El conseller delegat de Repsol, Josu Jon Imaz, arremet contra la probable decisió del govern espanyol de donar caràcter permanent a l'impost al sector energètic, que grava sobre els beneficis de les empreses i que se suma al gravamen de l'impost de societats. El màxim directiu de l'energètica espanyola adverteix de les que considera “les conseqüències reals que un impuestazo d'aquesta mena provoca en l'economia real”. Alerta que “la inversió en el sector energètic espanyol s'alentirà al mínim. Milers de milions d'euros es desviaran a altres països”, com exposa a l'article “Indústria o populisme”, que ha publicat El Diario Vasco.
Imaz titlla la mesura de “populista” i argumenta que, com altres decisions preses, “sota el mantra del benestar social, comprometen seriosament el model futur d'aquest país [Espanya]”. Segons la seva opinió, entren dins d'aquest tipus de polítiques populistes “la falta de reconeixement social del valor de l'empresa, les superposicions reguladores, l'ofec a la indústria, les prohibicions en comptes d'incentius i les mesures fiscals asfixiants que penalitzen la generació de riquesa i ocupació”. Per tot això, es dol de “discursos demagògics contra les grans empreses i els rics” i apunta que siguin decisions a tall de “peatge a pagar perquè Sumar continuï afirmant un govern espanyol”.
L'article “Indústria o populisme” posa de manifest el valor econòmic i social del sector energètic a Espanya. El conseller delegat de Repsol fa un repàs de les fites del sector i de la seva importància en la generació de riquesa, ocupació, atracció de talent, inversió i foment de la descarbonització. Elements, tots ells, que es posen en risc pel “populisme i la demagògia al crit 'que paguin les empreses per afavorir els qui ho passen malament'”. Imaz considera que, en cas d'arribar a aplicar-se, el nou impost caurà en sac foradat, ja que “serà un dia tombat en els tribunals, cosa que previsiblement succeirà. Només cal veure el que any rere any costen als ciutadans les sentències que anul·len decisions fiscals discriminatòries i il·legals. El que passa és que, quan això succeeixi, els actuals governants estaran possiblement lluny de les seves funcions. No hauran de pagar les conseqüències de les seves polítiques populistes i il·legals. D'altres hauran de suportar les devolucions a les empreses”, relata en el seu escrit.
Sense recursos per a Tarragona i Huelva
El sector energètic a Espanya està afrontant diversos i importants reptes, segons Imaz. D'aquí que el directiu valori els més de 200.000 llocs de treball que genera, entre directes, indirectes i induïts, a més de “garantir l'ús industrial dels dos principals pols químics del país (Tarragona i Huelva)”. Es pot recordar que Repsol ja ha anunciat que Catalunya es juga una inversió de 1.100 milions d'euros, molt important per al Camp de Tarragona, si acaba tirant endavant la mesura aprovada fa un any pel govern espanyol per convertir en permanent l'impost a les energètiques. La companyia té sobre la taula de treball un pla per a Tarragona, en un dels seus projectes d'economia circular i transició energètica més ambiciosos. En concret, en el centre petroquímic de Tarragona, un dels principals pols industrials de Catalunya, Repsol hi projecta una doble inversió: 800 milions per a l'ecoplanta, que ha de produir metanol i biometanol renovable a partir de residus no reciclables, i l'electrolitzador més gran d'Espanya per a hidrogen renovable, amb 150 MW de capacitat i 300 milions d'inversió.
En el seu article —que bé pot entendre's com una missiva dirigida públicament al govern espanyol—, Imaz afegeix que, en els últims quinze anys, França i Itàlia han tancat la meitat de les seves refineries. L'última europea a anunciar el seu tancament ha estat la de Grangemouth, a Escòcia, que perdrà d'aquí a uns mesos la seva feina industrial. Les refineries espanyoles tenen plans d'inversió del voltant de 10.000 milions en els pròxims anys. L'objectiu és continuar competint amb els productes que venen de l'Orient Mitjà, l'Índia o els Estats Units, alhora que avancem en la descarbonització; o sigui, fabricant cada vegada un combustible més renovable per mitigar l'impacte del CO₂.
Competir amb la resta del món
Imaz determina que “ser rendibles competint amb aquests països amb baixos costos i portar endavant grans inversions exigeix visió, tecnologia i compromís, a més d'elevats recursos”. En aquest context, el conseller delegat de Repsol admet que “el repte financer i tecnològic és elevat, però l'aposta per la indústria i la seva ocupació val la pena. Ara, el populisme fiscal penalitzarà aquesta activitat amb un gravamen discriminatori que impossibilita que aquesta inversió pugui dur-se a terme. Si ja era difícil competir amb la inversió energètica en els Estats Units, aquest cop ho fa impossible. La meva opinió és irrellevant. Suggereixo als promotors d'aquesta iniciativa que es llegeixin les conclusions de la Comissió Europea sobre aquest gravamen o l'Informe Draghi”.