El futbol 7 de la Kings League convenç a nivell d'audiència, però caldrà saber si també econòmicament. Mentre l'exblaugrana Gerard Piqué subratlla a través dels seus portals comunicatius l'èxìt de seguidors que té- cal recordar que ja ha arribat a més d'un milió de visualitzacions en directe durant diverses jornades-, l'objectiu és veure com aquesta parròquia també es tradueix en beneficis en el seu compte d'explotació.
El que sí es constata per aquesta via és que compta amb patrocinadors de prestigi: des de Cupra, passant per InfoJobs, Clínica Baviera, Grefusa, Spotify, Simyo, Adidas, Mahou, Xiaomi, Imagin, Iq Option o Shukran. Malgrat que mai s'han concretat les xifres d'aquests acords i un excés de marques també pot fer pensar que paguen poc perquè cap dona una xifra potent que vulgui quedar-se com a marca única.
Kings League americana i femenina
A partir d'aquí, a Piqué se li gira feina perquè així ho marca als seus treballadors de Kosmos. El gran projecte que ha encarregat és celebrar una Kings League a l'Amèrica Llatina i una altra, que ja està més avançada, anomenada Queens League que voldrà fer la rèplica en el futbol 7 femení des de Barcelona amb la influencer Paula Gonu al capdavant com a cara visible. A més, tampoc es descarta una gira americana de tot el seu producte. El fitxatge de Ronaldinho com a jugador 12 de l'equip Porcinos FC, presidit per Ibai Llanos, va portar espectacles i novetats a la darrera jornada de la Kings League de Piqué. Ell mateix va anunciar a Twitch que Ronaldinho serà el primer propietari al Brasil de la Kings League.
El poder de les xarxes a l'Amèrica Llatina
Escollir un país de l'Amèrica Llatina no és cap casualitat. I no per una qüestió d'idioma ja que, precisament, s'ha fixat amb el Brasil, que no parla castellà sinó portuguès, per provar el seu experiment. Tots aquests països són els que estan encapçalant l'èxit de les xarxes socials amb streamers que s'estan convertint en autèntiques estrelles de rock. Un exemple clar és la celebració dels premis ESLAND, que es van organitzar des de Mèxic i s'han convertit amb tan sols una edició, en la referència dels reconeixements en aquest camp.
Segons Statista Research Department, es pronostica que per a finals del 2026, el nombre de subscripcions a plataformes de vídeo sota demanda (SVOD) a l'Amèrica Llatina superi les 115,6 milions de subscripcions, unes dades que la situen al podi juntament amb els Estats Units. Aquell mateix any, s'espera que la plataforma de vídeo per streaming de pagament amb més presència a la regió sigui Netflix, amb el 42,4% del total de subscripcions SVOD a Llatinoamèrica.
Per tant, Piqué té bon ull a l'hora d'escollir el públic potencial, però també d'atraure a les grans masses. Més enllà de les audiències citades, ha sabut jugar la carta públicament del seu divorci amb Shakira, pel qual va aconseguir tenir de patrocinador a Casio; i també crear polèmica en directe a través del canal on retransmet la Kings League quan aquesta afluixa el ritme. L'exemple recent és el seu malestar amb Ibai Llanos arrel, precisament, d'un patrocini. Però quina és la viabilitat econòmica del projecte? De moment, tan sols es pot basar en els partners ja que tot el contingut és gratuït. La comparació de la seva audiència amb la de partits a la Lliga pot resultar odiosa: per veure la Lliga has de pagar, per veure Piqué, no.
Podrà recuperar les pèrdues de la Davis?
Darrere de la imatge, cal una estratègia. Fonts properes a la seva empresa Kosmos i consultades per ON ECONOMIA, constaten que ni amb "20 Kings League, Piqué serà capaç de recuperar totes les pèrdues que li ha suposat el negoci fallit de la Copa Davis". Així doncs, Piqué arrossega una llista de negocis que han tancat o s'han abandonat per la manca d'èxit i el darrer, centrat en el tenis professional, ha fet aigües i el contracte amb la Federació Internacional de Tenis, ITF, s'ha trencat. Com que Piqué no ha aconseguit en els darrers anys obtenir beneficis amb la Davis, la ITF li reclama 25'4 milions de dòlars, uns 23 M/€, i tot plegat pot acabar davant un tribunal si no arriben a un pacte on cadascú interpreta com vol les clàusules del contracte.
El que cal preguntar-se ara és si la Kings League, amb futbolistes retirats i personatges d'altres mons o anònims, seran capaços, juntament amb el ganxo del seu líder i els patrocinis, d'arribar a xifres milionàries com les que s'havia marcat amb el sector del tenis. En el cas de la Davis, l'aposta va ser tan gran que es van comprometre a invertir 3.000 milions de dòlars al llarg de 25 anys, però des de la primera edició, el 2019, es van adonar que no hi havia marge de rendibilitat per a la reinversió en el producte. L'èxit de la Kings League haurà de començar des d'una base més modesta per evitar, posteriorment, uns quants desenganys.