Juan María Nin Génova, de 71 anys, ha passat per set bancs, inclosos el Santander, el Sabadell i CaixaBank, dels quals en va ser director general del primer i conseller delegat dels dos últims. Es va encarregar de pilotar-los en etapes de fusions i també durant el rescat bancari. Encara està en consells d’administració de grans companyies i, des del març passat, presideix el Círculo de Empresarios, amb seu a Madrid. Sempre ha tocat poder i alguns dels seus fills segueixen el seu exemple: ull amb Alberto Nin Garaizabal, director de la divisió immobiliària de Brookfield, el fons canadenc que està darrere l’opa a Grifols; i del seu germà Jorge, protagonista d’una meteòrica carrera per Bank of America Merrill Lynch (l’actual BofA Securities), J. P. Morgan i Goldman Sachs per acabar a Morgan Stanley, amb despatx a Londres, com a executiu de private equity.
En realitat, Juan María Nin no és primer català que presideix el Círculo de Empresarios perquè Claudio Boada Pallarés, nascut a Barcelona també fa 71 anys, màxim responsable de Blackstone a Espanya, va liderar-lo entre 2004 i 2012. I una de les actuals vicepresidentes també és catalana: Ana Argelich Hesse, presidenta i directora general de la biofarmacèutica MSD (Merck Sharp & Dohme España).
El Círculo de Empresarios es presenta com un think tank, un laboratori d’idees, però també és un influent lobby, creat el 1977, que en la seva història ha tingut virulents enfrontaments amb els governs socialistes si bé també hi ha hagut períodes de sintonia, sobretot en el felipisme, amb els ministres Miguel Boyer i Carlos Solchaga. Aquests sempre van trobar més escalfor al Círculo que a la CEOE. Però amb José Luis Rodríguez Zapatero, el mandat del qual va coincidir amb el de Claudio Boada, la relació va ser freda; i amb Pedro Sánchez, s’han reproduït les tensions quan al capdavant del Círculo hi havia John de Zulueta i Manuel Pérez-Sala. De moment, en els sis mesos que porta Nin en la presidència, s’ha instaurat la calma.
Juan María Nin va ser l’únic candidat a la presidència del Círculo perquè, en aquesta casa, la successió s’acorda prèviament sense necessitat d’eleccions, un procés similar al que imperava en el Cercle d’Economia fins que, fa dos anys, això es va resoldre a través de les urnes. Per cert, els actuals presidents d’aquests dos cercles empresarials, Juan María Nin i Jaume Guardiola, seran els protagonistes d’un debat, amb dinar pel mig, que se celebrarà el 15 d’octubre vinent al Círculo Ecuestre de Barcelona, que presideix Enrique Lacalle.
En aquest dinar, segurament Nin se sentirà més a casa que Guardiola perquè un dels seus quatre fills, Juan María Nin Garaizabal –que porta el seu mateix nom–, forma part de l’actual junta d’Enrique Lacalle. A sobre, el pare, president del Círculo de Empresarios, es va integrar al consell assessor de l’Ecuestre a Madrid que es va constituir el novembre passat. Els Nin són de l’Ecuestre.
Finançament singular i opa al Sabadell
Aquest 16 de setembre, quan va intervenir a la tribuna Nueva Economía Fórum, a Madrid, Juan María Nin va mostrar poc entusiasme pel model de finançament singular per Catalunya, pactat pel PSC i ERC, quan li van preguntar per aquesta qüestió: “Jo sóc discrepant, i sóc català, sóc espanyol i sóc europeu”. Però va assenyalar que la discussió és legítima i que els partits polítics poden acordar el que vulguin sempre que estiguin dins del “marc constitucional”. Tot i així, va afegir que “cal quadrar la solidaritat amb la justícia. I quadrar solidaritat i justícia no és fàcil, però és factible”.
Quan en les entrevistes de premsa li han preguntat per l’opa del BBVA al Sabadell, del qual en va ser conseller delegat, subratlla que “decideixen els accionistes” i que les “les regles estan escrites i es respectaran”. I quan li pregunten per la política dels Estats Units, es mostra “molt” preocupat per “la tornada de Trump i la consolidació de la cultura del partit demòcrata woke perquè ens condueixen a aquesta zona d’aversió al risc i a la llibertat”. És un liberal de la vella escola.
Més de 40 anys a la banca
Juan María Nin porta més de quaranta anys a la banca perquè, en l’actualitat, encara presideix l’andorrana Mora Banc. Després de treballar pel Ministeri per a les Relacions amb les Comunitats Europees en els primers governs de la Transició (1978-1980), es va incorporar al Banco Hispano Americano, que després es va fusionar amb Banco Central –va ser el director general de banca comercial de la nova entitat– abans d’integrar-se a Banco Santander, del qual en seria director general. Allà va viure les pugnes entre Emilio Botín y José María Amusátegui. Després va ser conseller delegat del Sabadell (2002-2007), del qual en va sortir per ser director general de La Caixa (2007-2011) i, posteriorment, vicepresident i conseller delegat de CaixaBank i Criteria. El 26 de juny de 2014 va tancar aquesta etapa, tot i que durant un any més encara va figurar en consells com els de Gas Natural (ara, Naturgy) i Repsol en representació de Criteria.
S’ha escrit molt a la premsa econòmica sobre la seva sortida de CaixaBank, gairebé sempre en clau de defenestració. El veterà periodista madrileny José García Abad ha descrit Nin com “l’especialista en anar-se’n”. El 2017, en una entrevista a El País, va assegurar que se n’havia anat per decisió seva perquè “havia cobert un cicle, ho havia fet amb èxit i no em quadraven els condicionants”. I va reiterar que “va ser una decisió que vaig prendre jo i en solitari”. La indemnització va pujar a prop de 16 milions d’euros. Després d’això va entrar en el consell d’administració de Société Générale, on es va mantenir fins el maig de l’any passat, i a l’andorrana Mora Banc, on continua de president.
En l’actualitat, també presideix ITP Aero, el fabricant de motors per l’aviació amb seu a Zamudio (Biscaia), i la promotora Habitat, companyies que estan controlades pel fons d’inversió nord-americà Bain. A més, presideix Itinere Infraestructuras, el primer accionista de la qual és el fons nord-americà Corsaire Capital, del qual Nin n’és soci. I és conseller o assessor de moltes altres companyies, a banda de patró de fundacions com la del Museu Guggenheim de Bilbao.
En el seu currículum oficial, facilitat pel Círculo de Empresarios, consta que és “assistent regular” de Bilderberg –el club de poderosos fundat per David Rockefeller fa 70 anys–, del Fons Monetari Internacional o de Greenmantle –consultora macroeconòmica i geopolítica– entre altres fòrums internacionals.
Nissaga de directius
Casat amb la basca Alicia Garaizabal Gaiztarro, són pares de quatre fills: Patricia, Juan, Alberto i Jorge Nin Garaizabal. Un portaveu del Círculo de Empresarios va indicar a ON ECONOMIA que Juan María Nin “no barreja la feina amb la família” i que, per tant, declinava fer comentaris sobre els seus descendents. Però els seus fills ja despunten en les seves companyies o professions.
Alberto Nin és el director general de la divisió immobiliària del fons canadenc Brookfield al sud d’Europa. El 2021 va pilotar la compra del grup hoteler Selenta, propietat fins aleshores de Jordi Mestre, per 440 milions d’euros. En l’operació s’incloïen quatre hotels: Sofía i Expo, de Barcelona; Don Carlos Resort & Spa, de Marbella; i el Mare Nostrum, de Tenerife. Abans d’aterrar a Brookfield el 2016, va treballar per HIG Capital i pel suís UBS Investment Bank.
Juan Maria Nin Garaizabal (fill) és des de 2015 director adjunt i soci de Headway Executive Search, una agència de headhunters (caçatalents) amb seu a Barcelona. Amb anterioritat va treballar per a dos altres companyies del mateix sector: Odgers Berndtson i Seeliger y Conde, aquesta última liderada per Luis Conde. S’ha mantingut en la junta del Círculo Ecuestre tant amb Enrique Lacalle com amb el seu antecessor, Antonio Delgado.
Curiosament, els germans Alberto i Juan María es van titular en administració d’empreses a la Universitat Francisco de Vitoria, privada i catòlica, amb seu a Pozuelo de Alarcón (Madrid). Alberto també es va formar a la Universitat de Carolina del Sud i és professor de l’Instituto de Empresa, el centre madrileny conegut pel seu campus vertical, ja que està en un gratacel.
Jorge Nin ha passat pels grans bancs nord-americans, però amb despatx a Madrid, Hong Kong i Londres i, des de 2021, és executiu de Morgan Stanley. I finalment, Patricia Nin és l’única dels germans que no s’ha dedicat als negocis sinó a la medicina. Des de 2008 ha treballat d’especialista en radiologia a diversos centres sanitaris de Suïssa. Amb anterioritat va exercir a la Clínica Dexeus.