La caiguda de preus dels hidrocarburs i de la demanda energètica llasten els resultats de Repsol però no impedeixen que exhibeixi uns beneficis de 1.420 milions d'euros en el primer semestre d'aquest any. La guerra d'Ucraïna va encarir les matèries primeres el 2022, però la baixada dels preus en els primers sis mesos d'aquest any va provocar la caiguda d'ingressos i ebitda en aquest període.
Segons va informar aquest dijous a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), la companyia que presideix Antonio Brufau va registrar un benefici net de 1.420 milions d'euros en el primer semestre, un 44,1% menys. El resultat ajustat, que mesura específicament la marxa dels negocis, es va situar en 2.718 milions d'euros, un 15,7% menys. I el resultat brut d'explotació o ebitda va caure un 46,3% fins als 4.303 milions d'euros, mentre que l'ebitda ajustat el va fer un 21,6 % fins als 4.982 milions.
Els resultats de la primera meitat de l'any es van produir en meitat del lent creixement de l'economia mundial provocat per les decisions en política monetària i les tensions internacionals derivades de la guerra a Ucraïna. En aquest clima d'incertesa, els preus dels productes energètics es van desplomar respecte 2022, quan es va produir una pujada anòmala de les cotitzacions de les matèries primeres que va impactar a l'alça en els comptes de Repsol. Entre gener i juny els marges de refinament van disminuir un 29%, els preus del cru Brent van descendir un 26% i el referent nord-americà de gas, l'Henry Hub, va caure un 54%.
Inversions en projectes baixos en carboni
En el primer trimestre de 2023, Repsol, que va veure com els comptes es veien impulsats per l'augment de la producció, la gestió integrada del sistema de refinament a Espanya i els avenços en la captació de clients, va invertir 3.047 milions d'euros, principalment en projectes baixos en carboni, dels quals un 43% es va destinar a Espanya i un 39% als EUA.
Per segments, el resultat ajustat de l'exploració i producció va baixar un 47,3%, fins a 884 milions d'euros, pels menors preus de realització de cru i gas, una amortització més gran i més costos de producció, que va compensar amb més producció, menys regalies, menys costos d'exploració, l'apreciació del dòlar respecte a l'euro i menys impostos.
En Industrial, el resultat ajustat va ascendir a 1.623 milions d'euros, un 13,7% més, pel millor rendiment en Majorista i Trading de Gas, Repsol Perú i Trading, davant uns menors resultats en Refinament i Química i més impostos.
Respecte a l'àrea de clients, el primer semestre es va tancar amb un resultat ajustat de 322 milions d'euros, un 111,8% més, impulsat per tots els negocis, sobretot en Generació baixa en carboni, on es van assolir 46 milions, un 41% menys, pels menors resultats en Renovables i Cicles Combinats. Finalment, en Corporació, el resultat operatiu es va situar en -195 milions d'euros en comparació amb els -252 milions d'un any abans.
Generació renovable
En matèria de generació renovable d'electricitat, la companyia ha avançat en la seva meta d'arribar als 6.000 megawatts (MW) el 2025 i 20.000 MW el 2030. Ho ha fet gràcies a la incorporació de la cartera d'actius renovables d'Asterion Energies (7.700 MW) i a l'inici de projectes en desenvolupament a Itàlia, que s'agreguen a la progressiva posada en marxa de noves instal·lacions a Espanya, els Estats Units i Xile. En total, s'ha assolit una capacitat renovable en operació de 2.016 MW.
Referent a la contribució fiscal, Repsol va aportar 7.343 milions d'euros, dels quals el 67% corresponen a Espanya. Els tributs propis meritats van ascendir a 2.186 milions d'euros i van representar el 59% dels beneficis. En una nota de premsa, Repsol destaca el fet d'haver contribuït amb una taxa de l'Impost sobre Societats del 31%, "molt per sobre" del tipus nominal aplicable a Espanya −del 25%− i de la mitjana|mitja de països de la OCDE.
A nivell financer, el deute net es va situar en 797 milions d'euros, un 9% per sota del tancament de març i un 65% inferior al del 31 de desembre de 2022. La liquiditat va arribar a 11.441 milions, suficient per cobrir prop de sis vegades els venciments de deute brut a curt termini.