El CEO de Repsol, Josu Jon Imaz, portava preparat a la seva roda de premsa de presentació del pla estratègic fins a 2027 un tros de cable amb el gruix d'un avantbraç per escenificar com Hamlet amb la calavera el seu "ser o no ser", la seva indignació contra l'impost extraordinari a les energètiques que el Govern espanyol vol convertir en permanent. "Si algú inverteix en Espanya i crea ocupació industrial a Espanya per produir aquest cable, ha de pagar un gravamen extraordinari. En canvi, algú que no inverteix ni un euro a Espanya, el produeix a l'estranger i l'importa des del port de Bilbao, no paga," ha exemplificat Imaz, que ha denunciat que el gravamen el que fa és "discriminar" el que inverteix en Espanya.
Després de presentar un pla estratègic marcat pels entre 16.000 i 19.000 milions que pretén invertir fins a 2027, amb un 35% dedicat a energies de baixes emissions, i de donar a conèixer uns resultats satisfactoris encara que amb un 25% menys de beneficis que el 2022 (3.168 milions el 2023), Imaz ha fet un repàs als plans de l'empresa, amb especial èmfasi en aquest impost o en "el marc regulatori i fiscal" que, insisteix l'empresa, amenaça algunes d'aquestes inversions. "Aquest gravamen el que fa és discriminar el que està invertint a Espanya i afavorint el que no inverteix en Espanya, importa els productes i crea riquesa en altres països, algú pot sostenir amb la mirada alta que això és social?", s'ha preguntat Imaz.
Amb tot, el pla estratègic espanta qualsevol dubte sobre les intencions de Repsol d'invertir en Espanya. Malgrat que el president Antonio Brufau va arribar a dir que la càrrega fiscal amenaça inversions, el pla estratègic preveu un escenari d'elevada inversió en Espanya, fins i tot en el seu tram més pessimista, en el qual ingressaria més de 10.000 milions a la Península, el 65% dels 16.000 de mínim marcatge pel pla estratègic.
El dirigent de l'empresa energètica ha ressaltat no obstant això el seu "respecte institucional" i ha reconegut tenir "diàleg" amb el Govern espanyol, però no ha revelat si li han traslladat què faran amb aquest impost. Fonts de l'empresa insisteixen que "confien" que el Govern es faci enrere i retiri el gravamen extra a les energètiques, que consideren inconstitucional. Entre les inversions en joc per aquest impost i "per les condicions macroeconòmiques", ha postil·lat Imaz, hi ha dos projectes a Tarragona que sumen 1.100 milions. D'una banda, una d'entre 700 i 800 milions en una ecoplanta a El Morell per convertir residus en metanol i, per l'altre, una inversió de 320 milions per participar juntament amb Enagás Renovable, Iqoxe i Messer en un electrolitzador de 150MW que ha de ser el col·lector d'hidrogen verd més gran de la Península Ibèrica.
Imaz ha explicat també que la reducció de beneficis en relació amb l'any passat es deu sobretot a la pujada dels preus del petroli, a una producció de petroli inferior a l'esperat i a la desinversió en països que l'empresa va deixar de considerar estratègics, com Rússia, Ucraïna, Equador, Canadà o Malàisia "per millorar el portfolio". De cara a 2027, un 65% de les inversions aniran a parar a la Península Ibèrica i un 25% als Estats Units, mentre que Xile, Mèxic i Itàlia concentraran la major part de la resta. "Centrem les nostres inversions en països de la OCDE, una cosa poc comuna al nostre sector", ha destacat Imaz.
El CEO de l'empresa ha posat èmfasi també en la importància d'atreure els inversors, per la qual cosa esperen que els dividends vagin creixent de mitjana|mitja un 3% anual fins a assolir entre 1,06 euros per acció en el pitjor dels casos i 1,26 en el millor el 2027, després d'anunciar un increment del 30% fins als 90 cèntims per acció ja el 2024, que ha ajudat a disparar a l'empresa en Borsa fins i tot un 5% al llarg de la sessió de l'IBEX. Imaz ha justificat l'elevat abonament|adob a accionistes, que pot assolir fins al 35% del flux de caixa i 10.000 milions entre els 4.000 de pagament de dividends i les recompres d'accions fins a 2027, perquè volen realitzar "un gran esforç inversor". "Hem reduït el deute (4.700 milions en el període 2021-2023) i hem buscat una sòlida posició financera. Tenim credibilitat, solidesa i actius per fer una transformació seriosa de la companyia," ha dit.
Descarbonització i petroli
Malgrat el "compromís molt seriós de descarbonització" de la companyia, "no hi ha una altra companyia de petroli i gas que inverteixi el 35% en descarbonització", Imaz ha deixat clar que el petroli continuarà sent un dels negocis principals de l'empresa. "Continuem apostant per l'extracció de petroli", ha dit, i ha demanat una "descarbonització més intel·ligent" apuntant a les regulacions europees. "No estem reduint les emissions, les estem exportant i fins i tot augmentant. Per cada indústria amb emissions que tanca a Europa obre una a Turquia o la Xina que, després, exporta el seu producte a Europa contaminant més", ha explicat.
També ha reconegut un fre a les expectatives de l'hidrogen verd condicionat pels avenços tecnològics ja que "hi ha aplicacions en les quals costarà més que s'apliqui" a causa de que"es notablement més car l'hidrogen verd que el que podem produir amb gas natural". "El futur de l'hidrogen verd passa per produir més electricitat perquè el preu de l'electricitat (que cal utilitzar per generar-lo) baixi", ha afegit Imaz.
Amb tot i amb això, Imaz ha assegurat que encara que l'electrificació tindrà un gran pes en la mobilitat, "no tota la mobilitat serà elèctrica". I ha defensat l'ús de combustibles renovables com les 250.000 tones que produeix Repsol a l'any en la seva planta de Cartagena, que "tenen el mateix efecte reductor que l'existència de 400.000 vehicles elèctrics". "La diferència és que els 400.000 cotxes elèctrics ens han costat 4.000 milions d'euros als contribuents per la subvenció al que el compra i per l'impost a hidrocarburs que paga qui té un cotxe de combustible, encara que sigui combustible renovable", ha completat.
Aquest mateix divendres, també ha presentat resultats Iberdrola i també ha carregat contra l'impost les energètiques. L'energètica ha preparat fins i tot un gràfic per mostrar com els tributs han crescut un 100% dels 855 milions pagats el 2022 als 1.702 el 2023, això sí després de presentar uns resultats de rècord amb 4.803 milions d'euros de beneficis, un 10% més que l'any passat. El president de l'energètica, Ignacio Sánchez Galán, ha assegurat que "no té cap sentit" l'escenari fiscal a Espanya i ha comptabilitzat 38 impostos diferents a Espanya, 18 del Govern central i uns altres 20 de les diferents regions, la qual cosa genera una situació que "no és atractiva" per als negocis.