El novembre del 2014, Ana Botín, acabada de nomenar presidenta del Banc Santander després de la mort del seu pare, Emilio Botín, decideix fer canvis a la més alta cúpula. El primer d'aquests canvis és substituir Javier Marín, que era mà dreta d'Emilio i portava més de 20 anys a la casa. Al seu lloc anomena un nou conseller delegat, José Antonio Álvarez, un economista lleonès que ja portava al banc una dècada.
La presidenta en va elegir al seu nou número dos i a més, va anunciar el nomenament d'alguns consellers que, en el dia d'avui, segueixen al banc. És el cas de Bruce Carnegie-Brown, elegit vicepresident primer i conseller coordinador, o el de Sol Daurella, una de les conselleres independent del Santander. Amb l'equip ja format, el banc càntabre va començar una nova etapa, marcada, sens dubte, pels tipus d'interès negatius, el Brexit, la compra del Banc Popular, la digitalització del sector financer i la pandèmia.
Una consecució de reptes amb què ha hagut de torejar Álvarez des de gener del 2015, quan va assumir el càrrec de CEO i fins al desembre del 2022, el seu últim mes com a número dos. El seu 'taló d'Aquil·les' ha estat la cotització de la companyia en borsa. Álvarez va justificar el mes d'octubre passat, durant la seva última roda de premsa de resultats, que Santander no és comparable -per volum- a la resta de bancs del sector, ja que la seva capitalització, superior als 47.000 milions d'euros, és més gran que la de Caixabank, Sabadell, Bankinter i Unicaja juntes.
Però també és cert que un dels seus principals rivals a Espanya i Llatinoamèrica, BBVA, és qui més s'apropa a Santander, amb un valor en Borsa superior als 34.000 milions. I mentre el banc basc ha aconseguit acabar l'any en verd (+16%), igual com la resta del sector, el càntabre ha estat l'únic en tancar l'exercici borsari en vermell.
El CEO recordava també en aquesta última encontre amb la premsa la compra del Banc Popular, a l'estiu de 2017, per un euro després de la seva resolució. Preguntat per si va ser un encert o un error, el banquer va presumir que, almenys, els ha permès guanyar quota de mercat a Espanya, per exemple, en dipòsits on han passat del 15 al 20%. Encara que apuntava que la pitjor part va ser el context, marcat per tipus d'interès negatius, que s'han estès molt més temps del que qualsevol banquer voldria.
No era la primera vegada que José Antonio Álvarez reconeixia que els tipus d'interès negatius han afectat el negoci, sobretot, al de Santander a Espanya i Portugal. Per mantenir l'eficiència i rendibilitat, l'entitat ha dut a terme en els últims anys diversos ERO, amb els quals ha reduït la seva plantilla de manera considerable. Des de 2017, quan va comprar Popular i fins a 2021, han sortit del banc 10.000 empleats a Espanya. L'últim ajustament de plantilla i el més nombrós, ho va fer en la pandèmia, quan l'avenç de la digitalització li va portar a tancar-ne 1.000 oficies i a acomiadar uns 3.500 treballadors.
Abans de la pandèmia, el número dos de Santander també va haver de bregar amb el Bréxit, que no només va afectar la seva filial al Regne Unit, també a les seves operacions internacionals per la devaluació de la lliura. Això va fer que les seves accions estiguessin molt castigades en Borsa durant bastant temps; la pandèmia només va allargar l'agonia. El sector financer va ser dels més castigats al mercat per la incertesa econòmica que va provocar el Covid-19, però també, perquè el Banc Central Europeu va tallar l'aixeta dels dividends.
Tota una sèrie de nuvolots de les que el Santander ha aconseguit sortir airós, tancant aquest 2022 el millor exercici de la seva història amb un benefici de més de 7.000 milions d'euros fins al setembre. Unes xifres que milloraran encara més quan se sumin els comptes de quart trimestre, que malgrat la inflació i la frenada econòmica a molts dels mercats on el banc opera, també estaran marcades per les pujades de tipus d'interès a Europa, després d'onze anys. I altres mercats com els EUA o Latinoamérica.
Santander, nova etapa
Álvarez hauria d'haver sortit del banc molt abans, ja que les intencions de la presidenta eren substituir-lo per l'italià Andrea Orcel el gener del 2019. Tanmateix, el fitxatge es va veure frustrat al cap de quatre mesos d'anunciar-se per l'elevat salari que demanava el banquer. L'assumpte va acabar judicialitzat i, de fet, Santander ha hagut de pagar al banquer uns 41 milions d'indemnització dels 114 milions que reclamava.
El lleonès va seguir, per tant, al capdavant del grup però finalment s'ha acomiadat del banc aquest 1 de gener de 2023 per ser substituït, ara si, per Héctor Grisi, que ja assumia el càrrec de conseller delegat en la filial mexicana del Santander i en la regió de Norteamércia, però ara passarà a ser-ho de tot el grup. Mentre que Álvarez seguirà vinculat al banc, però ja sense funcions executives.
Grisi liderarà una nova etapa a Santander que comença, oficialment, al febrer. Una data marcada al calendari d'accionistes i inversors perquè el banc presentarà a Londres el seu nou pla estratègic, el seu full de ruta per als propers 3 anys.