El jutge de l'Audiència Nacional Manuel García Castellón ha proposat jutjar per suborn i revelació de secrets al BBVA i al que fos president de l'entitat, Francisco González, per la contractació d'empreses vinculades a l'excomissari José Manuel Villarejo entre 2004 i 2016.
En un auto de 286 pàgines datat aquest dijous a què ha tingut accés Efe, el magistrat proposa de jutjar a més unes altres dotze persones entre directius de l'entitat i comandaments policials, i acorda el sobreseïment de les actuacions respecte d'onze d'investigats.
En línia amb l'informe de la Fiscalia Anticorrupció, García Castellón assumeix que el 2002 es va contractar l'excomissari de Policia Julio Corrochano amb l'expressa aquiescència del llavors president del banc, Francisco González.
Entre les persones que hauran d'asseure's al banc dels acusats pels encàrrecs a Villarejo, a més de González, Villarejo, i Corrochano, figuren l'exconseller delegat del banc Ángel Cano; l'exdirector dels serveis jurídics del banc Eduardo Arbizu; el que fos director del gabinet de presidència de l'entitat Joaquín Gortari; i l'exdirector de Riesgos del banc Antonio Béjar.
D'allà va sorgir el vincle entre el banc i anteriors companys del policia, entre qui es trobaven els comissaris en actiu José Manuel Villarejo i Enrique García Castaño.
Villarejo, fent un ús fraudulent de les possibilitats que li atorgava el seu especial lloc dins de l'organigrama de necessitats operatives de la policia, va posar en pràctica una estructura empresarial amb la qual lucrar-se, gràcies a l'accés indirecte a tots els registres policials i bases reservades de dades.
Corrochano va posar a disposició del banc aquest entramat "anòmal i il·legal", garantint-li la total discreció i opacitat si es recorria al mateix; a continuació, el banc va requerir una sèrie de serveis, entre ells seguiments, intervenció de tràfic d'anomenats, consulta de bases de dades de persones o esbrinament de patrimoni de diferents persones, entre ells empresaris, advocats o periodistes, a partir de 2004.
Tot això, al marge del circuit legal del banc i amb "total menyspreu a la normativa de control jurídic i comptable de l'entitat, indica l'auto, que detalla tots els encàrrecs realitzats així com els pagaments efectuats al Grup Cenyt.
Per al jutge, González no només coneixia i va autoritzar aquestes activitats, sinó que va ser per la seva expressa ordre per la qual es va procedir a contractar amb Villarejo, sent ell la persona que rebia els informes elaborats.
Va ser l'expresident el que va ordenar que s'acudís a Villarejo per investigar als empresaris Fernando Martín o Luis Portillo, així com la causa de la realització del contracte de 2014 i la investigació sobre Felipe Izquierdo.
El mateix González va incórrer en "incongruències" en la seva última declaració davant del jutge, recorda l'auto.
Pel que respecta a la imputació del BBVA, el jutge destaca que es tracta d'una gran entitat financera, cotitzada en borsa i sota un mercat doblement regulat per organismes públics supervisors, com el Banc Central Europeu (BCE), el Banc d'Espanya i la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV).
"Això és d'importància des de la perspectiva del respecte a les normes i la seva implantació en l'organització o estructura empresarial quan, anteriorment a la responsabilitat penal de la persona jurídica, ja existia normativa d'obligat compliment tendent al bon govern corporatiu", assenyala l'auto.
Tanmateix, tal com sostenia la Fiscalia, la presidència Executiva i els alts directius "no complien, o no respectaven, tals codis, el que va donar peu al pas de la cultura del compliment a la cultura de l'obediència quan les indicacions venien des de tals alts càrrecs," conclou.
No n'hi ha prou amb l'existència al·legada pel banc d'un codi de conducta, sinó que s'ha d'executar i complir, sobretot dins d'una estructura jeràrquica piramidal emmarcada en les relacions laborals, que la desigualtat de posicions és òbvia entre l'alta direcció i els empleats.
Això va provocar que s'implantés la premissa que les ordres que venien de "a dalt" es complien, amb independència que les mateixes respectessin les normes internes o no.