L'Estat romandrà en el capital de CaixaBank fins a 2025 després de prorrogar el Govern en uns altres dos anys el termini límit per emprendre la desinversió en aquesta participació, que actualment és del 17,63 %.
Així ho aprovarà, previsiblement, el pròxim Consell de Ministres, que tindrà lloc dimarts, en el qual es fixarà el desembre de 2025 la nova data límit per a la venda d'aquest percentatge que manté l'Estat a través del FROB, l'entitat espanyola de resolució. Fins ara, el termini de sortida previst era desembre de 2023.
Aquesta nova ampliació, que serà la quarta, "persegueix assegurar una eficiència més important en l'ús dels recursos públics", maximitzant el valor de recuperació de la participació de l'Estat, amb l'objectiu de protegir l'interès general, explica el Govern en una nota.
La primera ampliació del termini de desinversió de l'Estat en Bankia es va aprovar per part del Govern el desembre de 2016, la qual cosa va permetre estendre de desembre de 2017 a finals de 2019 el termini de desinversió. L'última ampliació es va acordar el febrer de 2021, quan Bankia i CaixaBank ja havien iniciat el procés que va desembocar en la seva fusió.
Un moment inadequat per desinvertir
Així mateix el procés de desinversió "ha de tenir en compte el context actual d'incertesa i elevada volatilitat als mercats, així com el potencial de l'acció de CaixaBank per continuar evolucionant de manera favorable, en un entorn de tipus d'interès a l'alça", afegeix.
L'actual participació del 17,3 % que manté el FROB va tenir el seu origen el 2003, amb l'adquisició, a través de la matriu de Bankia, Banc Financer i d'Estalvi, del 68,69 % de Bankia.
Després de l'absorció de Bankia per part de per CaixaBank, el FROB va obtenir una participació de 16,12 % en el capital de l'entitat resultant, que es va situar en el 17,3 % després de finalitzar el programa de compra d'accions i la reducció de capital aprovada per l'entitat.
Quarta ampliació del termini
Aquesta serà la quarta ampliació del termini inicial de venda que es realitza després d'aprovar la primera el desembre de 2016, la segona el 2018 i l'última el febrer de 2021, amb una extensió del termini de desinversió fins al desembre de 2023.
El mes d'octubre passat, la presidenta del FROB, Paula Conthe, va explicar en una compareixença en el Congrés que seria "raonable" que l'Estat mantingués la seva participació més enllà de 2023 degut, precisament, a la volatilitat dels mercats i al context macroeconòmic actual.
També va reconèixer que serà difícil recuperar la totalitat dels ajuts concedits al seu dia a Bankia, encara que va insistir que l'objectiu últim del FROB és maximitzar la quantitat recuperada.
El grup BFA-Bankia va rebre al seu dia una injecció de 22.424 milions d'euros, dels quals 10.620 milions van anar a parar Bankia, la filial que cotitzava a la borsa, abans d'absorbir BMN, que havia obtingut al seu torn 1.645 milions.
L'Estat recupera 1.400 milions per dividends
Segons l'última memòria del FROB, corresponent a 2021, l'import acumulat de dividends que ha percebut BFA amb càrrec als exercicis 2014-2020, procedents bé de Bankia, bé de CaixaBank després de la seva fusió amb Bankia, aconsegueix els 1.217 milions d'euros (1.407 milions si s'inclou el dividend cobrat a l'abril de 2022 corresponent al benefici de l'exercici 2021).
El grup BFA-Bankia va rebre en el seu moment una injecció de 22.424 milions d'euros, dels quals 10.620 milions van anar a parar a Bankia
Si a aquests poc més de 1.400 milions d'euros se sumen els ingressos aconseguits amb les dues vendes parcials d'accions de Bankia que el FROB ha dut a terme fins ara, la quantitat recuperada per l'Estat ronda els 3.500 milions. Aquestes vendes es van dur a terme en 2014, quan el fons públic es va desprendre d'un paquet equivalent al 7,5% del capital a canvi de 1.304 milions, i en 2017, moment en el qual va ingressar 818 milions pel traspàs del 7% del capital de BFA.
La Comissió Rectora del FROB, en la seva sessió del 25 de febrer de 2020, va aprovar l'expedient per a la contractació del servei d'assessorament en l'estratègia de la desinversió de la participació indirecta que el FROB ostentava en Bankia. En aquest moment, encara no s'havia produït la fusió entre Bankia i CaixaBank, per la qual cosa l'expedient se centrava en les accions de Bankia.
Finalment, després de reprendre's el procés de contractació que va haver de ser suspès conforme a la normativa promulgada en ocasió de la crisi sanitària ocasionada pel COVID-19, l'11 de novembre de 2020 es va signar el corresponent contracte amb l'empresa adjudicatària del procés, Arcano Corporate. La labor d'assessorament d'Arcano va començar el 28 de desembre de 2020.
Gonzalo Gortázar ven mig milió d'accions
D'altra banda, el conseller delegat de CaixaBank, Gonzalo Gortázar, ha venut aquesta setmana 500.000 accions d'aquesta entitat financera per un import total d'1,83 milions.
Segons consta en els registres de la CNMV, el supervisor borsari, el primer executiu del banc s'ha desprès aquest divendres de mig milió de títols.
D'una banda, la CNMV detalla que Gortázar ha venut 402.290 accions a un preu mitjà de 3,66 euros, la qual cosa dona un total d'1,47 milions. D'altra banda, ha venut 97.710 títols a un preu mitjà de 3,68 euros, la qual cosa dona un total de més de 359.500 euros.