Catalunya viu un fenomen a nivell empresarial i econòmic que és com el Cometa Halley: passa periòdicament, poques vegades i, quan succeeix, val la pena parar-hi atenció. Els joves estan alçant la veu, i ho estan fent a la seva manera, organitzant-se per la seva banda, en molts casos sense lligams amb les institucions clàssiques, i amb maneres pròpies dels 25 i no dels 50. En el que sí que s'assemblen a les patronals clàssiques és que el lideratge està monopolitzat pels homes, però les dones hi tenen més protagonisme.
En pocs anys, han sorgit moviments com Liderem, com l'Institut Ostrom o com el Cercle Obert, que se sumen a associacions que ja existien, que si bé són diferents en fons i forma, sí que tenen un clar punt en comú: responen a la voluntat de joves economistes, enginyers, emprenedors –o l'etiqueta que sigui– amb ganes de mostrar el seu punt de vista i d'aconseguir avenços per a la societat i els seus coetanis.
Les institucions empresarials i econòmiques, com Foment del Treball i Pimec, el Cercle d'Economia o el Círculo Ecuestre, solen tenir mitjanes d'edat altes i poca presència de joves, si bé les patronals han incorporat grups d'empresaris de menys de 50 anys i, de fet, Josep Sánchez Llibre va donar una vicepresidència de Foment a l'AIJEC. Encara així, hi ha joves que no se senten prou representats per dirigents que podrien ser els seus pares o avis –en alguns casos, ho són–, motiu pel qual s'han organitzat.
És el cas de Liderem, que si bé és una organització ben vista per les esmentades -Sánchez Llibre i Enrique Lacalle, president del Círculo Ecuestre, van apadrinar la seva posada de llarg–, defuig qualsevol tipus de vinculació amb aquestes i altres entitats. "Nosaltres no som de Foment, però tenim bona relació amb Foment, però també amb la CEOE i amb tothom, ens estem reunint amb tothom que ens vulgui rebre", explica el seu president i cofundador, Tomàs Güell, que té 25 anys.
Liderem va néixer el març de 2021 en un gran acte a Barcelona, davant de Lacalle, Sánchez Llibre i Maria Eugènia Gay, que acabava de ser nomenada delegada del govern espanyol a Catalunya. Per tant, des dels seus inicis, no només van tocar vinculacions empresarials sinó que ja tenien el punt de mira elevat a nivell polític, quelcom imprescindible per al que volen aconseguir: canviar lleis en favor dels joves. Estan centrats en dues, que són la salut mental i la burocràcia.
La presència de Sánchez Llibre i el fet que Güell fos llavors becari de Foment va provocar que se'ls vinculés a la gran patronal catalana, però el seu president nega l'esmentada vinculació i, de fet, no formen part de l'estructura de Foment.
Pot ser que tinguin padrins, però Güell assegura que tots els contactes que han aconseguit els han fet picant pedra, fent hores per amor a l'art. Però anem als inicis. El president de Liderem estava en les joventuts d'un partit polític, Units per Avançar –formació nascuda de l'antiga Unió Democràtica i que va a les eleccions en coalició amb el PSC-, però les va deixar. Era l'estiu del 2021 i molts coneguts li preguntaven per què l'havia deixat i l'instaven a muntar un altre partit o organització. Llavors, amb Xavi García i altres amics i coneguts que es van afegint a la causa, entre qui destaca Clàudia Tarinas, la secretària general, funden Liderem, que acaba sortint a la llum en l'esmentat acte.
Aquesta organització té un doble objectiu, encara que no s'entén l'un sense l'altre: incidir en la societat aconseguint canvis legislatius a favor dels joves i créixer, expandint-se per tot Espanya. Primer ho fan per Catalunya i el següent pas lògic era Madrid. Güell explica com va ser: "El gener de 2023, em vaig llogar un pis a Madrid, compartit amb un amic, i em vaig passar sis mesos anant a actes cada dia, fent relacions públiques, per preparar la presentació a Madrid."
D'aquesta manera, va aconseguir d'una banda obtenir socis i un equip a la capital espanyola i, per l'altra, fer un llançament a nivell estatal que pocs van veure venir. Van assistir a l'esdeveniment, a primera fila, les ministres Raquel Sánchez i Reyes Maroto, Begoña Gómez, esposa de Pedro Sánchez, Borja Sémper (PP), Albert Rivera i empresaris com Enrique Cerezo. Era el naixement de la marca Lideremos, l'evolució estatal de Liderem.
Després d'això, ha anat fent presentacions per diverses CCAA, amb un gran èxit. Per exemple, a València van congregar l'alcaldessa de la ciutat, María José Catalá, i el president de la comunitat, Carlos Mazón, èxit que esperen repetir a Sevilla pròximament. A nivell polític, la seva llista de convidats a actes o reunions és llarga i va dels ministres José Manuel Albares i Jordi Hereu a Dolors Montserrat, passant per Jaume Collboni, José Luis Martínez-Almeida, Xavier Trias, Carmen Calvo, Manuela Carmena, Xavier García-Albiol i Fátima Báñez.
Paral·lelament, han tingut actes o reunions amb empresaris com a Antonio Garamendi (CEOE), Francisco Reynés (Naturgy), Maurici Lucena (Aena), Josep Ametller (Ametller Origen), Josep Arcas (Gallina Blanca), Enrique Tomás, Anna Gener (Savills), Rosa Tous (Tous), Josep Pont (Borges), Juan Galo Macía (Engel & Volkers), Emili Rousaud (Factor Energia) i Tatxo Benet (Mediapro). També s'han reunit amb Pepe Álvarez, secretari general de la UGT.
Liderem s'ha vist, doncs, amb empresaris i polítics de tots els colors, o gairebé, ja que criden l'atenció l'absència de dos: a nivell català, al partit del Govern aquests anys, ERC, només Carles Campuzano s'hi ha volgut reunir, i a nivell espanyol, Sumar. Aquest últim és l'espina clavada de l'organització, ja que el partit fins ara liderat per Yolanda Díaz és el responsable de les polítiques de joventut. Però seguiran insistint perquè tenen clar que la veu dels més de 7.500 joves associats a Liderem s'ha de sentir i han d'influir en la societat.
L'Institut Ostrom, més que un lobby
L'Institut Ostrom comparteix amb Liderem la seva vocació per influir. Però és un altre tipus d'organització, que es defineix com un lobby liberal. Els seus membres treballen per generar opinió per una regulació més eficient i a favor de la llibertat econòmica i social, malgrat que l'esmentat concepte s'estigui injuriant per les formes i el mal ús d'alguns governants de tot el món.
Ostrom sí que es limita a l'àmbit català, però ha fet informes per a administracions d'altres zones d'Espanya i, de fet, va obtenir certa notorietat per un per a la Comunitat de Madrid d'Isabel Díaz Ayuso, la qual cosa els va valer un encasellament que encara intenten trencar. El seu president, Pau Vila, de 29 anys, explica que no tenen vinculació amb cap partit i, de fet, també el Govern, quan Pere Aragonès era conseller d'Economia, els va demanar un altre informe.
Aquesta organització té un origen ben estrany. Els seus fundadors no es coneixien, però van començar a entrar en contacte en xarxes socials, principalment Twitter (ara, X) perquè defensaven els mateixos postulats, i també a coincidir en actes públics propers als mateixos o d'economistes i personalitats que els interessaven. Així es van començar a conèixer i van decidir quedar tots per dinar. D'allà va sortir la idea de crear l'Institut Ostrom, que és una fundació, amb Eric Herrera com el seu primer president.
És per això que no es tracta d'una organització de joves, però es dona el fet que tots els membres de la seva executiva ho són. Vila explica que és en part casualitat i en part perquè no hi ha una tradició liberal a Espanya i Catalunya. "No tenim vinculacions polítiques i, de fet, tenim persones molt independentistes i d'altres que no ho són", diu.
El president de l'Institut Ostrom assegura que "ser liberal a Catalunya implica una incomoditat permanent", ja que són incòmodes per a tots els partits. "Gent de Junts i del PP ens citen, fins que defensem postulats liberals socialment, com l'avortament lliure. Però el PSC també ens ha esmentat en el Parlament cinc o sis vegades", explica. Ramon Tremosa (Junts) i Alícia Romero (PSC) són alguns dels polítics pròxims a ells, però això no es fa extensiu a la totalitat de llurs partits. De nou, qui no pot ni veure'ls és ERC i, evidentment, els Comuns i la CUP.
A nivell empresarial, es distancien de patronals perquè no ho són, però Vila assegura que les grans, com Foment i Pimec, també se'n distancien perquè creuen que les pot penalitzar que se'ls associï a l'organització liberal –i això que el seu pare, Joan Vila, ha estat en l'estructura de Pimec molts anys. En canvi, sí que tenen bones relacions amb Femcat i la Cecot.
Les relacions són importants per a ells, però el més important és difondre la seva opinió en temes com la regulació d'habitatge, les traves a les renovables i les restriccions a les VTC, entre molts altres camps. Ho fan amb informes i amb una presència creixent en els espais d'opinió dels mitjans. A més, acaben de presentar un documental en el qual denuncien la situació de les renovables a Catalunya.
Cercle Obert, la no-associació que influeix en el Cercle d'Economia
A punt de complir els 30 anys, Gerard Garcia és l'artífex i portaveu del Cercle Obert, que integra uns seixanta joves del Cercle d'Economia. Es va interessar per aquest lobby quan, amb 19 anys, estudiava administració d'empreses a la Universitat de Barcelona i tenia com a professor Antón Costas, abans que aquest n'arribés a la presidència. Després va ser a actes del Cercle, a les jornades que llavors se celebraven a Sitges, es va reunir amb alguns dels seus membres com Jordi Alberich i Marta Angerri, però va estar anys "a pic i pala" abans de llançar el Cercle Obert.
En realitat, precisa que la marca Cercle Obert ja existia, però va ser Javier Faus, quan va arribar a la presidència del Cercle d'Economia, el 2019, qui li va demanar que impulsés una iniciativa amb els joves. No li va ser difícil, ja que feia anys que mantenia contactes amb joves del Cercle, i en les últimes eleccions ja hi havia presència de joves en les llistes. Va ser llavors quan van guanyar certa rellevància, en decantar-se per la candidatura alternativa, la de Rosa Cañadas –el mateix Gerard Garcia anava en la seva llista.
Cercle Obert no és una associació com a tal, no té president ni organigrama. A més de Gerard Garcia, en el seu nucli destaquen Josep Franch Bellmunt (sector financer i immobiliari), Pere Padrosa Sayeras (del gironí Grup Padrosa) i l'advocada Cristina Serrate Pietx. Asseguren que no són cap contrapoder intern perquè la seva "missió és la d'apropar als joves al Cercle, de manera natural, gens forçada". Gràcies a la pressió que han exercit, els més joves de 30 anys han aconseguit quotes reduïdes de soci o per assistència a les sessions anuals.
Sobre si l'actual president, Jaume Guardiola, els té el compte, Gerard Garcia apunta subtilment que "m'agrada pensar que fa coses pels joves, però n'hi ha que s'han quedat en stand by, no avancem tan de pressa com voldríem". Recorda que el Cercle té una màxima: "No s'hi va a buscar res sinó a aportar. Però si aportes, el Cercle et dona coneixement, cultura, amistats, contactes... però no s'ha d'entrar per buscar això sinó per aportar".
El juliol de l'any passat va sorgir el Grup Eulàlia, un grup impulsat des dels joves de Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (concretament, Alexandre Salvador ) i de Pimec (Albert Jané) al qual s'han integrat els del Círculo Ecuestre, Cercle del Liceu, Ateneu Barcelonès, Col·legi d'Economistes, Col·legi de Procuradors i també els joves del Cercle d'Economia.
Fan un acte a cadascuna d'aquestes cases per parlar de les qüestions que els interessen. Les últimes s'han fet en l'Ecuestre, per tractar de seguretat ciutadana, i fa unes setmanes al Cercle del Liceu, sobre la cultura i els joves. És un col·lectiu transversal creat amb la intenció que les organitzacions de joves "no es canibalitzin sinó que s'ajudin entre elles", segons precisa Gerard Garcia.
L'AIJEC, no tan joves i amb butaca a Foment
Dins de tot aquest univers, l'entitat més veterana és AIJEC, que a diferència de la resta, sí que és una patronal, que a més, té vincles amb Foment del Treball: és sòcia d'aquesta organització i el seu president, Ruben Sans, de 42 anys, és vicepresident de Foment –un dels 16 vicepresidents, cal dir. AIJEC va néixer el 1985 per donar representació als empresaris de menys de 45 anys, per la qual cosa el concepte de jove és, en aquest cas, més ampli.
"Treballem per donar veu als joves empresaris i representem l'emprenedoria davant la societat i les administracions", defineix Sans, que explica que l'AIJEC es mou en tres grans eixos: representativitat i lobby; posar de relleu els empresaris, i fer comunitat. Donen el premi al jove empresari de Catalunya. El seu president assegura que l'associació és independent i "fruit d'aquesta independència sempre té veu pròpia".
Una de les fortaleses d'AIJEC, com a patronal que és, és que té veu davant de l'administració. Està en les comissió de Polítiques de Joventut i d'Empresa i Treball del Parlament de Catalunya; en la Confederació Espanyola d'Associacions de Joves Empresaris (CEAJE); en la Confederació Europea de Joves Empresaris–Yes for Europe; a l'Acadèmia de Polítiques d'Emprenedoria Juvenil (YEPA), una xarxa creada per la UE i l'OCDE per fomentar l'emprenedoria jove a Europa; en la Federació Iberoamericana de Joves Empresaris (FIJE) i té presència en el G20 jove.
"Volem que els joves tinguin presència allà on es prenguin decisions i en qualsevol espai on puguem aprendre, intercanviar idees i col·laborar amb joves empresaris de tot el món per aconseguir un futur pròsper i equitatiu. El que ens interessa és que els governs i les administracions en general ens escoltin", relata Sans.
El president d'AIJEC explica que una de les seves prioritats és donar visibilitat als empresaris perquè la gent jove vulgui muntar una empresa: "Creiem que la millor manera és ensenyant exemples d'empreses creades aquí, i que són referent a escala mundial". En aquest sentit, creuen que els empresaris mereixen més reconeixement: "Tenim unes dades d'atur juvenil molt preocupants, les més altes de la UE, i en aquest context fomentar l'emprenedoria hauria de ser una obligació".