El 1385, a l’Heretat de Can Llopart de Subirats (Barcelona) hi havia vinya, oliveres i cereals. Aquests eren els cultius de les generacions que van precedir el conreu de les terres de la família de viticultors Llopart. Actualment, tenen 500 hectàrees a la zona de Subirats, de les quals 102 són de vinya i la resta de massa forestal que sosté una bona biodiversitat per produir el vi i elaborar els vins escumosos “que respiren qualitat”. Aquest és, a grans trets, l'origen del celler Llopart que va etiquetar la primera ampolla de vi escumós el 1887, com consta a les ampolles dels seus escumosos i vins.
També és l'explicació que dona Ester Cardús Llopart, la primera descendent dels 10 hereus de la sisena generació estrictament viticultora de la família Llopart que treballa en el dia a dia del celler centenari. Fa dos anys i mig que Ester Cardús, llicenciada en direcció i administració d'empreses, assumeix diverses responsabilitats amb un aprofundit coneixement de la companyia. Assegura que no té "cap càrrec" perquè la gestió del celler està en mans de la seva mare i els seus quatre tiets, i que els valors que li han inculcat i la cura per la qualitat i la sostenibilitat són el resultat de la convivència i la dedicació de les tres últimes generacions. "Ha estat molt important per a nosaltres conviure i viure el celler amb els avis, pares i tiets", explica a ON ECONOMIA. La direcció i gestió de Llopart està en mans de la cinquena generació Llopart que, per l'atzar de l'amor ara per ara dobla el cognom, tot i que en alguna etapa de l'arbre geològic es va perdre.
Ester Cardús es mostra orgullosa dels avantpassats i li agrada recordar que és també membre de la 27a generació -si es remunta als orígens ancestrals-; a un pergamí que la sort va fer que trobessin amagat en una paret falsa de la masia pairal dels Llopart a Subirats, en unes obres del 1975. En el document, del 1385, en llatí, consta que Bernardus Leopardi va rebre una transmissió de les terres del seu germà. Aquest ha estat el cognom que ha anat forjant la saga familiar i que ara és la marca d’un dels seus escumosos més estimats: Llopart Leopardi, la insígnia històrica de la casa, fruit d’un assemblatge dels millors vins monovarietals de Xarel·lo, Macabeu i Parellada, "les varietats de la comarca del Penedès".
Va ser Pere Massana i Casanelles, el 1887, qui va etiquetar la primera ampolla de vi escumós i el punt de partida del que és ara el celler Llopart, amb una labor molt important de cura de la vinya i el seu conreu i es va afrontar a reptes com l'impacte de la plaga de la fil·loxera i episodis bèl·lics com la Guerra Civil espanyola.
Els avis de l’Ester, a la dècada dels 50, Pere Llopart Vilarós i Jacinta Llopart Baqués prenen el relleu d’aquesta tradició i es reprèn l’elaboració d’escumosos com a negoci familiar, a Heretat de Can Llopart de Subirats, el municipi més extens de la comarca de l’Alt Penedès. "Ja aposten per les llargues criances i per la qualitat; són dels primers cellers a fer brut nature", remarca la seva neta i recorda un dels valors familiars: "el bon vi es fa a la vinya". Una herència que ara dirigeixen i gestionen els seus fills Imma Llopart Llopart, mare d’Ester Cardús, i membre del consell de direcció; Josep Maria Llopart Llopart, al departament comercial nacional; Assumpta Llopart Llopart, al càrrec dels recursos humans i enoturisme; Pere Llopart Llopart, enòleg i director tècnic del grup; i Jesi Llopart Llopart, que s’encarrega de l’exportació.
Criances llargues
La història i el traspàs de la viticultura de generació en generació és "el tret distintiu de casa", defensa Ester Cardús, per explicar que “un dels pilars que sempre ens ha acompanyat és apostar per la qualitat des del raïm fins a l’ampolla”; per això es fan criances molt llargues; sempre a partir dels 20 mesos, però tenim vins que tenen 13 anys de criança -el Llegat Familiar-. “L’ADN de Llopart és apostar per criances llargues, per integrar bé la bombolla, per donar elegància a l’escumós, però mantenint el punt de frescor que ens transporta al clima que tenim a les vinyes; per tant, no busquen que la criança ens envelleixi o ens faci el vi pesat sinó que ens doni untuositat, elegància, que integri la bombolla, però amb frescor”.
És cert que l'Heretat té un avantatge competitiu natural: la seva ubicació. "Estem en una ubicació privilegiada, el vessant muntanya de la zona del Penedès, orientada a la cara nord, i a una mitjana de 360 metres d’altitud, cosa que permet tenir les vinyes en 163 parcel·les a més de 400 metres d’altitud; això dona maduracions més lentes, un vi amb molta frescor...”, apunta Ester Cardús. Però també valora que el celler té una ferma aposta per la sostenibilitat, no en va la vinya és 100% ecològica i forma part de la seva filosofia de fomentar la viticultura regenerativa. Això els permet ser un dels 15 membres de Corpinnat, el segell que garanteix que es treballa amb raïm autòcton, 100% ecològic, veremat a mà i vinificat íntegrament a la propietat; per això Ester sempre parla de "vi escumós", mai en una conversa se li escapa la paraula 'cava'.
Malgrat els últims episodis de sequera, Llopart ha intentat mantenir la producció. Unes 600.000 ampolles a l’any, entre 440.000 ampolles de cava i 40.000 de vi. La gamma consta de 10 varietats de vins escumosos en el mercat, més les enoteques i els vins tranquils -que suposen el 5% de la producció total-. S'elaboren amb Macabeu, Xarel·lo i Parellada -en alguns casos petits percentatges de chardonnay o pinot noir-; i en els rosats es fa servir Monastrell i Garnatxa. El celler també recupera velles varietats de raïm de la comarca. Un exemple és l'elaboració i comercialització de Vi·brant, un vi perlat natural rosat de xarel·lo vermell, una varietat recuperada. L'elaboren amb la fermentació amb llevats indígenes prèviament seleccionats.
Mantindran el mercat dels Estats Units
Com a responsable dels mercats exteriors, Jesi Llopart explica que estan atents al que passarà als Estats Units i el possible impacte generalitzat en el consum arreu del món. Ara per ara, Llopart exporta un 20% de les vendes, el 80% restant es comercialitza a Espanya -un 65% a Catalunya-. El celler té una facturació pròxima als 6 milions d’euros, amb un creixement regular perquè no s’aposta pel volum, sinó un creixement més qualitatiu.
“Fa molts anys que treballem als Estats Units consolidant-lo com un mercat qualitatiu”, remarca Ester Cardús, alhora que valora la relació comercial americana amb un distribuïdor local, dirigit per una família empresària, amb el qual els uneix “una manera de fer” que després d’anys de treball “no es pot abandonar”, insisteix. “Cal estudiar com reaccionar als aranzels perquè no sigui el consumidor final qui carregui amb el cost”. Allà es treballa tant a botigues especialitzades com a restauració. Els mateixos canals on es distribueix a la resta de mercats i a Espanya, on també es ven a la gran distribució, "encara que amb els productes que tenen més sortida en aquest canal, com pot ser el brut nature".
L'enoteca, un espai exclusiu
Per commemorar el 40è aniversari del Llopart Leopardi, el desembre de 2023, el celler va inaugurar un nou espai anomenat Enoteca Familiar, que dins del celler allotja al voltant de 30.000 ampolles que conformen la biblioteca de les anyades dels escumosos més emblemàtics de Llopart. Aquest espai exclusiu resguarda, entre altres joies, totes les anyades del Llegat Familiar, insígnia de la família que ret homenatge a la dedicació i passió transmeses al llarg de les generacions i en particular de la quarta generació -Pere i Jacinta-.
L’enoteca és per veure el potencial de guarda que tenen els vins escumosos. Es guarden de cada anyada dels vins més emblemàtics, de més alta gamma, el Leopardi, Ex-vite, Original i Llegat Familiar. Es guarden unes 307 ampolles de cada una de les anyades per veure com va evolucionant l’escumós. Quan han passat uns anys i es veu que un escumós té un moment oportú perquè el mercat el conegui, es treuen petites col·leccions al mercat. “El client ho valora molt”, destaca Ester Cardús.
Innovació i lluita contra el canvi climàtic
La dedicació i el control dels conreus els porta a invertir molta feina en la cura de la vinya i a afrontar els nous reptes climàtics, com els últims episodis de la sequera. Després de tres anys, sembla que l’escenari comença a revertir, però “és molt d’hora per dir que hem deixat enrere l’escenari de sequera”. Les vinyes, resistents com són, han patit, i encara hi ha un dèficit hídric a compensar. L'aigua que ha caigut aquesta tardor i hivern (24/25) és de 520 mm. Aquesta quantitat és el doble de la que es va tenir durant tot el 2023 (263 mm) i gairebé tan alta com la suma de les precipitacions de les tres últimes tardors i hiverns (2022/23/24), que van ser de 600 mm.
La mitjana dels últims 20 anys pel període tardor+hivern és de 375 mm, per tant, aquesta tardor i hivern de 2024/25 (520 mm) ha registrat un augment del 38% respecte a la mitjana, és a dir, 145 mm més. Tot i que sembla una quantitat considerable, tenint en compte la sequera acumulada des de 2020, no és suficient per compensar el dèficit acumulat dels darrers quatre anys, que és d'uns 900 mm.
El celler, de manera individual o conjuntament amb altres viticultors, tira endavant projectes de millora per al conreu. Un parell d'exemples: el lideratge en el projecte ManSo i la empapadora de clots. El projecte ManSo consisteix en intentar minimitzar l’estrès hídric que pateix la planta durant els episodis de sequera i amb l’increment de la temperatura mitjana; utilitzant una sèrie de noves tecnologies basades amb sensors de sòl/planta i teledetecció. Llopart és el celler que lidera el projecte llençat per Innovi, i amb la participació de Bodegues Sumarroca, Masia Vallformosa, Celler Kripta i Juvé&Camps, i amb INCAVI, IRTA I la URV com a centres de recerca.
El que han anomenat empapadora de clots és un sistema de llaurat que facilita la retenció de l’aigua quan plou dins de la parcel·la i que es va escolant lentament terra endins deixant els primers metres de sòl empapats, sobretot si prèviament també s’ha subsolat. Així es genera com si fos un dipòsit natural de reserva d’aigua que els ceps aprofitaran al llarg de l’any.