangladesh, 2003).

Els membres del cos consolar de Barcelona acostumen a mantenir-se durant dècades en el mateix càrrec tot i que, en els últims anys, s’han produït diverses dimissions voluntàries i també retirades de l'exequàtur, que és el permís de representació oficial que es concedeix a qui -sense ser diplomàtic- ostenta la representació honorària d'un altre Estat.

Llista de baixes

En l’última Llista Consular del Ministeri d’Assumptes Exteriors espanyol, amb data del maig passat, apareixen buits els consolats a Barcelona d’Albània, Mali i Croàcia. Els que eren titulars dels dos primers, Josep Maria Calmet Iglesias i José Luis López Fernánez, estan processats per una presumpta col·laboració amb un cas de blanqueig de capitals del clan dels Jodorovich. Calmet va ser alt càrrec de la Generalitat en l’etapa de Jordi Pujol, vicepresident de la Diputació de Barcelona i conseller delegat –i posterior president– de Petrocat. Respecte al consolat de Croàcia, l’empresari Juli Bàrcena San José va quedar fora de l’anterior cas judicial, en ser-ne exculpat fa només unes setmanes per la jutgessa instructora. El seu nom no surt en la “Llista” del Ministeri, però encara es manté en la de la Generalitat.

En els mesos anteriors i posteriors al referèndum de l’1 d’octubre de 2017, des del Ministeri d’Exteriors es va forçar la retirada de quatre cònsols honoraris per les seves posicions polítiques o declaracions públiques: Xavier Vinyals Capdepon (Letònia), Albert Ginjaume Egido (Finlàndia), Jordi Puig Roches (Filipines) i de l’exfutbolista del Barça Hristo Stòitxkov (Bulgària). Tots quatre van ser reemplaçats amb posterioritat.

La figura dels cònsols, siguin generals o honoraris, es regeix pel Conveni de Viena de Relacions Consulars. Si perden la confiança del país que representen o de l’Estat amfitrió, es queden sense l’exequàtur i, per tant, sense la possibilitat d’exercir. Respecte als que són honoraris, un d’ells precisa que cada cas és diferent i les funcions poden ser més o menys àmplies d’acord amb el que s’ha acordat amb l’ambaixada del país que representen. Molts es limiten a qüestions institucionals o a les relacions comercials sense entrar en la gestió d’assumptes de ciutadans particulars.