La junta general d'accionistes de Repsol, celebrada aquest dijous, ha donat llum verda a la reelecció d'Antonio Brufau en el seu càrrec de president no executiu de la companyia, així com la del conseller delegat, Josu Jon Imaz, ambdós per quatre anys més. Brufau, que el 2019 havia anunciat que deixaria el càrrec el 2023, continuarà així un mandat més, fins a 2027, formant tàndem al capdavant de la companyia amb Imaz. Brufau és conseller de Repsol des de 1996 i ocupa la seva presidència des de 2004, encara que el 2015 ja va traspassar totes les funcions executives a Josu Jon Imaz, el conseller delegat de la petroliera.

Dividend complementari de 0,375

D'altra banda, Repsol va donar suport també amb la millora en matèria de retribució als seus accionistes i va aprovar la distribució del dividend complementari de 0,35 euros bruts -que s'abonarà el 6 de juliol- i el repartiment d'un altre dividend de 0,375 euros bruts per acció amb càrrec a reserves lliures, la distribució de les quals està prevista el mes de gener de 2024.

A més, es va donar llum verda també a una reducció de capital social mitjançant l'amortització de 50.000.000 accions pròpies de la companyia i es proposa a la junta general la delegació en el consell d'administració la facultat d'executar totalment o parcialment i en les ocasions que jutgi més convenients, o no executar, una segona reducció de capital social mitjançant l'amortització de fins a un màxim de 132.739.605 accions pròpies, equivalent al 10% del capital social de la societat.

Juntament amb la continuïtat de Brufau i Imaz, els accionistes van votar també la reelecció com a consellers d'Aránzazu Estefanía Larrañaga, María Teresa García-Milá Lloveras, Henri Philippe Reichstul i John Robinson West, així com la ratificació del nomenament per cooptació i reelecció de Manuel Manrique, que seguirà així a l'òrgan rector de la companyia malgrat que Sacyr ja va deixar de ser accionista de la petroliera l'any passat.

Increment de presència de dones

Igualment, es va aprovar el nomenament de María del Pino Velázquez Medina com a consellera externa independent. Amb el seu nomenament, la majoria de consellers independents en la composició del consell d'administració assolirà el 73,33% i s'incrementarà la presència de dones fins i a un 40%, en línia amb les millors pràctiques internacionals i les recomanacions del Codi de Bon Govern per a les societats cotitzades de la Comissió Nacional del Mercat de Valors.

Velázquez és llicenciada en Ciències Matemàtiques amb l'especialitat d'Estadística per la Universitat Complutense de Madrid i MBA per l'IESE de Barcelona. Després d'iniciar la seva carrera professional a Accenture i A.T. Kearney com a consultora, i de treballar com a membre del Gabinet de Presidència i de l'equip de Planificació Estratègica sènior del Banc Santander, es va incorporar a l'equip d'Airtel (Vodafone) com a directora d'Atenció al Client, on va ser responsable de l'estratègia i execució de la relació amb el client, a través de tots els canals.

El 1999 va fundar el Grup Uníson per donar servei a grans corporacions en tot el relacionat amb l'experiència del client, el desenvolupament del qual i creixement va liderar fins a assolir 9.000 empleats i 7 empreses de call-centers, consultoria, automatització i externalització de processos digitals, amb una divisió de transformació digital, Business Intelligence, IA i consultoria, present a Espanya, Xile, Colòmbia i Escòcia. Velázquez va ser presidenta del consell d'administració d'Uníson fins a l'agost de 2021, data en la qual la companyia va ser adquirida pel Grup Altice i en la qual es va desvincular d'ella.