El jutge de l'Audiència Nacional José Luis Calama ha obert judici oral contra l'expresident del Banc Popular Ángel Ron, dotze directius i la consultora PriceWaterhouseCoopers (PwC) per delictes d'estafa a inversors i falsedat comptable a l'ampliació de capital de 2016 a la qual els inversors van acudir "enganyats", ja que els estats financers d'aquell any i de 2015 "no reflectien la imatge fidel del balanç ni del patrimoni".
En un auto, recollit per Europa Press, el titular del Jutjat Central d'Instrucció Número 4 recull els escrits de qualificació de les 14 acusacions, entre les quals es troba la Fiscalia Anticorrupció, i que demana 6 anys, 7 mesos i un dia de presó per a Ron, per a l'exconseller delegat Francisco Gómez, l'exvicepresident de l'entitat Roberto Higuera i el que fos membre del consell d'administració Jorge Oroviogoicoechea.
A més, s'asseuran al banc dels acusats diversos exdirectius de l'entitat i els auditors de PwC José María Sanz i Pedro Barrio, així com la firma PwC. A aquests tres últims se'ls considera cooperadors necessaris per a l'execució dels delictes.
El jutge imposa unes fiances totals de 2.277.658.321,17 euros, una quantitat que han sol·licitat les acusacions i que l'instructor explica que és provisional, ja que algunes elles no han concretat la seva sol·licitud. Explica que la fixació d'una fiança té per objecte assegurar l'execució dels pronunciaments de naturalesa civil i contingut patrimonial de la sentència que es dicti.
En aquest sentit, el magistrat rebutja les mesures cautelars reals plantejades per les acusacions en tenir en compte la solvència econòmica i financera del Banc Santander -l'entitat que va adquirir el Popular--, de PwC i de les companyies d'assegurances.
Sobre el Banc Santander
Respecte del Santander, el jutge rebutja l'obertura de judici oral en concepte de partícip a títol lucratiu i indica que ha de mantenir-se la seva posició com a responsable civil subsidiari en ser el successor universal del Banc Popular i, per tant, ha de ser la responsabilitat civil subsidiària l'àmbit en el qual les parts acusadores plantegin les seves legítimes peticions.
En el cas de PwC, que la Fiscalia finalment no ha acusat, però sí la resta de les acusacions -excepte l'Organització de Consumidors i Usuaris- el jutge indica que, sense perjudici de la seva responsabilitat directa com a acusat, ha de respondre de forma subsidiària en relació amb els fets pels quals venen acusats els dos auditors.
En la seva resolució, el magistrat rebutja les qüestions de previ pronunciament que va plantejar l'auditora després de conèixer el contingut dels escrits de les diferents acusacions. PwC, en concret, plantejava la falta de legitimació activa d'alguns dels perjudicats que figuren en la causa.
Calama explica que el tràmit pretès no té cabuda en el present procediment i que la part acusada, PwC, "sota el paraigua de l'article 4 de la Llei d'Enjudiciament Criminal no pot portar al seu aire al procés penal tràmits establerts genuïnament per al procediment civil, per tal com els tràmits del procediment abreujat es troben perfectament definits als articles 780 i següents de la LeCRim".
A més, recorda que els perjudicats a qui es refereix PwC han figurat com a personats al llarg de la dilatada instrucció -de més de sis anys--, sense que l'auditora hagi formulat cap recurs o no hagi plantat cap qüestió sobre la seva falta de legitimació, per la qual cosa considera que la sol·licitud és "extravagant i intempestiva".
El magistrat afegeix que el silenci de PwC durant la instrucció, en relació amb aquesta qüestió, és "mera responsabilitat dels seus lletrats".
L'auto d'obertura de judici oral, contra el que no cap recurs, acorda donar un període de 20 dies a les defenses per presentar els seus respectius escrits.
L'ampliació de capital
Va ser el mes de març passat quan el jutge va processar els investigats en considerar acreditat que el 25 de maig de 2016 el Consell d'Administració de Banc Popular, presidit per Ángel Ron, va decidir dur a terme i executar l'augment de capital acordat en la Junta General d'Accionistes d'11 d'abril. Prèviament a aquesta reunió, explicava, va tenir lloc aquell mateix dia una convocatòria de la Comissió d'Auditoria del Consell en l'ordre del dia de la qual figurava com a punt segon "l'aprovació d'informe favorable per a l'ampliació de capital."
La resolució assenyalava que la Comissió d'Auditoria va emetre informe favorable a l'ampliació, sense comptar amb cap estudi detallat per escrit que pogués ser objecte de debat. En aquesta reunió van ser presents els auditors externs PwC, que no van advertir als membres de l'esmentada comissió de cap problema en els comptes del Popular (anuals-2015- i trimestrals-2016-) de cara a l'ampliació de capital.
Respecte al fullet de l'ampliació de capital, explicava el jutge, "s'ofereix una informació financera conscientment alterada -que ocultava als inversors enormes dèficits de provisions- triada dels comptes anuals de l'any 2015 auditats per PwC i dels estats financers a 31.03.2016 amb informe limitat de l'esmentada auditora.
2.500 milions en pèrdues
Calama assegurava que d'haver-se reflectit en els balanços del Banc Popular -a 31 de desembre de 2015 i 31 de març de 2016- les provisions no reflectides en els mateixos "el resultat comptable del compte de pèrdues i guanys hauria donat com a mínim 2.500 milions de pèrdues, en comptes dels beneficis declarats" per l'entitat, a part d'alterar substancialment nombroses ràtios dels comptes, les quals s'utilitzen pels inversors per a la seva anàlisi financera.
El magistrat deixava clar en la seva resolució que PwC no va consignar cap excepció al seu informe d'auditoria dels comptes anuals de 2015, ni tampoc en els estats financers intermedis a data 31 de març de 2016.