L'economia catalana té bona salut, més ara que fa un any, segons els economistes catalans. Però això no obsta perquè mantingui algunes assignatures pendents: més productivitat i millor competitivitat. Ambdós objectius són prioritaris arreu del territori per als economistes, segons l'última Enquesta de Situació Econòmica, referida a la tardor d'enguany, elaborada pel Col·legi d'Economistes de Catalunya (CEC).
Es dona la coincidència que en les quatre demarcacions catalanes, els economistes situen aquests dos aspectes entre les tres principals prioritats per consolidar el creixement econòmic a Catalunya. La inversió en infraestructures es considera igualment, amb èmfasi en la seva execució efectiva, per a gairebé la meitat dels professionals (un 46,3%). Els qui més, els economistes de Tarragona, on gairebé la meitat (41,5%) considera també que la manca d’inversió pública en infraestructures és la principal amenaça per al desenvolupament de l’economia de la demarcació. A la demarcació del sud, les preocupacions també se centren en la innovació i el talent (14,6%) i la reforma sectorial del PIB de la demarcació (14,6%).
Coincideix amb les observacions i demandes dels economistes de Barcelona que situen com a primera orientació per millorar la productivitat la de l’augment de la inversió en infraestructures i del seu nivell d’execució.
Mentrestant, per als economistes de les terres de Lleida, la manca d’inversions promeses i no executades és un fre al desenvolupament per a un terç dels professionals consultats. Això situa aquesta reivindicació com la segona causa que limita la competitivitat, per darrere de l'excés de burocràcia administrativa. En el seu cas, són tant o més importants la mana de talent qualificat i aspectes fiscals com l'excessiu nombre de gravàmens i el dumping fiscal entre comunitats autònomes. La proximitat de Lleida amb zones industrials de l'Aragó -amb un millor tracte fiscal- ha estat sempre un hàndicap per retenir la indústria al territori.
En matèria d'infraestructures, a Girona, la reivindicació més gran se centra en la necessària construcció de més dessalinitzadores en les seves comarques. La gran majoria (67,7%) dels economistes enquestats es mostra favorable a la construcció de més dessalinitzadores a les comarques gironines, mentre que un percentatge significatiu (23,1%) no ha manifestat opinió sobre la qüestió a l'hora d'elaborar l'última Enquesta de Situació Econòmica.
Optimisme renovat
L'índex de Confiança que elabora el CEC regularment revela la consolidació de l'optimisme dels economistes sobre el rumb de l'economia catalana. Fins al punt que es tracta del millor nivell en gairebé dues dècades i s'acosta a les dades de juny de 2006, quan la tranquil·litat sobre el creixement econòmic va començar a enfonsar-se davant els primers senyals del que acabaria sent la crisi financera de 2008.
L'actual perspectiva positiva s'explica principalment per l'evolució favorable del PIB, les dades d'ocupació, la baixada dels tipus d'interès anunciades pel Banc Central Europeu (BCE) i la moderació de la inflació, entre altres temes. El Col·legi d'Economistes de Catalunya preveu que aquesta tendència es consolidi i que el valor per a l'economia catalana creixi encara més abans de tancar el 2024.