Joan Planes, que ha mort aquesta matinada de dijous amb 83 anys, va deixar la presidència de Fluidra el 2016 i, des de llavors, s'havia centrat en el seu llegat i la funció social de les dues fundacions que presidia. Fer realitat que els nens vulnerables de Colòmbia, el Sàhara o Barcelona puguin nedar en el seu temps lliure amb piscines és un dels seus llegats. L'altre se centra a repoblar el petit poble on va néixer, Estamariu, a l'Alt Urgell, a partir d'un projecte per transformar-lo en 100% sostenible i autosuficient. 

Durant les pròximes setmanes, es començarà a instal·lar la planta de biometà que cobrirà part de la demanda energètica del poble i, a més, ajudarà a donar sortida als purins del ramat i les granges. És el principal projecte de la Fundació Planes Corts, i que s'estén també al municipi veí de Bescaran, de 79 habitants, que se sumen als 129 d'Estamariu fins a uns 208 veïns que s'espera que creixin amb els projectes de desenvolupament econòmic que acompanyen la transformació ecològica del poble. Tal com va publicar ON ECONOMIA a l'abril del passat 2023, la inversió per aquest projecte és d'1,2 milions d'euros i comptava amb una subvenció de 385.000 euros dels Plans de Recuperació, Transformació i Resiliència (PERTE) de la Unió Europea.

En una entrevista recent amb ON ECONOMIA, la darrera publicada abans de la seva mort, Planes va explicar la importància del projecte al seu poble natal. "La Fundació la vam crear amb l'objectiu real d'aconseguir que el poble, que s'havia despoblat molt, es reactivés i poguéssim tornar a tenir una activitat amb persones, com quan jo era petit. Quan era petit aproximadament hi havia unes 250 persones. El poble havia perdut població, fins a les 80 persones, i amb tota la reactivació que hem començat, avui ja estem en 130 habitants. Hi ha un problema molt gros. Abans, hi havia 30 cases que vivien de 8 o 10 vaques que munyien i que portaven la llet a la cooperativa. I amb això sobrevivien. Aquest sistema ha desaparegut. Avui, amb tota la nova tecnologia, amb quatre o cinc cases que es dediquin a l'agricultura, cultiven el que abans cultivaven 40 o 50 famílies i podien sobreviure. Això vol dir que hem de fer una renovació i introduir noves activitats al poble perquè la gent hi pugui sobreviure. I aquesta és la funció que em vaig proposar. Sempre dintre d'una economia circular, tant mediambientalment com econòmicament. L'objectiu real és crear una economia circular que sigui rendible, però que, a més, sigui sostenible".

Amb una passió per l'aigua que va començar amb l'observació del riu Bescaran abans de traslladar-se a l'empresa líder del món en piscines i una vocació per la sostenibilitat que travessa l'empresa, el projecte de la família Planes liderat pel Joan preveu una generació de 640.000 kWh, dels quals 540.000 les ha de generar el biogàs i 100.000 les plaques fotovoltaiques. El biogàs genera energia neta pel que fa a les emissions de CO2 i a més captura les emissions que generen residus ambientals.  

Més enllà de la transformació ecològica, la Fundació va obrir un obrador compartit de productes lactis on els ramaders i agricultors de la regió poden diversificar i potenciar la seva economia amb producció local. La idea és generar ocupació i formar persones interessades en oficis de món rural amb un cicle anomenat Tastet d'Oficis amb tallers de diversa naturalesa, des de l'escriptura fins a la identificació i aprofitament de plantes. 

D'altra banda, la Fundació Fluidra va néixer l'any 2016 per tal de connectar l'experiència i capacitat de Fluidra en el sector de les piscines amb els necessitats socials arreu del món i l'accés equitatiu a la piscina i la natació. Sàhara Occidental, Colòmbia, Senegal, però també Barcelona, són alguns dels indrets on la Fundació ha instal·lat piscines en zones vulnerables. 

Planes també va parlar d'aquests projectes, que van més enllà de les piscines, a la seva darrera entrevista. "Per exemple al Senegal, vaig començar amb un projecte de tipus agrícola, per posar en activitat una finca d'unes 25 hectàrees que estaven lligades als escolapis al Senegal i era un lloc perquè ells poguessin fer pràctiques. És complicat, has de conèixer els països. Jo estic enamorat del Senegal. Allà, als col·legis, sobretot als suburbis de Dakar, hi ha molts alumnes que no saben nedar. I és un problema grandiós al Senegal, cada any s’hi ofeguen 7.000 persones. Llavors vam dir, comencem a introduir la natació a l'escola perquè no hi havia ni piscines, i comencem a donar la cultura de la natació i de l'aigua. I hem fet una piscina de 25 metres, que està dintre d'un col·legi dels Escolapis, que és un projecte del qual jo estic enamorat, perquè l’hem integrat al barri, que és un barri marginal del Senegal, on s'ofeguen molts nens perquè està a la zona nord de Dakar i el mar allà és bastant complicat. I estem a punt de fer-lo rendible, estic molt satisfet amb aquest projecte".