El Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) ha avalat aquest dijous la demanda col·lectiva iniciada per l'Associació d'Usuaris de Bancs, Caixes d'Estalvis i Assegurances d'Espanya (Adicae) contra 101 entitats financeres que operen a Espanya perquè cessin en l'ús de les clàusules terra i que es tornin les quantitats pagades pels consumidors.

A Espanya es van presentar milers de demandes en les quals s'al·legava la il·legalitat de les clàusules terra. I en vista de la directiva sobre les clàusules abusives i després de les crides fetes en mitjans de comunicació de difusió nacional, 820 consumidors es van personar en suport de l'acció col·lectiva, recull Europa Press.

Després que les pretensions dels bancs es desestimessin en dues ocasions, aquests van recórrer en cassació davant del Tribunal Suprem, que acollia dubtes sobre l'adequació del procediment col·lectiu per dur a terme un control de la transparència de les clàusules per determinar el seu caràcter abusiu.

El Suprem també va fer referència a la dificultat d'utilitzar el criteri del consumidor mitjà per dur a terme el control de transparència en aquest cas, ja que les clàusules terra es dirigien a diferents categories específiques de consumidors. En la seva sentència, el TJUE assenyala que cap disposició de la directiva no indica que el control judicial de transparència quedi exclòs en el marc d'una acció col·lectiva, sinó que deu simplement adaptar-se a les particularitats de les accions col·lectives i concentrar-se en les pràctiques contractuals i precontractuals estàndard del professional respecte al consumidor mitjà.

A més, apunta que, en aquest cas, es compleix el primer dels dos requisits a què se supedita l'exercici d'una acció col·lectiva contra diversos professionals, ja que aquesta s'adreça contra professionals del mateix sector econòmic (el de les entitats de crèdit) i recorda que les dificultats organitzatives plantejades per la complexitat de l'assumpte no poden menyscabar l'efectivitat dels drets subjectius reconeguts per la directiva als consumidors.

El Tribunal de Justícia assenyala també que, sembla que es compleix el segon requisit, ja que, a falta de les comprovacions que faci el Tribunal Suprem, les clàusules terra en qüestió semblen similars i afegeix que el mer fet que els contractes en els quals aquestes figuren hagin estat subscrits en moments diferents o sota diferents règims normatius no permet excloure aquesta similitud.

Finalment, la sentència destaca que és precisament l'heterogeneïtat del públic afectat la que fa necessari recórrer a la figura del consumidor mitjà, la percepció global del qual és pertinent a efectes del control de transparència.

No obstant això, aquesta percepció pot haver evolucionat, per la qual cosa el Tribunal Suprem haurà de comprovar si la caiguda dels tipus d'interès, característica dels anys 2000, o el pronunciament de la seva sentència de 9 de maig de 2013, en la que es va declarar que les clàusules terra no eren transparents, van poder provocar un canvi, al llarg del temps, del nivell d'atenció i d'informació del consumidor mitjà en el moment de la celebració d'un contracte de préstec hipotecari.

Origen del conflicte

El tribunal de Luxemburg respon així a les qüestions plantejades pel Tribunal Suprem, que dubtava de la legalitat d'actuacions col·lectives en procediments judicials per avaluar la transparència de les clàusules terra, amb l'objectiu d'apreciar si són abusives, recorda EFE.

Les anomenades clàusules terra fixaven un límit mínim en els tipus d'interès que els hipotecats havien de pagar a la seva entitat financera, la qual cosa a la pràctica els va impedir de beneficiar-se de la caiguda de l'euríbor, índex de referència per a la majoria de les hipoteques a Espanya.

El Tribunal Suprem va declarar abusives les esmentades clàusules el 2013, però va limitar a aquell any la retroactivitat màxima de les devolucions als seus clients. Tres anys després, el 2016, la Justícia europea va corregir la doctrina de l'Alt Tribunal Espanyol, va eliminar aquest límit temporal i i va obligar la banca a tornar tots els diners cobrats.

Després d'aquesta fallada europea, la baralla judicial va tornar a Espanya, on l'Audiència Provincial de Madrid va dictar el 2018 sentència a favor dels consumidors reconeixent el seu dret a ser compensats pel degut des del moment de la firma del contracte. Aquest pronunciament va ser recorregut de nou per les entitats davant del Tribunal Suprem, el qual va decidir preguntar al TJUE pels dubtes que li plantejava l'adequació d'una demanda col·lectiva en aquest assumpte.

Aquest dijous, el tribunal europeu avala que l'acció contra les clàusules terra a Espanya s'exerciti a través d'accions col·lectives i concreta que la macrodemanda d'Adicae compleix el primer dels criteris perquè "s'adreça contra professionals del mateix sector econòmic (el de les entitats de crèdit)".