En el cinquè intent, Jordi Gallés Gabarró, de 52 anys, col·locarà Europastry a borsa si bé la seva família en continuarà sent l’accionista majoritària. Aquesta companyia és la principal proveïdora europea de masses de pa i brioixeria congelades destinades a fleques, supermercats i cadenes de restauració. Gairebé tothom ha consumit els seus productes encara que no en sigui conscient. Subministren des de pa a manolitos, els coneguts croissants que distribueix una cadena de cafeteries madrilenya (Manolo Bakes) per tot l’Estat.
Jordi Gallés pertany a la quarta generació d’una família de flequers originaris de Castellterçol (Moianès). El seu pare, Pere Gallés Payàs (1931-2010), va fundar Europastry el 1987 i va donar una dimensió industrial al negoci familiar precisament gràcies a les masses congelades. Però ha estat el seu fill Jordi qui s’ha encarregat d’expandir-lo, internacionalitzar-lo i, ara, de col·locar-lo a la borsa.
Jordi Gallés coneix l’ofici de flequer perquè el va aprendre des de baix. Es va formar en un obrador francès abans de tornar a l’empresa familiar, en la qual ha fet carrera: controller, cap d’una de les fàbriques del grup –la d’Azuqueca de Henares (Madrid)–, director d’operacions, de màrqueting, director general i, des de 2010, president executiu.
El principal accionista d’Europastry, amb el 76,27% del capital, són les societats que formen el family office on hi ha la mare, Glòria Gabarró Ciurana, i els seus tres fills: Jordi, Anna i Eva Gallés Gabarró. Aquests tres germans estan al consell d’administració d’Europastry, en representació de la propietat, si bé Anna i Eva no tenen responsabilitats directives a l’empresa, segons precisen fonts de la companyia.
Les dues germanes prefereixen moure’s en la discreció. Anna Gallés Gabarró, de 53 anys, lidera la Fundació Andrena, dedicada a la defensa mediambiental, en el patronat de la qual hi ha els seus dos germans, científics i acadèmics. Andrena es dedica sobretot a la conservació d’ecosistemes aquàtics d’aigua dolça. Ha participat en la restauració de llacunes, sistemes fluvials i en projecte de mitigació de la contaminació per nitrats. Fa anys, Anna va publicar cartes a la premsa en les quals va denunciar des de la caça d’ocells amb vesc a les conseqüències mediambientals d’Erovegas, el fracassat projecte de casinos que el magnat Sheldon Adelson pretenia aixecar al Baix Llobregat. És llicenciada en Belles Arts i màster en Ecologia i Gestió del Medi Natural per la facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona.
I Eva Gallés Gabarro és consellera de Metrópolis, la immobiliària de les grans famílies barcelonines que presideix Oriol Tomàs Carulla –de la família propietària d’Agrolimen– i on també hi ha representants de les nissagues dels Suqué (Grup Perelada), Rodés (Havas Group), Godia (G3T) o Ferrero (Idilia Foods). Eva va entrar en el consell de Metrópolis el febrer passat quan, precisament, en va sortir el seu germà Jordi. Eva forma part d’altres consells, com el de la societat de capital risc Harvest Hospitality, que lidera Jaume Oliu Barton, el fill gran del president de Banc Sabadell.
Quatre intents
Amb anterioritat, Jordi Gallés va estar a punt de portar Europastry al parquet fins a quatre vegades: el 1998, quan es va fer enrere per la crisi financera asiàtica que va repercutir als mercats europeus; el 2007, perquè s’albirava l'esclat de la bombolla immobiliària; el 2019, per considerar que no despertava l'interès esperat per part dels inversors. I abans de l’estiu passat, van optar per deixar passar uns mesos per la "volatilitat del mercat". Curiosament, mentre ells s’encaminen cap a borsa, Grifols ja en torna.
La família de Jordi Gallés només es despendrà d’una part de les accions. Del 76,27% del capital social actual, en conservaran al voltant del 60% segons es desprèn del pla que han presentat a la CNMV. En l’actualitat, Exponent, un fons gestionat pel madrileny MCH Private Equity, en controla el 20,7%; i Jordi Morral Hospital, el conseller delegat, un altre 3%. Històricament, pel capital d’Europastry han passat altres fons d’inversió i family office com Agrolimen, Vall Companys o Banc Sabadell que van aconseguir fer caixa gràcies a aquest fabricant de masses congelades.
Europastry s’ha convertit en un gegant amb compres d’empreses del sector –des de 2017, la valenciana Sualba, la gallega Ingapan, la nord-americana Wenner Bread... fins arribar a l’alemanya DeWiBack, en una operació tancada el març passat– però sobretot ampliant la seva base de clients al mercat ibèric.
Història familiar i empresarial
Si bé la història d’aquesta nissaga de flequers comença a Castellterçol quatre generacions enrere, la dels industrials arranca amb Pere Gallés quan, el 1974, compra la panificadora Marcosa de Sant Boi de Llobregat. Des de principis dels seixanta tenia una fleca a Badalona. El 1984, després d’un viatge a França per conèixer els secrets del “pa ultracongelat en massa”, desenvolupa el que es coneixerà per “pa precuit”, que només necessita una segona i breu cocció abans que se serveixi al consumidor final. Una nova planta a Sant Joan Despí va produir el primer “pa precuit” amb la marca Fripan. I el 1987 neix Europastry, inicialment com a obrador central de brioixeria per a El Molí Vell, la cadena de fleques de Barcelona de la seva propietat.
El 1994 van inaugurar la fàbrica d’Azuqueca de Henares (Madrid) des de la qual van distribuir les masses congelades pel centre i sud de la península. Després van venir les noves plantes de Rubí (al Vallès Occidental, el 1999), Vallmoll (Alt Camp, al 2001)... Laurens (Carolina del Sud) o Oldenzaal (Païssos Baixos).
En l'actualitat, Europastry té presència a més de 80 països a través d'una xarxa de més de 5.000 forners, 22 plantes de producció i 33 oficines comercials. Les seves vendes, el 2023, es van situar en 1.350 milions d'euros, amb un creixement del 20% respecte a l'exercici anterior, i amb un resultat operatiu (ebitda) de 205 milions d'euros.