El jutge Álvaro Lobato ha decidit el futur de Celsa. El titular del jutjat mercantil 2 de Barcelona ha dictat sentència per la qual acorda l'homologació del pla de reestructuració proposat pels creditors de Celsa. Argumenta el jutge que la proposta dels creditors reuneix tots els requisits legals, ja que l'import del deute és molt superior al valor de la companyia i que, amb la proposta dels creditors, s'assegura la viabilitat del Grup Celsa. Aquesta decisió posa en perill els propietaris de la siderúrgica catalana, la família Rubiralta, perquè en executar-se l'import del deute uns 3.988 milions, els fons d'inversió creditors -entre els quals figuren Deutsche Bank, SPV Global, Sculptor Investment i Anchorage Capital, i que controlen un 90% del deute- entressin en el capital de la companyia, amb la majoria del capital, relegant el paper dels fundadors i propietaris. Segons els informes de valoració aportats per l'expert independent Lexaudit, Celsa tindria un valor comptable d'entre 2.400 i poc més de 2.700 milions d'euros. Deixa clar la sentència que, contra aquesta resolució, "no hi ha opció de recurs".
En la sentència, que s'ha fet pública aquest dilluns, el jutge reconeix els creditors la facultat d'implementar el pla proposat, que "és l'única alternativa viable a mitjà termini per a la totalitat del Grup Celsa", i els adverteix que també "han de complir estrictament els seus compromisos, preservant i incrementant el valor de la companyia, mantenint la seva integritat, conservant els llocs de treball, i això sense alterar els centres estratègics de decisió que tanta rellevància tenen per a l'economia en el seu conjunt". El magistrat també refuta alguns dels al·legats de la família Rubiralta defensats durant el procés judicial en referir-se que "en una moderna economia competitiva, el mercat és i ha de ser l'únic àrbitre de la supervivència econòmica". Els amos de la siderúrgica van presentar un informe de les companyies BDO i Lazard que elevava la valoració de la companyia a 6.000 milions d'euros. El jutge considera que el pla de negoci aprovat per Celsa -el gener de 2023- té una consistència "escassa", ja que "pocs mesos abans l'equip directiu havia elaborat projeccions substancialment diferents", així com l'"escàs encert" de les previsions de l'equip directiu de Celsa en el passat.
El jutge Álvaro Lobato, després de reconèixer les parts l'obligat compliment de la sentència, habilita a Lexaudit per dur a terme el pla de reestructuració, inicialment com a apoderada dels creditors i recorda els accionistes actuals, la família Rubiralta, que li han de facilitar "accés als sistemes informàtics, la documentació que requereixi, claus bancàries, certificats digitals i signatura electrònica i una altra documentació". La sentència també deixa clar que no a lloc a les qüestions prejudicials que podrien impedir l'aplicació de la sentència i que va plantejar la propietat de Celsa, sobre qüestions relacionades amb la nova llei concursal espanyola, argüint qüestions d'inconstitucionalitat davant del Tribunal Constitucional i davant del Tribunal General de la Unió Europea, primera instància del Tribunal de Justícia de la Unió Europea amb seu a Luxemburg.
Segons recull l'escrit judicial, en data de 3 de març, el deute de Celsa amb els creditors ascendia a 1.163 milions d'un crèdit Jumbo -el venciment natural del qual es va produir el 30 d'abril de 2023- i un instrument convertible de 1.148 milions -amb venciment anticipat-, als quals els accionistes de la companyia no podien fer front. A més d'uns 800 milions que són crèdits formalitzats a través d'algunes filials estrangeres, a Polònia, Països Nòrdics i el Regne Unit.
La decisió del govern sobre l'empresa
La família Rubiralta, que no ha entrat a valorar la sentència judicial, s'aferra a no perdre la companyia, que té el seu origen a Catalunya el 1967, i que ha tingut en tot aquest procés amb el suport implícit dels sindicats -tant de les companyies ubicades a Catalunya com en la resta d'Espanya- i dels governs català i basc. Per això, fonts vinculades al grup, porten a col·lació el paper que hauria de tenir el govern central en tot aquest assumpte. Es refereixen a l'aval governamental que hauria de tenir l'operació dels creditors, ja que Celsa s'ha de considerar una empresa estratègica i, per tant, l'executiu podria acollir-se a l'anomenat escut antiopes. Un decret hora prorrogat fins a finals de 2024, pel qual té en el seu poder l'autorització de les inversions estrangeres en empreses estratègiques cotitzades en les quals es pretengui superar el 10% del capital, així com en aquelles no cotitzades en les quals la inversió superi els 500 milions d'euros. Aquest últim seria el supòsit del cas de Celsa, a més quan el juny de 2022, el govern espanyol va aprovar la concessió d'una ajuda de 550 milions que va sol·licitar la siderúrgica per aturar el seu deteriorament econòmic després de la crisi de la covid-19 i la pràctica paralització del seu negoci.
No obstant això, dos aspectes a tenir en compte. El primer, l'executiu de Pedro Sánchez va condicionar la concessió de l'ajuda a un acord previ entre els creditors i la família Rubiralta, que mai no es va assolir després de mesos de negociacions. Segon, el context polític en què es troba Espanya en l'actualitat, a falta de la formació d'un govern estable.
Celsa era, fins ara, una de les grans empreses familiars catalanes, amb una facturació de 6.000 milions d'euros a l'any i una plantilla directa d'unes 9.000 persones a Europa. La producció anual s'eleva a uns 5,4 milions de tones, amb un procés de fabricació que té com a primera matèria la ferralla reciclada. En tot el procés judicial, la companyia ha comptat amb el suport dels treballadors i els sindicats més representatius -que aquest dilluns esperaven rebre informació sobre la situació futura- i del Govern català. L'executiu català, des del Departament d'Empresa i Treball que dirigeix Roger Torrent, va expressar que el govern vetllarà per protegir "la integritat de la cadena de valor i el model industrial que garanteix la reinversió de recursos i el manteniment dels llocs de treball". Fonts del Departament d'Empresa i Treball han recordat que consideren que la companyia "és estratègica per a l'economia" i han expressat el seu suport als treballadors.